SAMFAINA VALLESANA
Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera
Per aprovar definitivament les ordenances s’ha realitzat un ple extraordinari a les nou i quart del matí. Tant li fa l’hora. Quan fa una estona que et trobes dins la sala de sessions, amb els finestrals tancats i la llum zenital estesa per tot el sostre com si fos el d’un platet volador, perds la referència del món exterior. De dia o de nit, plogui o faci sol aquest espai sense ombres acaba per impregnar tot l’ambient d’una uniformitat apàtica que a voltes sembla que s’encomani a tothom.
Dues informacions ens cal repescar per entendre millor en quin context es desenvolupa la sessió: Quan s’inicià el tràmit de les ordenances tots els grups de l’oposició, tots, s’abstingueren cautelarment amb l’ànim de fer-hi al·legacions, millorar la proposta i fer consens amb el govern davant de l’actual crisi; el govern va plantejar el cèlebre increment del 3+1 per a totes les taxes i encara que va ser qüestionat com a metodologia, mantenia un rerefons de caràcter social.
La sorpresa la destapa el ponent del PSC, Ramon Burgués, al fer l’exposició de la nova proposta i anunciar la tipologia de les esmenes recollides. Seria feixuc relacionar-les, el document adjunt permet copsar ràpidament el tarannà de la proposició i comprendre les reaccions de l’oposició.
La Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, després de repassar tot allò que no s’ha considerat conclou: ”Per tant, ja poden omplir-se la boca de declaracions de magnificència social i ambiental, quan reclamem i fem propostes en aquests àmbits, que si després no traslladen els objectius a les mesures concretes, com ara les ordenances fiscals, tot quedarà en paper mullat…” “…les prioritats per serveis socials s’han de demostrar amb els fets i aquestes Ordenances Fiscals no són unes ordenances socials”.
La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, fa una intervenció on explicita molt bé com han acabat les ordenances: Els sectors econòmics deixen de ser solidaris i l’increment per nodrir el fons social només el suportaran les famílies. Per això no pot estar-se de felicitar al PP per “accedir” al govern de la ciutat i aconseguir implantar el seu ideari polític.
En Juan M Mena, en nom d’EUiA, ho resumeix amb un exemple pràctic: “Una família que coneixem de 4 membres, el pare i la mare en atur, un fill amb una malaltia crònica hauran d’incrementar els seus impostos en un 4%, dues empreses que vostè [el ponent] ha citat abans, per exemple el Corte Inglés o Unnim incrementaran els impostos en un 3%, per tant, no sé de quina manera entenen vostès la solidaritat”.
El portaveu de CiU explica com les seves 14 propostes han rebut el compromís del govern de ser estudiades, a partir d’aquí fa una intervenció ambigua, i acaba amb l’afirmació que la realitat econòmica demana això que està fent el govern. El portaveu del PP, seriós, impassible, explica la col·laboració feta amb el govern i com han aconseguit la reducció del increment proposada per aquest, tot plegat dins de la seva línea: “Es por ese motivo por lo que votaremos a favor de su aprobación en un acto de coherencia y responsabilidad política, actitudes que caracterizan al PP”.
En Josep Ayuso, portaveu del PSC, assegura que mai els impostos municipals han estat per sobre de l’IPC. Expressa la seva decepció perquè esperaven aportacions enriquidores i propostes substancials que no han vist (que algú els hi faci arribar el document adjunt), elogia a CiU pel conjunt de propostes per estudiar i fa palès l’acatament submís al PP a l’afegir
En Josep Ayuso, portaveu del PSC, assegura que mai els impostos municipals han estat per sobre de l’IPC. Expressa la seva decepció perquè esperaven aportacions enriquidores i propostes substancials que no han vist (que algú els hi faci arribar el document adjunt), elogia a CiU pel conjunt de propostes per estudiar i fa palès l’acatament submís al PP a l’afegir:”volem agrair les aportacions que s’han fet per part dels grups municipals… i insisteixo especialment aquelles que va proposar el grup municipal del PP, el qual des de l’inici dels debats, ha estat predisposat, en coherència amb les seves línies d’acció no només a la ciutat de Sabadell, a Catalunya i a l’estat espanyol…”
Si realment l’opció del govern era arribar aquí, fer-se amb el PP, no s’entén la seva proposta del ple anterior fent un augment investit de contingut social (no podem pensar que volia fer el ridícul). Van infravalorar els plantejaments del PP o és la mostra que el govern va a salt de mata, sense estratègia. En qualsevol cas, queda més clar que mai, l’actual política sabadellenca del PSC és carn i ungla amb la del PP. Ja poden explicar flors i violes la Carme Chacón o l’A. Pérez Rubalcaba quan raja el que raja.
Coneguda la postura de cada grup municipal ja s’entén com la població de Sabadell tributarà segons la similitud entre el PSC i el PP, l’abstenció de CiU i amb la desaprovació de l’Entesa, ICV i EUiA.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!