BONA VIDA

Jaume Fàbrega

8 de novembre de 2007
2 comentaris

COMUNISME CULINARI

Allò que defensen els comunistes i progres d’ aquí que els fan la gara-gara, si haguessin de viure on impera el que ells anomenen “socialisme real”, els seria intolerable. Entre altres coses perquè aquesta fauna- tipus Portabllea, i gauche divine- sol tenir un bon taló de xecs…O una segona residènia a Cadaqués o al Port de la Selva.
CUINA COMUNISTA
Fullejant un vell llibre de cuina portuguès, “A cozinheira das cozinheiras, escrit per una tal Rosa Maria, i que ja va per la 32 edició- una mena de  “La teca”, pel que fa a Catalunya, o “

Carmencita, la buena cocinera”, pel que fa a Espanya,-hi apareix un recepta- naturalment, tractant-se de cuina portuguesa!-, de bacallà, anomenada “Bacalhau à comunista”, o sigui, bacallà a

la comunista. No sé que té de comunista aquesta recepta- que, suposo, faria les delícies

d’ Imma Mayol-, que no són més que uns filets de bacallà enfarinats, fregits i fets al forn amb patata i ceba- com tantes monòtones receptes portugueses d’ aquest peix momificat-, això sí, recobert amb una salsa blanca o beixamel que ho empastifa tot. El que pugui tenir de comunista aquesta recepta és potser la beixamel que ho iguala i ho empastifa tot?. Potser perquè el somni comunista és que tothom pugui menjar- i, tractant-se de Portugal, bacallà, naturalment. Ara bé, ja deia Goya que el somni de la raó produeix monstres i no hi ha cap monstre més poderós que tots els comunismes que s’ ha fet i desfet-de Rússia a Romania, de Cuba a la Xina, de Cambodja a Corea del Nord- per impedir, justament, que la gent pogués menjar de forma suficients o igualitària (només cal veure la situació del camp de concentració que és l´illa del Carib, on només mengen bé- i molt bé-  els membres de

la “Nomenklatura”-. Un sistema paranoic que pretén “l’home nou”- com si no tinguéssim prou religions- a tots els llocs on s’ ha implantat, ha destruït la cuina tradicional: sigui a

la unió Soviètica o a Cuba, o sigui a la Xina amb els sinistres intents del “Gram Timoner” i la seva revolució cultural.

Josep Pla ja deia que el bon pollastre, si de cas, és l’ anarquista (el gratapellers), i no el comunista o de bateria. I, a més, el pollastre comunista sol tenir la grip aviària.
L’ assignatura pendent de l’ esquerra és, encara avui, els seus flirtejos amb el comunisme. I la història ens diu, de forma tan reiterada com sistemàtica, que comunisme és sinònim de dictadura, de totalitarisme, de negació dels drets humans, de creixements destructiu i antiecològic i de fam. Els dictadors comunistes- de Fidel Castro a Stalin, de Maozedong a Ceausescu- que  els esquerrans i progres a l´ús mai no solen colo.locar en la nòmina de dictadors- a més poden ser més letals que els de dretes, ja que han pervertit, a vegades de forma irremeiable, mots tan bonics com fraternitat, igualtat, solidaritat, pau, democràcia, convertits en sagnants caricatures encara justificades per alguns, de Carrrillo a tutti quanti.

  1. Extraordinariament clarivident, peró Jaume, serás condemnat per ser tan clar i catalá. La perniciosa política mirará d’enmaranyar el teu atreviment i les esquerres deixarán de "menjar" del teu inmens coneixament culinari. Ja saps, ó penses com jo ó estás contra meu,… ara está de moda que la veritat la tenen les esquerres, peró tranquil, que no hi ha mentida que duri 100 anys. I aixó també va per les dretes igualment repugnants. El sistema no admet equilibris, no vol gent assenyada, centrada: no combregar ni amb uns ni altres sona malament, no és políticament correcta i no existeixes. Radicalismes sempre a punt per menystenir les persones: només volen individus.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!