Sóc independentista des que tinc ús de raó. Vaig entrar a militar a les JERC amb 16 anys i, des de llavors, he treballat incansablement per la independència. He procurat estar sempre al peu del canó i intento prendre les decisions importants després de rumiar-hi molt. Per això, la decisió d’avui, de deixar la meva militància a ERC, no ha estat gens fàcil per a mi, ara bé, l’he pres de forma molt reflexiva i conscient.
He discrepat de l’estratègia d’ERC aquests darrers anys i he intentat canviar-la des de dins amb tots els companys d’Esquerra Independentista, primer en la Conferència Nacional de l’any 2007 i, després, al Congrés Nacional del 2008. No ha estat possible. La majoria de la militància va optar per continuar amb l’actual estratègia i direcció, i l’opinió de la majoria sempre s’ha de respectar. Arribats en aquest punt, era perfectament conscient que, o bé l’estratègia canviava o la meva militància a ERC perdria el sentit.
Fets recents m’han permès constatar que l’estratègia d’ERC ni ha canviat ni canviarà i, mentre, la direcció s’ha anat tancant més i més en ella mateixa sense escoltar la veu del poble:
En primer lloc, la decisió de la direcció d’ERC de votar en contra la Iniciativa Legislativa Popular per la Consulta sobre la Independència. La primera Iniciativa Popular, a partir de la Llei de Consultes, estava morta perquè depenia de la Junta Electoral Espanyola i l’únic camí que ens quedava era la ILP per poder votar la independència, el Pla B que havíem presentat López Tena i jo mateix. ERC sabia que aquesta era la única opció i, tot i això, va votar en contra. A l’hora de la veritat el compromís de condicionar el proper Govern a la convocatòria d’un referèndum d’independència s’ha demostrat paper mullat. ERC vol entrar al Govern com sigui, amb tripartit o CiU, i no posarà condicions dures per aconseguir-ho.
En segon lloc, la renúncia d’ERC a incorporar-se a la gran coalició que vam proposar de la Solidaritat Catalana per la Independència, és un símptoma del mateix procés. ERC no vol posar com a condició per formar Govern la proclamació de la independència la propera legislatura. En uns moments de pèrdua de credibilitat de la classe política i dels partits parlamentaris, només condicions dures i clares per governar poden alterar el pensament de la gran majoria que els polítics només busquen el seu profit personal. I ERC no està disposada a jugar el paper de revulsiu de la política catalana que tant necessita el país.
En tercer lloc, la darrera enquesta de La Vanguardia, diari gens sospitós d’independentista, publicava que un 47% de la població estava disposada a votar sí en un referèndum d’independència. I, alhora, la mateixa enquesta publicava que ERC baixava del 14% al 8% i que era castigada per l’estratègia d’aquests darrers anys. És clar que la majoria d’independentistes no saben a qui votar! I cal, doncs, que puguem configurar, entre totes i tots, una opció creïble que permeti que l’independentisme es pugui expressar i es vegi reflectit al Parlament.
Joan Ridao i la direcció d’ERC ara diuen que he deixat ERC per la rebequeria de no estar conforme amb el lloc que m’han posat a les llistes. Tothom que em coneix sap que això no és cert. Ho deuen dir perquè donen moltes possibilitats a Solidaritat Catalana de treure uns grans resultats! De fet, van utilitzar la mateixa mentida quan vaig criticar que ERC no votés la ILP a la Mesa del Parlament, i, a manca d’arguments, la utilitzaran cada vegada que vulguin fer mal i atacar l’opció política que defenso. Amb aquest tipus de crítica barroera, però, la direcció d’ERC, a més de mostrar les baixes expectatives electorals (de facto renuncien a treure 14 diputats per Barcelona?), evidencien que fan ús de les pràctiques socialistes que s’han d’eliminar de la política, com la intoxicació permanent i la difusió de rumors per atacar el rival polític. Diguem de què acuses i et diré de què t’acuses.
Solidaritat Catalana per la Independència es presentarà a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, i ho farà a pit descobert i amb credibilitat. Sense matisos i sense enganys.
Els nostres compromisos no són interpretables. Són el que són i punt:
1) Només entrarem al Govern de la Generalitat, en solitari o en coalició, amb les forces polítiques que tinguin com a objectiu proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura 2010-2014, per, des del Govern, organitzar el procés cap a la creació de l’Estat Català en el si de la Unió Europea.
2) Impedirem que sumi i es formi un tercer tripartit a Catalunya, i no donarem suport a un Govern on hi participin partits d’obediència espanyola.
He posat l’escó de diputat a disposició d’ERC i, des d’aquest moment, dedicaré totes les meves energies perquè aquests compromisos, essencials per al futur immediat de la nostra nació, puguin entrar com una gran onada i inundar el proper Parlament de Catalunya de diputats i diputades independentistes.
Deixo la militància a ERC sense cap ressentiment, ans al contrari, amb un afecte immens cap a la seva bona gent i amb el convenciment que durant molts anys ha estat el millor instrument per fer avançar el país. Ara però, tinc la convicció que cal posar més llenya al foc de la independència, i crec que la meva militància s’ha d’orientar cap a intentar construir una gran moviment independentista de base, creïble i sense ambigüitats.
Visca Catalunya Lliure!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Buffff!!! Uriel…. soc militant d’ERC des de fa 20 anys…. ho he estat rumiant ( i encara hi dono voltes ) i no saps el que em costa deixar la militància… ara mateix no sé que fer , si deixar ERC o montar un “pollo” al proper congrés…( ja no ens vindria d’un … ;-))) ), en serio, admiro el pas que has fet… hi continuaré pensant.
El país perd un bon independentista. És una llàstima.
Benvolgut Uriel,
Em sembla que teniu raó: cobrireu un espai sobiranista nou i hi ha un full de ruta coherent. Tot això és bo.
Allò que jo no sé és com penseu publicitar-ho. Una campanya electoral val molts diners, la resta de partits us ignoraran, també ho faran els mitjans…
Bé, en qualsevol cas, felicitats per la decisió que no deu haver estat fàcil.
PD: no voldria sentir “soroll” ni amb ERC ni amb CiU. A la curta o a la llarga ens hi haurem d’entendre.
Joan
El país necessita valentia. Moltes gràcies als tres per fer aquest pas. El que molts titllaran de covardia i oportunisme és en realitat valentia, perspectiva històrica i visió de futur. No és fàcil deixar el projecte que s’ha defensat durant tants anys, tant en el teu cas com en el de l’Alfons López Tena.
Compteu amb el meu vot i amb el de molts independentistes que ens sentíem orfes de projecte. Confio que Laporta us donarà la visibilitat mediàtica que necessiteu, i espero i desitjo que Reagrupament, Suma Independència i tota la resta s’hi sumin ben aviat. Es pot fer una llista molt potent. I no us oblideu de posar-hi l’anomenat Senat independentista (Barrera, Broogi i companyia) tancant les llistes de manera simbòlica.
Aquest és un projecte engrescador on hi cap tothom. Gràcies per la valentia i per saber llegir correctament la situació que es deriva de la manifestació del 10 de Juliol. Junts podeu, podem, fer uns grans resultats.
Uriel, t’ho escric a tu perquè no he trobat la manera de fer-ho a Solidaritat directement.
El projecte m’ilusiona, entenc que si es guanyen les eleccions, es declararà la independència i després el referendum, perfecte. Fins aquí perfecte. Per començar, i sense ser una crítica i menys sabent que sou persones inteligents, la resposta de ERC i CIU és la que ja sabieu. És una bona jugada per sortir a la palestra.
La primera cosa que trobo a faltar, o que no he sabut veure, és si després del referendum es convocaran eleccions. Entenc que el vostre camí acabaria en aquell moment, i que si després voleu seguir com a partit, perfecte, peró sempre després d’unes eleccions. Així us podran votar tots aquells que vulguin la independència, tant de dretes com d’esquerres.
La segona cosa: i si perdeu com actuareu? Si treieu per exemple 12 escons, quines polítiques recolzareu? Una opció és no recolzar-ne cap, així també us pot seguir votant tothom. Peró no votarieu la llei del cinema? i la d’educacció? i els impostos, que farem amb els impostos? i la llei de succecions?
M’agradaria saber i estar convençut de tot aixó, i així fer campanya (boca a boca) a favor vostre. Peró encara no ho sé.
Una altra cosa, jo ja estic fart d’explicar el perquè vull la independència. Ara quan m’ho pregunten giro la truita i els demano que em diguin ells alguna raó per seguir amb Espanya. De moment encara ningú no n’ha trobat cap.
Molt bé, Uriel, felicitats!
Però crec que totes les teves energies les has de focalitzar també a aconseguir unitat, en primer lloc, amb Reagrupament, Rcat porta més d’un any sembrant Catalunya d’actes amb la única idea prioritària de la via unilateral, i feu-ho com volgueu perquè ja sé que no és fàcil, però el que seria absurd i ridícul és que hi haguessin dues candidatures amb el mateix propòsit. Els independentistes no ens ho podem permetre. Heu d’arribar a un acord amb en Carretero.
Salut i endavant!
Ja et v aig felicitar fa un any i mig pel teu valor. I ara ho torno a fer.
Deuen ser moments durs des d’un punt de vista personal però les raons són impecables. I amb aquest pas faràs, fareu, que molta gent que era orfe pugui tornar a il·lussionar-se. Mercès per fer-ho.
ho sento. no hi estic d’acord en la teva decissió. si vóls, ja m’ho explicaràs mes bé, perqué amb el teu artícle, no en tinc prou. t’esperem a badalona, avisa quan vinguis.
Uriel, no entenc la teva decisió en aquests moments i d’esquena a molts dels companys que des del territori, des del compromís independentista, des de la militància a ERC t’hem fet costat i ens hem il.lusionat amb tú. Crec que t’equivoques quan parles de la ILP i de la posició d’ERC: el que no s’enten és que una persona com tú i un partit com el nostre no n’haguessin parlat abans seriosament, cal treball en equip no només individualitats per bones que siguin. La ILP és una eina massa feble, massa “d’estar per casa” per a fer front a una qüestio cabdal com la nostra independència.
Crec que t’equivoques quan parles de Solidaritat Catalana; crec fermament que hi ha molta gent vàlida i reconeguda entre ells però no acabo d’entendre què hi fas tú amb en Laporta (d’esquerres? republicà?), de la mà d’en López-Tena (d’esquerres? republicà?) i fent-se l’interessant amb en Carretero (d’esquerres?). On teniu el programa? Els dos punts que exposes són, per iniciativa entre d’altres teva, dins el compromís programàtic d’ERC; què hi guanyes marxant-ne ara? Amb aquests companys de viatge només puc veure afany de protagonis-me. Què els diràs als teus companys de Badalona? Què els diras als teus companys d’Esquerra Indpendentista? Així et presentes, deixant la feina quan just la començaves?
ERC de ben segur que pagarà car el segon tripartit; però,…qui si no ha fet possible que la Independència estigui en el centre del debat avui? La Convergència d’en López-Tena? El messianisme d’en jan laporta? La intransigència d’en Carretero? No t’enganyis, potser has pres la teva decisió després d’una profunda reflexió, però has tingut massa poc temps per a deixar refredar molts dels punts que dius que t’han empès ha prendre la decisió; i, així no crec que es vagi enlloc més enllà de recollir el “vot de càstig” independentista per a després fer-ne què?
Jo vull un país cohesionat, socialment just i econòmicament fort que avanci amb pas ferm cap a la plena sobirania; i tú? i el que és més important, i el teus nosu companys de viatge?
Crec, Uriel, que t’equivoques.
Benvolgut Uriel… ja saps que t’aprecio més com amic que com a polític, però el pas que acabes de fer potser fa que t’apreciï com a polític de la mateixa manera que com amic. Sols el temps ho dirà. El temps també ho cura tot i suposo que les persones que no et recolzen és per què són militants d’ERC, perdó Esquerra. Si vaig errat, espero que m’ho facin saber, doncs la valoració que es fa de quelcom depèn molt del context n què es mira.
Molta força, molt de seny, molta capacitat de sumar i pocs personalismes i lideratges messiànics… tu ja m’entens!!
Una abraçada.
Pura Vida!!
Hola Uriel, ja ho he comentat a en Joan Laporta però també t’ho dic a tu. Cal que Solidaritat Catalana incorpori persones castellanoparlants a primera fila; si no, l’independentisme no triomfarà. Igualment, procureu fer els mítings no a Préixens, com solen fer els partits catalanistes, sinó a Terrassa, Rubí o Mollet. Sobretot que no es vegi com una cosa de raça, sinó com un projecte per a tothom.
I si en comptes d’anar el 14 a les llistes d’erc haguessis anat el 6 ó el 7 per exemple, hauries fet el mateix?
Ahhhhh, se’t veu el “plumero” nano….tanta “coherència” em supera
Per cert, d’aquí a dos dies ja t’hauràs barallat amb el Lapuerta i amb el carreteru que entrarà i la liarà…al temps!
Molts som els independentistes que no estem al dia de l’activitat dels partits, ni tendències dins d’aquests. Potser per a molts serà criticable però no tots hem nascut per a estar a sobre d’aquest tema. El problema és que estem perduts. Haureu de explicar (vosaltres i la resta de partits) molt bé perquè no hi ha unitat, que penseu i quines polítiques defensareu un cop passades les eleccions (em sap greu però no crec que treieu una majoria suficient i haureu de participar de la vida parlamentaria posterior). I, sobtretot, espero que no comenceu entre picabaralles entre les diferents opcions independentistes. És la única menera de poder decidir el nostre vot encara que penso que el que està passant darrerament fa tornar a l’abstenció a molts.
Salut
Ara també s’ha format el partit Crida per la Terra. Tenim la solidaritat catalana. Estic pensant fer un partit on sigui jo sol, així no m’escindiré. Entre tots facilitem la feina als espanyols
Em consta que ets una persona intel·ligent i amb capacitat de lideratge, però això que has et és pura tàctica de curta volada. Permete’m que et faci algunes preguntes: Quina ideologia té solidaritat Catalana, el liberalisme pijo d’ne Laporta, el concervadorisme pro.convergent de Lòpez Tena o el teu socialisme que proclamaves des de la JERC quan estaves creiexen dins l’organització independetista més nomerosa dels Països Catalans.
no és això company, no era això
Definitivament, jo també em donaré de baixa d’Esquerra.
Vull tornar a ser part d’un porjecte d’Esquerres, Republicà i Català.
Prou senzill, oi ?
La idea inicial de Solidaritat Catalana, com tots els partits independentistes, és bona. Pèrò abans de fer-se pública s’havia de parlar amb els liders i partits independentistes i posar sobre la taula les coses comunes que són moltes i són l’esència, i les coses que no ho són, i a partir fer un acord de mínims que podria ser sufient per anar junts a les eleccions. Però això es fa a la sombra, sense fer-ho públic, buscant el consens i amb temps suficient abans de les eleccions. aquí veig que s’ha fet públic abans de parlar-ne intentar posar en situació compromesa els partits que ja hi ha (ERC,CUP, entre altres). Un no pot anar de mesies aixecar la vara i dir “segiu-me que us portaré a la independència” pensant que ja té un carisma i que tothom el seguirà. No per dir-se Laporta, López Tena i Uriel Bertran és suficient per aglutinar tot l’independentisme. De fet com menys noms carismàtics i menys personalismes millor. Volem unió i un programa o una ruta clara. De moment el partit més gran i clarament independentista és ERC. I si us plau, no ens discutim si capitalista o anticapitalista, si dretes o esquerres; primer Catalunya Independent i dseprés decidirem com el volem, com un país normal.
Molt ben fet, Uriel. I si em permets parodiar-te, jo també tinc ús de raó perquè sóc independentista. Ara per ara, és ben clar que ERC no pensa en la independència, com a màxim en un “sí, però…”, “potser més endavant” o “ara no és el moment”. Estratègies convergents no en fan falta, gràcies (aquests són independentis…tes quan els convé). Catalunya ha parlat molt més alt que els seus polítics, i això hauria de fer reaccionar ràpidament els polítics; ara és ben clar qui ho ha fet i qui no.
Benvingut sigui un nou partit que vol la independència per damunt de tot, incloses estratègies electoralistes. Espero, sincerament, que amb el pas del temps ERC rectifiqui i es posi al vostre costat. El que han dit de tu no s’ho creu ni un infant, i Macià i Companys no es mereixen això. Ensenyeu-li al Jan la feina, que empenta no n’hi falta ni dubto del seu sentiment independentista. Ens veiem a Ítaca (no cal pregar perquè el camí sigui llarg, ans el contrari!)Mostra’n més…
Endavant Uriel. Hi ha un factor que no comentes i és el que considero l’error estratègic més gran d’ERC (i te’l vaig comentar personalment en el dinar de “Economistes pel No”): haver lliurat les claus de Cat Ràdio i TV3 al PSOE. Gràcies a això el 80-90% dels ínputs que reben els catalans brolla d’aquest partit (Prisa, Mediapro, SER, Cuatro, TVE, La 2, etc) fet insòlit al món perquè enlloc hi ha un biaix tan gran com a Catalunya entre realitat política (50% sobiranista) i realitat mediàtica ( 90% espanyolista/unionista). Endavant. Des d’Arenys…Amunt i crits. Pere Alzina i Bilbeny
Bertran, me’n alegro que te’n hagis anat d’Esquerra. Sempre m’havies semblat un sòmines i les teves crítiques contra el primer govern d’esquerres que tenim des de la República només servien per fer el joc brut a Convergència. Apa, ves-te’n al xiringuito de dretes del Carretero-Laporta, i si pot ser no tornis! A Esquerra sobren sòmines com tu.
Bertran, me’n alegro que te’n hagis anat d’Esquerra. Sempre m’havies semblat un sòmines i les teves crítiques contra el primer govern d’esquerres que tenim des de la República només servien per fer el joc brut a Convergència. Apa, ves-te’n al xiringuito de dretes del Carretero-Laporta, i si pot ser no tornis! A Esquerra sobren sòmines com tu.
després de 20 anys a ERC fa molta ràbia haver d prendre aquestes decisions. t’entenc. és arriscat però coincideixo amb la teua anàlisi. ja sabíem q aviat ens tornaríem a trobar. compteu amb mi pel q puga aportar. una encaixada!
Uriel, noi, ets especialista en salts mortals en piscines sense aigüa. Sempre corrent i fugint endavant. Suposat que SCI tregui diputats, aquests seran molt pocs, i a més, amb personatges que no s’aguanten ni ells mateixos. El Laporta no l’aguanten ni els amics de sempre com el Godall, del Carretero té uns tics dictatorials que acollonen i als fets em remeto, i el Tena fa dos dies que el deixaves a parir. A aquest coctel molotov suma-hi la Carandell, la Lomas, l’Espot i frikis de totes les procedències. No teniu recorregut. I després quina moto ens vendràs?
Espero que t’agradi la pols.
Endavant Uriel! Clar i català
Salutacions des de Xile!
Hola Uriel,
Ahir vaig estar a Sabadell a la presentació que vau fer.
Només et volia felicitar per la valentia que has tingut per tirar endavant aquest projecte.
Tothom sap que és molt complicat, i que hi ha molta gent disposada a posar pals a les rodes. Però l’objectiu és mol, molt, però que molt interessant.
Jo penso col.laborar amb vosaltres i crec que l’èxit està garantit.
ÀNIMS I VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
Ara tot és o sembla molt fàcil perquè la il·lusió d’un parell de mesos pot més que el dia a dia d’un parell d’anys, o tres, o quatre… Però l’avantatge, ara mateix, és que davant les properes eleccions no tindreu temps de fotre’us els plats pel cap com ja ha demostrat que fa el “demòcrata” Carretero en altres encontorns, si com sembla demostrar-se tots els moviments laportistes i carreteristes es formen per qüestions de personalismes dels líders siderals i comarcals (val més ser cap de ratolí que cua de lleó?) i de la impaciència de molts votants.
Tot plegat, un còctel perillós a mig termini.
Outsource it cheap Air Jordan 13. locate somebody to hold out this for just about any twelve weeks to satisfy your needs and determine what sort of Air Max Griffey Fusion quantities it pulls in.