Arxiu mensual: novembre de 2018

¿Perquè l’Espai Perenne té com a preferència la de tenir publicat mínim un missatge per setmana?

Hola.

He decidit dedicar l’article d’avui de l’Espai Perenne (aquesta web que ara llegeixes) a explicar perquè, com he dit alguna vegada, és preferible (però no obligatori) que l’Espai Perenne publiqui mínim un missatge per setmana.

Per a explicar-ho clarament, us passo l’article 24B de la norma primera de les webs perennes, que crec que descriu prou bé la situació, remarcant que és un principi rector i no un deure:

24B. L’Espai Perenne estarà al servei dels interessos concrets de la web descrits en l’article 1. i s’intentarà que tingui mínim un missatge per setmana.

Per a mirar l’article 1 de la web perennia, mencionat en l’article 24B com es pot llegir, us recomano que utilitzeu el vincle situat dos pàrrafs amunt i ho mireu vosaltres mateixos.

Per tant, d’acord amb l’incís segon i últim de l’article 24B (no oblideu que és un principi rector) diu clarament: “s’intentarà que tingui mínim un missatge per setmana” (fixeu-vos en que diu “s’intentarà”).

Per tant, d’acord amb aquest principi rector, és preferible (per dir-ho així) que Espai Perenne, com el nostre espai de notícies, tingui un article per setmana. Preferible, insisteixo. I així serà mentre l’article no es modifiqui. No faig broma.

Crec que parlo clar.

Feliç setmana, lectors (si n’hi ha).

Que vagi bé. Tornaré. Salut.

Amb novetats i aguantant el tipus.

Hola, lectors (suposant que en tinc algun),

Us anuncio que he publicat dos nous poemes: el poema de l’alabança de la filosofia i el poema “us demano perdó oh fòrums”. Anem fent el que podem i avancem.

Per als qui no el coneguin, us animo a visitar el portal Lletra Perenne.

Un dels pròxims objectius és l’auca de l’estoïcisme, un pensament pel que sento una certa simpatia però no molta.

Us animo a seguir mirant aquest blog setmanalment. Jo ja procuraré ampliar-lo setmanalment en tant en quan pugui.

Salut!!

 

Unicorn Gris.

 

Estic cansat però amb moral, i la vida continua.

Salutacions a qui em llegeixi.

Aquests dies he tingut diverses responsailitats, i he tingut poc temps lliure, però almenys he jugat una partida divertida on line amb un amic i em sento bé. Sense saber cap on va la meva vida, vull provar de ser positiu i de tenir algun tipus de felicitat, encara que no sigui moltíssima. Tot segueix endavant.

Tinc ganes d’acabar l’Osset de Peluix i poder registrar-lo i després publicar-lo. Serà la meva gran obra a més del Pacte Social.

Sé que pateixo problemes importants però no em vull deixar desmoralitzar, i espero no deixar-me desmoralitzar ara com ho vaig fer fins a cert punt en el passat.

Apart, segueixo colaborant en el Facebook com a Mark Corbera Mestres per si algú m’hi vol visitar.

Res més per ara. A reveure gent.