A l’edició “comarques barcelonines” del diari El Punt, llegeixo aquesta notícia, que us reprodueixo i vaig comentant sobre la marxa:
Mar Coll inicia el rodatge de seva primera pel·lícula, «Tres días con la familia».
Parem atenció a la llengua del títol “Tres días con la família” i, tot seguit anem a llegir el text de la notícia. Permeteu que comenci reproduint-ne el tros que parla de l’argument: La història es desenvolupa a Girona, quan la protagonista, Lea, ha de tornar precipitadament a la ciutat perquè mor el seu avi patern. La protagonista s’enfronta llavors a tres dies de forçada convivència amb la família (la vetlla, la missa i l’enterrament), fet que dóna pas a la nostàlgia del passat, la tristesa que deixa la mort i l’oportunitat per «desarmar» el joc de les aparences d’una burgesia en decadència. Argumentalment, doncs, no hi sabria trobar cap motiu perquè la pel·lícula hagués de ser en castellà. Esclar que a Girona hi viuen castellanoparlants i gent que té altres llengües com a pròpies; però, per entendre’ns, Girona no és pas com l’Hospitalet de Llobregat. I cal suposar que si un diari com El Punt l’ha identificada com “Tres días con la família” és que serà originalment en castellà, al marge que en facin algunes còpies doblades subsidiàriament en català, per xuclar dels calés destinats a la normalització de la nostra llengua al cinema.
Per seguir, cal anar a Vull llegir la resta de l’article.
Seguim:
Tres días con la familia és el debut de Mar Coll com a directora de llargmetratges, ja que abans havia dirigit el curtmetratge L’última Polaroid, amb el qual va obtenir el premi a la millor direcció en el Festival Internacional de Cinema de Catalunya i altres guardons per la interpretació en festivals sud-americans. Si ens estem a la llengua del títol d’aquest curtmetratge, L’última Polaroid, el devia fer en català, tot i que a l a sovint imprecisa Internet Movie Data Base hi consta “langage: spanish”.
Seguim…
Al costat de Nausicaa Bonnin (Lo mejor de mí, Las vidas de Celia), l’altra intèrpret femenina serà Phillipine Leroy-Beaulieu (Deux frères). Els intèrprets masculins de la pel·lícula són Eduard Fernández (Ficció, El método, Smooking room), Francesc Orella (Alatriste, Remake, La silla) i Ramon Fontserè (Soldados de Salamina). Pel que fa als intèrprets, no podrien ser millors i, amb majoria aclaparadora, són perfectament i demostradament competents en català.
Dit tot això, us demano de recular i anar al començament de la notícia:
La directora barcelonina Mar Coll ha començat el rodatge de la seva primera pel·lícula, Tres días con la familia, una obra protagonitzada per l’actriu catalana Nausicaa Bonnin i produïda per Escándalo Films, la productora associada a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Em sembla que ja en tenim una primera resposta a la qüestió de per què no deu ser en català aquest film: “Escándalo Films”. Una vergonya per a l’acreditada catalanitat des escolapis que van parir l’ESCAC —permeteu-me’n el terme— i un persistent cas d’instrumentalització de diners públics catalans cap a la castellanització del productes.
Es dóna el cas que justament ahir vaig sentir la reemissió d’una entrevista de Jordi Basté al conseller Tresserras, en què es plantejava el gravíssim dèficit de cinema en català. El conseller, a qui —encara— tinc en grandíssima estima, va contestar que abans d’un any hi haurà novetats, que estan dialogant amb el sector… Doncs, estimat conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, espero que no us oblideu de revisar els mals hàbits adquirits a casa nostra, amb diners públics. Perquè ara mateix és “escandalós”!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja ho he llegit aquest mati de diumenge a El Punt i no m’ho podia creure …. La ‘crosta’ castellana està ben enganxada al cinema i si vols anar a veure una pel.lícula en català trobes problemes arreu; una sessió i l’horari no et va bé; els que venen les entrades et desvíen a les sales on les fan en castellà per omplir-les i així en podríem explicar més i més de coses. ‘Escándalo Films’ associada a l’ESCAC … aquesta sí que és bona. Un insult, vaja !
El Conseller és un benignet, dispensa. No em vull exaltar, però li han colat més gols a ell totsol en poc temps que a totes les ‘autonomías’ juntes al llarg de tot el post-franquisme. Consent que ens humiliïn com mai. Fins i tot en temps d’en Franco. Almenys, durant la fase del franquisme que jo vaig viure. Acolloneix que defensi els nostres interessos una animeta mea com ell.
No m’ho puc creure. Però si a catalunya tot es fa en català. És una dictadura. Anar al cinema i escoltar la llengua castellana? No pot ser. Però si jo no sé parlar en castellà, no m’han ensenyat. Quan poso la tele tot és en català i els diaris també. A per cert, les caixeres del súper són tan de la seba que no les entenc.
Tresserras ets espectaculÀÀ.
L’idioma original de la pel·lícula és en català. A vegades es fan comentaris sense tenir la informació correcta. Gràcies.