Uff, il·lustració
UN BLOC QUE NO VOL DEIXAR DE SER-HO
 |
| Com més faig més m’adono de com de verd estic…
Però bé, caminant es fa el camí, i aquí estem. El bloc m’ajuda a animar-me a anar fent i anar ensenyant el que faig. No pas per rebre ànims o elogis, (que m’agraden, però que un mateix és el seu màxim crític i tinc cert criteri per saber si vaig pel bon camí o no), és més que res que fa molt que em coneixo i se que necessito encara alguna cosa que m’ajudi a no apalancar-me. El bloc em serveix per això, d’alguna manera sento que tinc com un “deure” amb la gent que s’hi cau de tant en tant.. Com veureu.. el dibuix de sota del mig, té uns colors brillants perquè la pintura (anil·lines) estaven encara humides, però quan s’asseca sobre la tela perd molt de la seva brillantor i el resultat final és el que veieiu al final… què hi farem!! |
   |
| index d’autors |
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Company, et rocomano que no utilitzis anilina per a obra única… te un problema molt greu! Amb la llum perden el color fins que passats uns anys (pocs) s’acaba esborrant pràcticament del tot. Tot i això per fer originals destinats a la reproducció va la mar de bé.
per cert, el del post de sota de color verd, també és anilina?
PD: molt xules les dues peces!