En contra:

El que és interessant i que no han ressaltat els mitjans de comunicació
(els que parlen de la vaga de la SEAT) és que la decisió d’anar a la
vaga va sorgir dels propis treballadors i de manera espontània, de
manera autònoma, sense passar pels representants sindicals.

Les dues instal·lacions corporatives de la Seat estan en vaga. I per a dilluns està prevista una manifestació davant el ministeri de Treball i vaga a les diferents plantes de la SEAT, aquesta si decidia per les tres centrals majoritàries de la SEAT (UGT, CCOO i CGT).
 Ahir al mig dia els treballadors de Seat van decidir posar-se immediatament en vaga, al assabentar-se de l’acomiadament de tres treballadors. És inusual i engrescador que siguin els treballadors que hagin declarat en vaga i paralitzat la producció i que els sindicats s’hi hagin apuntat desprès, fins i tot els pusil·lànims de l’UGT. Al revés del que ve succeint en l’avorrit i poc actiu mon sindical. En aquest cas els sindicalistes funcionen com representants autèntics dels treballadors. Per uns dies els treballadors, els de la SEAT, són realment els protagonistes.  Esperem que continuïn essent protagonistes i regnant.
Un bon signe, ja que és una bona manera de començar una vaga. Diem d’entrada que és una vaga necessària contra acomboiaments improcedents i els recents enganys dels directius de la SEAT.
Aquesta vaga espontània ja ha tingut repercussions immediates:
El president en persona s’ha posat a negociar amb els sindicats. La direcció de SEAT havia enviat a simples advocats. Ara és el propi president de la SEAT, el britànic James Muir, qui està negociant.
La Generalitat igualment havia enviat advocats. La consellera Mar Serna s’havia excusat dient que tenia una reunió important de vegueries (un passatemps d’ERC, que es distreuen fent mapes d’una Catalunya anterior a les comarques). Ara, que ja estan en vaga els treballadors ja s’han mogut tots els polítics i directius. Aquests sí, que se’ls hauria d’acomiadar per lentitud en el treball.
El britànic Muir fou designat president de la SEAT fa tres mesos. En la presentació , ja va amenaçar “d’acomiadar a tot aquell que no remés amb la directiva”, i va criticar a l’anterior directiva de falta de lideratge, i als espanyols per no valorar prou la SEAT, l’empresa emblemàtica i espanyola de cotxes.
Diuen els diaris d’avui, que el britànic James Muir no vol baixar del burro, que ahir va estar-se 8 – 9 hores negociant. I sols ha cedit en revisar alguns acomiadaments. Sembla que vol negociar sense baixar del burro i mantenir els acomiadaments. Si l’anglès es pensava que seria arribar a Barcelona i moldre, ahir haurà pogut assabentar-se que als treballadors de Martorell no se’ls enganya tan fàcilment amb les amenaces d’acomiadaments i amb els enganys de portar l’empresa a la Xina i amb suborns de millores per els sindicats i per els representants sindicals.
Un altre efecte de la vaga espontània és que ja han parat les cartes d’acomiadament
La directiva afirmava que els 330 acomiadats eren directius. Fals, segons les fonts sindicals. Hem pogut comprovar que els tres acomiadats a Gearbox eren treballadors normals i corrents.
Aquesta vaga és diferent per ésser “autònoma”, ja que normalment totes les negociacions les maneguen la patronal, els polítics de la Generalitat que fan cantó a la patronal, i uns sindicalistes més o menys venuts. De moment, i aquesta és la bona noticia, tenim un altre cop la SEAT al capdavant de les lluites dels treballadors. Segurament el britànic no coneix la història llarga de les lluites a la SEAT i més que una Institució que representa al cotxe espanyol, és una Institució que representa la lluita dels obrers d’aquests país, un paradigma del mon sindical. Parafrasejant la Renault dels anys 70: “Quan la Seat esternuda, Catalunya tremola”.
Recordem la bona noticia i subratllem-ho bé: la decisió i la iniciativa de vaga ha estat obra dels treballadors, que els representants sindicals l’han avalat. Es un bon signe, un bon començament. Potser sols serà flor d’un dia, però cal anotar-ho.
James Muir, el gran estafador, ha enganyat a la Generalitat amb histories de la Xina i als treballadors fent-los congelar els salaris. Ha d’explicar quan cobra i perquè ell no s’ha congelat els salaris i quants milions guanya amb bonus, i quan guanya per a contractar els especialistes a sou per acomiadar treballadors.
Els socialistes han regalat 240 milions a la SEAT. Han d’explicar i justificar tots aquests regals a la patronal amb diners públics, a una patronal que irrespecta els drets dels treballadors.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!