PENSAMENTS I CIRCUMSTÀNCIES: JO

Després de l’assassinat, que no defunció de Gaddafi,
en el que han intervingut no sols els soldats irats que tractaven
d’acabar amb la seua vida, com mostren diferents vídeos de
distints mitjans, els titulars anuncien l’obertura d’un
parèntesi, d’una època de suposada democràcia. Es tracta de la
mateixa propaganda falsimediàtica que ha jugat un paper estel·lar
en la construcció de la imatge antidemocràtica i satànica del en
altre temps amic de la majoria de líders polítics occidentals i en
la revelació, perfectament orquestrada, de l’existència d’un
grup terrorista, Al Qaeda, sobre el qual molts opinen que és
únicament una invenció de la CIA per a justificar l’estratègia
de la sembra del terror i el pànic entre els ciutadans que,
espantats, accepten qualsevol mesura i inversió econòmica per a
“ser defesos”.

No s’obri un parèntesi. Es tanca.

S’obrin interrogants i certeses. La primera, que la CIA,
el Pentàgon, Obama i el seu seguici, dividisc per temes irrellevants
comparats amb la missió evangèlica d’acabar amb el líder libi,
han aconseguit convertir una suposada dictadura, que d’admetre’s
el terme hauria de ser matisat, en tot cas, ja que no era una
dictadura que se cenyia al concepte occidental de dictadura, en un
estat titella, un altre més dels EUA i els seus aliats europeus.
Assassinant Gaddafi, els americans exterminaven la representació
d’un perill per a la banca americana ja que els plans de
l’assassinat líder libi, que van incloure el canvi del sistema
monetari i innovacions de la Banca Líbia així com la seua
influència en l’alliberament de la majoria de països importants
africans del sistema d’una única banca central privada, suposaven
un greu perill per a la Banca Central Americana i els seus interessos
vampíricos respecte a Orient.

Junt amb el petroli, la raó principal de l’assassinat
de Gaddafi ha sigut evitar que el poble libi, una acció amb no molts
precedents, arribara a prendre les regnes de la seua pròpia gestió
econòmica, sense deixar-se fer xantatge per embargaments i sancions
econòmiques, per les estratègies corruptes del GLOBAL BANKING.

Assassinat Gaddafi, el FMI i el Banc Mundial, quelcom
tocats, han pogut, ja estan, instal·lar-se en Líbia sense censures.
Més aïna al contrari, són vistos com a “elements reguladors de
l’economia líbia i els incipients canvis que es preveuen, garants
d’un marge d’estabilitat financera suficient com perquè les
inversions estrangeres en este país s’inicien amb força i ajuden
a la democratització de l’estat libi” Demagògia entre cometes.

No resulta difícil aventurar-se a endevinar el panorama
econòmic de Líbia després de l’assassinat de Gaddafi, es farà
efectiva la màxima de l’economia imperialista i neoliberal: en
situacions de crisi, no és el més convenient deixar els ciutadans,
al poble, exercir el control sobre els seus beneficis econòmics, el
seu diners. Per descomptat, això seria permetre el seu
autosobirania, afig jo.

S’obri una època que ja pot albirar-se: la majoria de
les ciutats, pobles i infraestructures han sigut destruïdes pels
atacs aeris de les forces americanes i els seus titelles de l’OTAN;
poderoses empreses americanes i europees es veuran “en la solidària
obligació d’ajudar en la reconstrucció de l’estat destruït”
(pels països que les donen per legals i les financen); Líbia
firmarà qualsevol document que Washington pose sobre la taula;
l’AFRICOM s’expandirà als països africans que tinguen recursos,
especialment aquells en què Xina ha realitzat sucoses inversions.

Ens oculten que els EUA porten un temps enviant, de manera
secreta, tropes a països d’África Central, seleccionats per la
seua situació estratègica, per a assentar les bases de les
intervencions, eufemisme gastat de la paraula GUERRES, que han de
vindre patrocinades pels salms salvadors d’Amèrica, amb un
rerefons real que és la previsible guerra, més o menys velada,
dels americans contra el creixent potencial xinés i les inversions
russes, en productes energètics, en África.

L’Imperi Americà no es conforma amb Líbia i
l’assassinat del seu líder. Vol més. Molt més. Tant més com per
a guanyar, com sempre, i a més, partir els seus guanys amb els
aliats francesos i britànics, que no obliden les promeses prèvies
al suposat fi de la dictadura líbia, arguments que els van fer no
dubtar al llançar els seus míssils o enviar les seues tropes i els
seus militars per a ajudar a salvar Líbia.

CONNEXIÓ: LA MOSCA ROJA i KAOS EN LA RED