Esperant l’osset de peluix i esperant la fi del calvari.

Bon dia, perennis i perennies.

Tinc moltes ganes d’escriure més capítols de l’Osset de Peluix i continuar amb les aventures dels meus estimats Èric i Miranda. L’aventura no s’acaba fins que està escrita del tot o fins que l’escriptor del tot s’ha rendit, i no és cap dels dos casos…

Apart, també tinc preparat un article que aviat publicaré sobre el Puigdemont i que serà en clau propagandística. Ja sabeu, a les penes punyalada.

Aviat s’acaba el Prelaboral. En certa manera ha estat un calvari, però a la seva manera m’ha ajudat a adquirir disciplina i obediència, virtuts que espero i vull mantenir tota la vida. Gràcies, Prelaboral.

De moment s’acaba l’article de Espai Perenne. Salut, gent!!

 

PD posterior: podeu llegir la cançó de Puigdemont aquí

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *