Arxiu mensual: gener de 2019

Un heroi poc comú: en Pere Domènech, pastor de boscos.

Bon dia, gent perennia.

Us presento en Pere Domènech, qui, en contra de l’opinió inicial de la seva família, va voler ser pastor de boscos amb el seu ramat de cabres (ja ho va voler ser des de petit, imitant el seu padrí que també era ramader, en l’actualitat ell ho segueix siguent i diu que ho vol ser fins que es jubili). No li molesta anar amb el ramat cada dia i compta amb el suport de la seva dona i fills.

En certa manera, el podríem considerar un heroi perquè, amb les seves cabres, ajuda a disminuir el risc d’incendi, cosa que (no és broma) alguns pobles diuen que també voldrien per a ells: un ramader incansable que els ajudés a controlar els seus propis boscos.

En Pere Domènech potser està com una cabra (en un sentit humorístic), però si ell és feliç amb això, és la seva llibertat.

Podeu llegir més sobre ell en aquest article: https://www.lamira.cat/histories/1099/el-pastor-el-bomber-dels-boscos

De moment, res més fins la setmana que ve.

Feliç cap de setmana, perennis.

Us presento el grup Tess.

Bon dia, perennis i perennies,

En aquesta ocasió no vull autopromocionar-me sinó promocionar una altra cosa, cosa que probablement ja coneixeu. En concret, vull promocionar-vos el grup de música Tess. Segons diuen, abans eren cinc membres i ara només tres. Però això per al cas és irrellevant. La seva música m’agrada molt i crec que podria agradar-vos a vosaltres; per això us la recomano i us en passo aquests vincles: música de Tess1 i música de Tess2 . Em sembla una música marxosa a la seva manera, dinàmica i que  crec que no ofèn a ningú. Us la recomano sincerament. No és broma, perennis 🙂

Bé, ja me’n direu el què, espero, de si us agrada.

Res més per ara. Salut i feliç divendres.

 

La política pretèrita de Mallorca i els Blondy i Blacky

Benvolguts perennis i perennies,

Amb una mica de retràs, us desitjo un feliç any nou.

En aquesta ocasió us recomanaré dues auques de la meva web Espai Perenne.

En primer lloc, l’auca del tripartit mallorquí, una auca que mostra sobretot el que podria haver passat (i, fins a cert punt, va passar) si, en el temps en que vaig escriure l’auca, hagués guanyat el tripartit amb el PSOE al front. És una auca divertida que fa de propaganda política de certs aspectes del PP mallorquí. Tampoc és una auca genial però em sembla entretinguda.

En segon lloc, l’auca del Blondy i Blacky, auca dedicada als meus dos gatets que aleshores encara vivien (avui en dia els vàrem tenir que sacrificar per malaltia a ambdós, desitjo que estiguin feliços en el cel). Una auca que repassa alguns aspectes de la convivència felina-humana que tenen algunes famílies avui en dia. Us la recomano especialment.

Res més per ara. Que vagi bé!!!