En contra:

Els indignats darrera les reixes. Volem sols millorar la presó a la que estem, o alliberar-nos del Sistema? Cal reformar la Democracia-presó o buscar una alternativa al capitalisme? El 15M és contestació i esperança d’un altre mon. Una aposta , un repte, potser serà sols una il.usió, però no importa.

http://blip.tv/okupemlesones/marcha-popular-indignada-1%C2%AA-etapa-bcn-vallirana-5326815

Marxa a peu a Madrid .
Barcelona-Vallirana

http://blip.tv/okupemlesones/marcha-popular-indignada-1%C2%AA-etapa-bcn-vallirana-5326815

Aquest vídeo és sobre la  marxa
a peu Madrid. Ja han travessat Aragó. Segueix de poble en poble, cap a la plaça del Sol on
confluiran diferents marxes i culminaran en una manifestació conjunta amb el poble de Madrid.

Però
l’important, a més a més d’ajuntar-nos tots, és la marxa del dia
dia, les assemblees diàries amb els pobles, les bones rebudes als
indignats pels habitants de cada poble, la gent anònima que pel camí aplaudeix i
ofereix begudes i ànims, els habitants  que porten
menjar i es posen a la disposició dels indignats. Tot de petits gestos que ens donen forçai ens fan més forts i humans.

Recordo els fets positius:  la
solidaritat, les assemblees conjuntes, les activitats conjuntes, com
la d’un grup de música, que ens va animar la tarda a Vallirana, la determinació i esforç d’una acció sense altre mèrit que la ser símbol: trovar-nos a Madrid i manifestar-nos junts. No hi han objectius polítics, ni peticions a governants, hi ha la consciència de que es fa camí al caminar, la ilusió de comprometés a un projecte gran, complicat , ple de dificultats, i amb la seguretat que seran maltractats per alguns mitjans. 

Però ressaltem els valors que formen i ens fan més dignes: la
convivència, la solidaritat entre tots, els intercanvis humans entre
uns i altres, la resistència, la lluita per a mantenir els reptes. També la gimnàstica, tan física com espiritual, pels
que estan fent tota la caminada.

Us ho envio per a que us
animeu a ajuntar-vos a la marxa. Amb en Toni, de la tele.cat ens hi
afegim un dia d’aquests, demà, o dissabte. Si algú s’hi anima, ens hi
veiem en la marxa. La Web de la marxa hi ha els itineraris, dies i
pobles per on passa la marxa.

En el vídeo que us
adjunto es veu com funcionen les assemblees en els pobles d’arribada,
que es fan en cada poble.

Les dues bicis, no son per
agafar forma, sinó per a produir energia pels micros.

L’Enric Duran va proposar
una marxa de Barcelona a Montpeller. I la varem aprovar amb el
sistema de mans enlaire, també es va aprovar una idea
complementaria de fer una marxa de tots els països fins a
Brussel·les, o sigui Barcelona-Montpeller- Brussel·les. Per l’any
vinent.

Es fan uns 23 km cada dia.
Jo el segon dia ja no podia més. Ara hi aniré millor calçat, i
entrenat, ja que ho vaig decidir d’un dia per un altre.

En l’assemblea de Vallirana es va
proposar i animar a totes les acampades a preparar accions en tots
els pobles pels dies 23-24, o bé, a participar en els pobles veïns
on n’hi hagin, Com deia en David, “en tots els pobles hi han
ajuntaments, bancs i raons per indignar-se”. Molt brillant la
frase “hem d’ocupar tot l’Estat”, tan utopica, com la marxa matiexa. Una bona sugerència. .

Ara que faig els
preparatius, penso en dur-me camisetes blanques, per a escriure-hi:

         – Vaga general permanente (és
el que pot fer canviar el sistema)

• Mas libertad y menos
  Monarquia.( O bé, Recorte total de la Monarquia).

Bé, tindré temps per a
pensar-hi;  i fer alguna pancarta, o escriure en alguna camiseta.

Per a seguir la marxa,
aneu a la Web:

http://acampadabcn.wordpress.com/2011/06/28/seguiment-de-la-marxa-indignada/

Post data 29 de juliol.

Finalment s’han portat a Madrid, al Parlament, les demandes que s’han anat recollint en els pobles.

Això no es va discutir en la nostre marxa, al menys. Seguement hagués obtingut un ampli consens. Però hi ha una bona part que no creiem d’anar a demanar a politics, que “no ens repressenten” que escoltin i i posin solució als problemes dels ciutadans. Es una paradoxa i un absurt la d’anar a demanar als politics corruptes que ens solucionin els problemes. És legitimar als politics, a la politiqueria, als governants.

Hi ha molta inocència, molta bona voluntat i uns manipuladors disposats a perpetuar el Sistema.

És que no veieu les reixes que ens empressonen? Sols volem fer més agradable la nostre presó?

Els politics varen manar a la policia treure l’acampada del Prado, on estaven acampats els de la marxaq de manera violent. A força de garrotades potser apremdrem a no anar a demanar favors als que ens roben, agredeixen, i serveixen descaradament als rics.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!