Uriel Bertran

Si volem, podem!

28 d'octubre de 2011
Sense categoria
1 comentari

Perquè SI no donem suport al Pacte Fiscal de CiU-ERC-ICV i ens hem abstingut?

28-O el dia de la marmota: un pacte fiscal impossible

Llegeixo: “la Comissió d’Estudi reclama que la Generalitat recapti tots els impostos i aporti a l’Estat la part corresponent als seus serveis i a la solidaritat interterritorial, que tingui capacitat normativa sobre tots els impostos  i que els gestioni des d’una Agència Tributària pròpia” Són les conclusions de la Comissió d’Estudi sobre el Concert Econòmic de l’any….. 1999!…més tard, el 2001, Espanya va dir no. Sis anys després es va aprovar l’Estatut del 2005 que venia a reclamar el mateix…. més tard, el 2006, Espanya va dir no. I ara…

Dotze anys després d’aquella Comissió d’Estudi del 1999, a la darrera sessió de conclusions de la nova Comissió d’Estudi sobre un Model de Finançament basat en el Concert Econòmic, els pregunto a tots els representants dels grups parlamentaris: No els sembla que si fos possible el Concert Econòmic dins d’Espanya, després de tants anys i tants intents, ja l’hauríem aconseguit?

L’Estatut del 2005 va comptar amb el suport del 90% del Parlament i va fracassar cinc anys més tard al TC per l’oposició d’Espanya. Ara, el Pacte Fiscal de CiU-ERC-ICV només compta amb el suport del 60% del Parlament. Cal tornar a perdre cinc valuosos anys i generar més frustració, mentre la crisi i l’espoli se’ns cruspeixen el país?

28-O el dia de les rebaixes

Atès que ja sabem que Espanya tornarà a dir no a un model de finançament particular per a Catalunya diferent a l’actual de règim comú de les CCAA, almenys haguéssim pogut acordar amb CIU, ERC i ICV un model de Concert Econòmic de debò, i ser ambiciosos en la proposta que es farà arribar a Mariano Rajoy. Però ni això, no ha volgut el Parlament plantar-se davant l’Estat. Les rebaixes del pacte fiscal respecte al model real de Concert Econòmic com tenen i volen els bascos, es concreten en dos aspectes principals:

1.      No s’incorpora en el pacte fiscal que la Generalitat recapti també les cotitzacions socials dels catalans, que són les que permeten pagar les pensions dels nostres avis i àvies (tal i com sí incorporava Ibarretxe en la seva proposta de nou Estatut pel País Basc). El Pacte Fiscal acordat aspira només a recaptar els impostos, oblidant-se de les cotitzacions socials. Com que es recapten més cotitzacions socials a Catalunya que pensions es paguen als catalans,  l’Estat podrà continuar emportant-se la part de l’espoli fiscal vinculat al sistema de Cotitzacions Socials que està xifrat en uns 3.000 milions d’euros, el que representa entre el 15 i el 20% del total del dèficit fiscal que s’emporta Espanya de Catalunya cada any.

 

2.    Respecte a la resta d’impostos que no són cotitzacions socials, el Pacte Fiscal que proposa el nou tripartit estableix que la Generalitat, dels impostos recaptats, haurà de retornar a l’Estat dues quotes: una, per compensar la despesa que encara faria l’Estat a Catalunya en exercici de les seves competències (la que paguen els bascos), i una altra, per contribuir a la cooperació interterritorial (aquesta no la  paguen els bascos). Aquesta és la renúncia clau, perquè és en el pagament d’aquesta quota forçosa de “solidaritat” on s’imposa l’espoli fiscal, atès que podrà ser fixada per l’Estat en les quantitats tan altes com vulgui. La contribució a la cooperació interterritorial, més el dèficit fiscal de les Cotitzacions socials seria l’espoli fiscal que continuaria patint Catalunya dins d’Espanya amb aquest nou model.

Solidaritat ens hem abstingut en la votació d’aquest pacte fiscal perquè no podíem donar suport ni als impossibles ni a les rebaixes, però també hem evitat votar no i coincidir amb el PP i el PSOE, dos partits que manifestament estan a favor de perpetuar l’espoli fiscal. Amb la nostra abstenció constatem que només amb la independència política gaudirem d’un model de finançament sense dèficit fiscal.

28-O El dia sense democràcia

Amb tot, si el Pacte Fiscal tenia encara alguna oportunitat, el 28-O ha finit. Potser una Consulta Popular sobre el pacte fiscal, prèvia a plantejar a l’Estat el model de finançament, li hauria pogut donar a la proposta més força de la que va tenir l’Estatut fracassat aprovat en referèndum per només el 35% del cens electoral.

Però a darrera hora, una transacció entre CiU i ERC ha liquidat la Consulta Popular prèvia a tota la ciutadania, i el text ha quedat disminuït a només “es podrà realitzar un procés de ratificació ciutadana de la proposta de pacte fiscal que Catalunya plantegi a l’Estat”. Només una possibilitat, i quan? En què consistirà aquest indefinit procés de ratificació ciutadana?

Canta la Gossa Sorda…qui t’ha parit que t’entenga… 

  1. No hi ha d’  haver altra solidaritat interterritorial que la distribució des de Madrid “dels diners que se li paguin segons acords legals i justos per a tothom.  PERÒ AIXÒ ÉS JUSTÍCIA,   I MADRID  -capital d’ aquesta España desvergonyida,  que no sap ni de democràcia ni de veracitat-,  ÉS IMPOSSIBLE D’ ACONSEGUIR.
    No volem ser solidaris amb andalusos ni extremenys… ni molt menys amb aragonesos  enemics de CATALUNYA  en forma demoledora. SOM CATALUNYA  i és amb els catalans   -siguin d’ on siguin-  amb qui tenim l’ obligació de vetllar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!