Esperant l’osset de peluix i esperant la fi del calvari.
Bon dia, perennis i perennies.
Tinc moltes ganes d’escriure més capítols de l’Osset de Peluix i continuar amb les aventures dels meus estimats Èric i Miranda. L’aventura no s’acaba fins que està escrita del tot o fins que l’escriptor del tot s’ha rendit, i no és cap dels dos casos…
Apart, també tinc preparat un article que aviat publicaré sobre el Puigdemont i que serà en clau propagandística. Ja sabeu, a les penes punyalada.
Aviat s’acaba el Prelaboral. En certa manera ha estat un calvari, però a la seva manera m’ha ajudat a adquirir disciplina i obediència, virtuts que espero i vull mantenir tota la vida. Gràcies, Prelaboral.
De moment s’acaba l’article de Espai Perenne. Salut, gent!!
PD posterior: podeu llegir la cançó de Puigdemont aquí