Estimats usuaris perennes,
Us presento dues de les millors auques, a fe meva, del Portal Perenne:
Admeto que no estan actualitzades, el que no hauria de fer pensar que siguin dolentes.
Bé, això és tot per aquesta setmana. Que vagi bé!!
Benvolguts perennis i perennies,
Us vull convidar a la cançó del Perenne, inspirada en la cançó del Polònia.
La cançó del Perenne és una manera de presentar les virtuts del Cosmos Perenne d’una manera més amena i entretinguda. Hi explica de passada quines són les virtuts que pot tenir el nostre portal per a qui tingui els nostres gustos.
Apart, també us vull presentar, per si potser no el coneixeu, el relat de Julia: “adéu avis”, un relat tendre i evocador al que crec que val la pena donar-hi una ullada.
Res més per aquesta setmana. A reveure.
SIgues benvingut/da a Lletra Perenne: http://ca.lletra-perenne.wikia.com
Bon dia, gent perennia.
Us presento en Pere Domènech, qui, en contra de l’opinió inicial de la seva família, va voler ser pastor de boscos amb el seu ramat de cabres (ja ho va voler ser des de petit, imitant el seu padrí que també era ramader, en l’actualitat ell ho segueix siguent i diu que ho vol ser fins que es jubili). No li molesta anar amb el ramat cada dia i compta amb el suport de la seva dona i fills.
En certa manera, el podríem considerar un heroi perquè, amb les seves cabres, ajuda a disminuir el risc d’incendi, cosa que (no és broma) alguns pobles diuen que també voldrien per a ells: un ramader incansable que els ajudés a controlar els seus propis boscos.
En Pere Domènech potser està com una cabra (en un sentit humorístic), però si ell és feliç amb això, és la seva llibertat.
Podeu llegir més sobre ell en aquest article: https://www.lamira.cat/histories/1099/el-pastor-el-bomber-dels-boscos
De moment, res més fins la setmana que ve.
Feliç cap de setmana, perennis.
Estimats espaires i espairesses,
Us donc la benvinguda al meu conte Osset de Peluix, on la dolça Miranda, maltractada pel pocavergonya del qui aviat serà el seu ex-novi Armando, intenta seduir al filosòfic i introvertit Èric Alassar. Esperant no haver fet massa spoilers, us donc la direcció del conte esperant que us agradi. Fins aviat!!
Bon dia, perennis i perennies,
En aquesta ocasió no vull autopromocionar-me sinó promocionar una altra cosa, cosa que probablement ja coneixeu. En concret, vull promocionar-vos el grup de música Tess. Segons diuen, abans eren cinc membres i ara només tres. Però això per al cas és irrellevant. La seva música m’agrada molt i crec que podria agradar-vos a vosaltres; per això us la recomano i us en passo aquests vincles: música de Tess1 i música de Tess2 . Em sembla una música marxosa a la seva manera, dinàmica i que crec que no ofèn a ningú. Us la recomano sincerament. No és broma, perennis 🙂
Bé, ja me’n direu el què, espero, de si us agrada.
Res més per ara. Salut i feliç divendres.
Benvolguts perennis i perennies,
Amb una mica de retràs, us desitjo un feliç any nou.
En aquesta ocasió us recomanaré dues auques de la meva web Espai Perenne.
En primer lloc, l’auca del tripartit mallorquí, una auca que mostra sobretot el que podria haver passat (i, fins a cert punt, va passar) si, en el temps en que vaig escriure l’auca, hagués guanyat el tripartit amb el PSOE al front. És una auca divertida que fa de propaganda política de certs aspectes del PP mallorquí. Tampoc és una auca genial però em sembla entretinguda.
En segon lloc, l’auca del Blondy i Blacky, auca dedicada als meus dos gatets que aleshores encara vivien (avui en dia els vàrem tenir que sacrificar per malaltia a ambdós, desitjo que estiguin feliços en el cel). Una auca que repassa alguns aspectes de la convivència felina-humana que tenen algunes famílies avui en dia. Us la recomano especialment.
Res més per ara. Que vagi bé!!!
Bon dia amics meus!! Aquí teniu una bona tassa de cafè per a desperezar-vos definitivament. Diuen que d’ilusió també es viu.
Avui aprofito per presentar-vos, a més del cafè, l’auca de la Brenda; la Brenda és la meva gateta, que ja té algo més d’un any d’edat, que me la varen regalar per nadal i que és molt saltirona i bonica. Espero que l’auca us agradi.
També us ofereixo el poema-cançó de Tito Gris, que possiblement no coneixeu. Espero que us sigui de gust i que us faci passar una bona estona, sempre que sigueu tant amable com per llegir-lo.
I res més per ara. Salutacions!!
Hola companys.
Us vull fer un recordatori de les principals webs perennes.
Són:
I ja està, almenys actualment.
Espero veure’t per alguna d’elles. Salutacions.
Hola.
He decidit dedicar l’article d’avui de l’Espai Perenne (aquesta web que ara llegeixes) a explicar perquè, com he dit alguna vegada, és preferible (però no obligatori) que l’Espai Perenne publiqui mínim un missatge per setmana.
Per a explicar-ho clarament, us passo l’article 24B de la norma primera de les webs perennes, que crec que descriu prou bé la situació, remarcant que és un principi rector i no un deure:
24B. L’Espai Perenne estarà al servei dels interessos concrets de la web descrits en l’article 1. i s’intentarà que tingui mínim un missatge per setmana.
Per a mirar l’article 1 de la web perennia, mencionat en l’article 24B com es pot llegir, us recomano que utilitzeu el vincle situat dos pàrrafs amunt i ho mireu vosaltres mateixos.
Per tant, d’acord amb l’incís segon i últim de l’article 24B (no oblideu que és un principi rector) diu clarament: “s’intentarà que tingui mínim un missatge per setmana” (fixeu-vos en que diu “s’intentarà”).
Per tant, d’acord amb aquest principi rector, és preferible (per dir-ho així) que Espai Perenne, com el nostre espai de notícies, tingui un article per setmana. Preferible, insisteixo. I així serà mentre l’article no es modifiqui. No faig broma.
Crec que parlo clar.
Feliç setmana, lectors (si n’hi ha).
Que vagi bé. Tornaré. Salut.
Hola, lectors (suposant que en tinc algun),
Us anuncio que he publicat dos nous poemes: el poema de l’alabança de la filosofia i el poema “us demano perdó oh fòrums”. Anem fent el que podem i avancem.
Per als qui no el coneguin, us animo a visitar el portal Lletra Perenne.
Un dels pròxims objectius és l’auca de l’estoïcisme, un pensament pel que sento una certa simpatia però no molta.
Us animo a seguir mirant aquest blog setmanalment. Jo ja procuraré ampliar-lo setmanalment en tant en quan pugui.
Salut!!
Unicorn Gris.
Salutacions a qui em llegeixi.
Aquests dies he tingut diverses responsailitats, i he tingut poc temps lliure, però almenys he jugat una partida divertida on line amb un amic i em sento bé. Sense saber cap on va la meva vida, vull provar de ser positiu i de tenir algun tipus de felicitat, encara que no sigui moltíssima. Tot segueix endavant.
Tinc ganes d’acabar l’Osset de Peluix i poder registrar-lo i després publicar-lo. Serà la meva gran obra a més del Pacte Social.
Sé que pateixo problemes importants però no em vull deixar desmoralitzar, i espero no deixar-me desmoralitzar ara com ho vaig fer fins a cert punt en el passat.
Apart, segueixo colaborant en el Facebook com a Mark Corbera Mestres per si algú m’hi vol visitar.
Res més per ara. A reveure gent.
Hola pereniis/ies,
S’ha acabat el “calvari” del Servei Prelaboral, però la vida continua i vindran altres calvaris i calvariets… Cal tenir ànim, la lluita continua.
Mentrestant, anar mirant per fer nous articles, per exemple de Osset de Peluix, alhora que dissenyo un senzill joc de rol que m’han encarregat.
Tinc la intenció de fer més articles filosòfics per a ajudar a entendre la filosofia i el món que l’envolta alhora que el món que inclou.
Sigueu bonets i estigueu bonets.
Unicorn gris.
Bon dia, perennis i perennies.
Tinc moltes ganes d’escriure més capítols de l’Osset de Peluix i continuar amb les aventures dels meus estimats Èric i Miranda. L’aventura no s’acaba fins que està escrita del tot o fins que l’escriptor del tot s’ha rendit, i no és cap dels dos casos…
Apart, també tinc preparat un article que aviat publicaré sobre el Puigdemont i que serà en clau propagandística. Ja sabeu, a les penes punyalada.
Aviat s’acaba el Prelaboral. En certa manera ha estat un calvari, però a la seva manera m’ha ajudat a adquirir disciplina i obediència, virtuts que espero i vull mantenir tota la vida. Gràcies, Prelaboral.
De moment s’acaba l’article de Espai Perenne. Salut, gent!!
PD posterior: podeu llegir la cançó de Puigdemont aquí
Bona tarda gent d’Espai Perenne.
Com vaig prometre per norma, intento postejar almenys un cop per setmana. Per aquest cop almenys, he complert.
Ara estic amb el peu enguixat per un accident, però això, encara que m’incapacita i en altres casos dificulta poder fer certes feines, no perdo la moral.
Pel portal perenne no hi ha moltes novetats a la vista excepte un article de Nietzsche i no tardar gaire en publicar un nou article a l’Osset de Peluix, que, si canvio d’idea (no ho prometo pas) potser el penjaré a Internet sense esperar a publicar els demés. Ja ho veurem.
Per cert, us espero al fòrum perenne i que digueu les vostres opinions sobre la norma primera perennia.
Ens veiem, gent!!
Bon dia a tothom!!
Iniciem aquest blog de notícies i contingut perenne i català. Tothom hi és benvingut excepte en Rajoy 😉 . És broma. Tothom qui sàpiga català hi és benvingut. Benvingut, que no obligat a veni-se.
Sapigueu que hi procuraré publicar almenys un article per setmana en aquest blog. No és broma. Ho procuraré. M’agradaria garantir-ho però no sóc ningun superhome.
Que passeu un bon dia!! Salut!!