Vicky Cristina Barcelona: “traduttore, traditore”?

Ahir a la nit vaig tornar a veure Vicky Cristina Barcelona. Si el maig, a Canes, ens la van projectar en versió original subtitulada al francès -VOSF-; ara l’he poguda gaudir en una bona versió doblada al català, en un marc insòlit, reaci a la nostra llengua, com és el multiplex dels Lauren Costa Brava, de Blanes -per cert, no cal dir que la sala era plena i la gent seguia la pel·lícula amb respecte i amb total normalitat-.

A la versió doblada, però, he notat algunes diferències amb el que recordo de la VOSF. Anant a Vull llegir la resta de l’article, en trobareu el detall.

FOTO Javier Bardem, Penélope Cruz, Scarlett Johansson i Woody Allen, durant el rodatge de VCB

Vicky Cristina Barcelona: “traduttore, traditore”?

***

“In english, please”. Certament, entre la versió original i la versió doblada, la diferència més gran i que perjudica tant a la castellana -pel que em diuen i era previsible- com a la catalana, té a veure amb l’indicació “In english, please”, que el personatge de Javier Bardem va dient una vegada i una altra, cada cop que Maria Elena (Penélope Cruz) en deixa anar una de les seves -en castellà- en presència de Cristina (Scarlett Johansson) o de Vicky (Rebecca Hall). És un recurs còmic molt eficaç, que funciona per la reiteració i reforça el tarannà mansuet de Juan Antonio (Bardem), sobretot davant d’aquella irrefrenable força de la Natura que és María Elena. En la versió doblada a la nostra llengua, en què el català fa d’anglès i, per tant, s’ha pogut separar clarament quan els personatges parlen “l’anglès” i quan empren “el castellà”, no han gosat mantenir el recurs de “in english, please”, perquè Bardem no hagués de dir “en anglès, si us plau”, quan l’espectador l’està sentint en català, ni -afortunadament- “en català”, que hagués encara adulterat més la cosa. S’ha optat per a carregar-s’ho i fer perdre un divertit component humorístic del film, amb una solució, pel que sembla, similar a la presa per al castellà: substituir el “In english, please” per “calma’t” i coses així.

D’aquesta diferència ja se n’ha parlat i se’n parlarà. Permeteu, però, que n’assenyali algunes altres, si més no, entre el que vaig veure el maig i m’he trobat ara.

Hi trobo a faltar l’elogi de la llengua castellana. A les seqüències d’Astúries, en aquell context bonic, recordo que hi havia un moment que sortia la qüestió que el pare de Juan Antonio només parlés castellà -i no anglès, pel que fa al cas- i com, en la seva condició de poeta, conreava la  bellesa de la llengua castellana. En el doblatge en català, això no hi és. Potser ni en el castellà -no ho sé-, perquè, mentre que la fitxa del Festival de Canes atribuïa a la pel·lícula una durada de 96 minuts i a Internet Movie Data Base es mantenen aquests 96minuts, la base de dades del Ministerio espanyol diu que s’ha estranat amb una durada de 90 minuts. Ho han tallat? Tampoc durava tanta estona, l’escena. Ho han “tapat” amb el doblatge? Per què haurien d’haver fet una cosa així? Al maig, era una invenció del subtitulatge en francès? Vols dir?

De què serveix un màster sobre identitat catalana? En començar la pel·lícula, Vicky i Cristina mengen amb Judy (Patricia Clarkson) i Mark Nash (Kevin Dunn), al jardí. En plena conversa sobre el que estn fent aquestes noies, Mark pregunta a Vicky sobre la utilitat de fer un màster dedicat a la identitat catalana. En la versió doblada en la nostra llengua, la pregunta té un caire ben normal i és la mateixa que un home entrat ja en edat de fer negocis podria formular sobre molts dels estudis de post-grau que fan els universitaris d’avui en dia. Ara bé, a la VOSF que vaig veure el maig, el diàleg era més murri i tenia una gota d’ironia a la Woody Allen: “A quoi ça sert?” -“De què serveix, això?”-, preguntava Mark. Certament, si ho deixaven així, es podria haver ferit la sensibilitat d’algun espectador amb la pell massa fina; però si realment era així, calia haver respectat l’autor. O és que se’ls escorregué la tinta, al subtitulatge en francès?

En Mark, a la feina, ho té bé perquè coneix “la llengua d’aquí”. A la mateixa seqüència de l’àpat inicial al jardí de Judy i Mark, es comenta que a Mark les coses li van bé a la feina, oimés perquè coneix “la llengua d’aquí”. Juraria -si la memòria no em falla- que, a la versió original es diu que coneix l'”spanish”. No m’hi faig fort; però ho juraria. Certament, si fos així, s’aniria confirmant que ens trobaríem davant d’un doblatge-vaselina, que hauria alterat intencionadament l’original per a mixtificar la realitat del producte. O va ser el subtitulatge en francès que va convertir “la llengua d’aquí” en “espagnol”? En qualsevol cas, és un terme desafortunat -sigui a la versió que sigui-, perquè, des de la perspectiva de Woody Allen, que ha reconegut ser conscient que els catalans tenim llengua pròpia, quina és la “llengua d’aquí” que coneix en Mark?

Quin curs de literatura fa, la Vicky? A la versió catalana, la veu en off ens informa que Vicky va a classes d’un curset de literatura -on té aquell company que després li toca el ditet a la botiga de fruita que incompleix la Llei de Política Lingüística-. Diu “literatura” ras i curt. Algú podria trobar normal que, sent una estudiosa de la identitat catalana, es tractés d’unes sessions sobre “literatura catalana” -la de Frankfurt 2008, vaja!-. A la versió en la nostra llengua, en tot cas, no es matisa el terme. I que me’n diu la memòria, respecte de la VOSF que vaig veure el maig? No ho recordo ben bé, però també juraria que precisament no era “literatura catalana”.

Ja sé que no es tracta pas de qüestions clau en la lectura fílmica, ni molt menys; però sí m’ha semblat oportú d’exposar-ho, si més no, perquè són dubtes i estranyeses que se m’han generat just acabar de veure al pel·lícula. Mal es pugui considerar “anecdòtic”, fóra bo que algú pogués comparar les versions original subtitulada que ha arribat a les nostres pantalles amb l’original que han vist els americans, i les versions doblades. M’ensumo ben bé que el resultat podria ser molt eloqüent. Dissortadament, el meu coneixement de l’anglès no és pas, ni de lluny, com el de l’espanyol, el del francès ni el de l’italià.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *