Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

26 d'octubre de 2008
2 comentaris

A partir del 31, “El somni”

El proper 31 d’octubre s’estrena la pel.lícula El somni, de Chistophe Farnarier, a Girona, Barcelona, Lleida, Alacant i Madrid.

D’ El somni s’ha escrit:

Un excepcional document ple de vida sobre un món que s’acaba (Imma Merino, El Punt)

La poesia i bellesa d’ El Somni emociona el públic i la crítica en el festival de cinema de Locarno (Marta Pallarés, Diari de Girona)

El festival de Sitges reflexiona sobre una vida que s’esgota a l’esplèndida El Somni (Elisabet Cabeza, Avui)

El viatge i el somni (Xavier Moret, El Periódico)

Un documental que hauria de veure tothom, com a mínim els que estimen el país, la natura i la cultura popular (Ferran Auberni, Time Out Barcelona)

Més informació sobre la pel·lícula [Arriba l’hora d’ El somni (..)]

Les sales on s’estrean el dia 31 d’octubre són:

Girona Cinema Truffaut. Barcelona Alexandra i Maldà Arts Forum. Lleida Espai Funàtic. Alacant Cine Astoria. Madrid Pequeño Cine Estudio.

FOTO El somni, de Christophe Farnarier

  1. Recomano a tots els cinèfils (i aficionats al cinema en general) que facin l’esforç d’agafar els trastos i fer la peregrinació pertinent per veure aquesta emocionant pel·lícula sobre un pastor i el somni que té la sort de viure. Tot i que el Festival de Sitges -que es fa dir “Festival Internacional de Cinema de Catalunya”, no ho oblidem- la programés mig d’amagatotis (cobrant subvenció de la Generalitat, ningú té res a dir-hi?), és amb pel·lícules com aquesta que el nostre imaginari (el que ens identifica com a poble) es fa present a les sales de cinema. Gaudirem de la seva estrena cinematogràfica o ens esperarem al posterior passi televisiu? (probablement en un horari intempestiu, pel 33, i sense publicitar més enllà de la graella que es publica a la premsa, com la resta de cinema català que s’emet per televisió)

  2. Afortunadamente, nada de lo que comenta Joan está sucediendo y este viernes 31 de octubre se estrena en salas de cine en varias ciudades de España.
    Yo tuve la oportunidad de verla en Banyoles y me fascinó. El director, muy astutamente, deja que sea Joan Pipa quien nos muestre su mirada fresca, tierna, profunda y respetuosa sobre la Naturaleza, la transhumancia, la vida,…
    Aparte de disfrutar de una bellísima fotografía, de una historia encantadora y muy interesante, salí con la sensación de que ese pastor, sin pretenderlo, nos estaba dando una lección de vida y de libertad. Y salí preguntándome: ¿por qué una tradición milenaria tan bella debe desaparecer? ¿para que todos nos convirtamos en esclavos de este sistema que sólo quiere trabajadores agotados por sus 40 horas semanales que sólo quieran consumir el poco dinero que ganan?
    No sé, pero tal y como está el mundo, creo que todos nos tendríamos que ir al campo, recuperar antiguas tradiciones, vivir de  una forma más libre, más sana, más “natural.
    Joan Pipa es absolutamente encantador… gracias Monsieur Farnarier por presentárnolos y mostrarnos de una forma tan bella su vida, su sueño.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!