En contra:

Kiku Auquer de Verges, Baix Empordà, 63 anys. Metge de professió, viatja sovint com a cooperant. Fou “comunard” als anys 70, bon tertulià i artista independent, dels que no es volen vendre ni en pintura: “si em posés a vendre art, i fes cas als galeristes, guanyaria peles, però potser ja no pintaria”.

És un molt bon metge però els responsables de Salut no el volen treballant al CAP, ja que, com a bon funcionari a estat sempre un guardià de la bona praxi i denunciador dels abusos dels polítics i dels seus capatassos a la Sanitat pública. Com que no el poden acomiadar per la seva condició de funcionari sovint l’aparquen al armari. L’han tingut sense treballar de “baixa política” durant mesos i últimament l’han desterrat a l’Àfrica, on promou programes de Salud: Gàmbia, Moçambic i Marroc. En Kiku és una pedra punyetera en l’engranatge de la maquinària corrupta de Salut.

Es considera un hedonista. El seu lema gaudir de la vida, pintant, exercint de metge, anant a pescar, passejades pel Empordà, tertúlies i sopars amb els amics.

“Fill de bons collons”, així em diu que l’anomenava un pagès, és a dir, fill de la classe benestant. Kiku gaudeix denunciant als mediocres, corruptes i ambiciosos polítics i els seus capatassos de Sanitat. Uns torracollons que el persegueixen amb denuncies formals, i telefonant als pacients per si tenien queixes i vigilant la seva pràctica mèdica.

La vida d’en Kiku és art natural, naïf, i el seu art, menys naïf, és vida. Independent i resistent en l’art i en la vida quotidiana.

Què hi fas a Africà, a Marroc, a Gàmbia?

He treballat a Amèrica llatina i Àfrica col·laborant amb ONGs i com assessor tècnic del govern en projectes de cooperació bilateral a Moçambic, Gàmbia i Marroc . Des de principis de la dècada dels 2000 el Marroc sofreix una epidèmia d’evolució ràpida d’usuaris injectors de heroïna, similar a la que afligí Catalunya, durant els anys 80. Aquest projecte s’inscriu dins del “Programme National de Lutte contre la Toxicomanie  du Maroc”. Nosaltres assessorem les unitats mòbils de reducció de riscos distribuint xeringues, preservatius i altres materials informatius als usuaris de drogues per tal de evitar la SIDA, les hepatitis i infeccions de transmissió sexual. També, recolzem estratègies d’ajuda mútua promogudes des de la societat civil: educació per a la salut i sensibilització comunitària per a la des estigmatització del col·lectiu de toxicòmans.

Ple de bones accions. Un missioner de l’OMS, de la medicina occidental…:

Jo sóc metge al·lòpata, la medicina de vacunes i antibiòtics, però hem d’estar oberts a tots els models explicatius de la salut per tal de acomodar-nos. Per a que els pares tinguin seguretat i destresa per autogestionar la salut dels seus infants, els professionals hauríem de donar-los coneixements bàsics i evitar la dependència especulativa als serveis de salut. Per exemple, cal saber identificar els signes d’alarma per demanar ajuda mèdica i en cas contrari, com gestionar un infant malalt a la llar amb remeis locals. Així, sense moure’s de la cuina, els pares evitarien de ben segur el 40% de les visites al CAP i la sobre medicació dels infants. Si una mare no sap gestionar una diarrea, una tos o una febre, que es el que tenen normalment els nanos, vol dir que potser el seu metge democratitza poc el coneixement.

A tu de petit qui et curava?

Jo tenia una àvia que em cuidava quan estava malat, em tractava molt bé; em posava al llit, i jo feliç d’estar malat i al cap d’uns dies ja estava bé. I això que sóc de família de metges. Ara bé l’àvia també sabia molt bé quan tocava avisava al metge.

I a les avies qui les ensenyava?

El coneixement empíric de les àvies provenia de l’experiència transmesa de generació en generació. No era flor d’un estiu.

Millor els remeis casolans que antibiòtics i vacunes, que són tòxics i verinosos, no?

Les vacunes i els antibiòtics han salvat a molta gent tot i els seus efectes secundaris. Una altre cosa és com es prescriuen i la especulació de les internacionals farmacèutiques. Més de la meitat de les morts infantils per infecció a Àfrica són fàcilment prevenibles. L’OMS hi promou un programa d’educació de les mares, capacitació dels infermers, que són els metges d’Africà i d’accés a poquets fàrmacs essencials genèrics i barats.

Receptes antibiòtics? Avui en dia els metges recepten antibiòtics. com caramels, en grips i per a qualsevol cosa

Els metges avui estan molt pressionats. Treballen amb estrès. Tenen un capatàs darrera recordant-los que han d’estalviar temps i cales, i com que no tenen cap possibilitat d’afrontar i atendre correctament un malalt, explora’l bé i parlar amb la família, aleshores sovint, per curar-se en salut, recepten un antibiòtic. Entens?

Serveixen per alguna cosa aquests tallers d’educació, de la Cooperació a Àfrica?

L’educació és bàsica. Segons un estudi de l’OMS, el que més impacte té per a reduir la mortalitat infantil és l’educació de les mares i l’accés a la tecnologia (aigua potable, vacunes, antibiòtics.) molt més que el fet de tenir diners. UNICEF a dissenyat un programa d’educació promovent 16 pràctiques clau sobre higiene i cura dels infant i les dones embarassades a les llars per fomentar comportaments saludables.

I perquè aquests tallers educatius no els fas a Girona, o per què no escrius en la revista Catalunya pràctiques, informació i consells per l’auto cura?

Es podria fer. Les dones africanes estan més formades que les d’aquí per tenir cura dels infants. Aquí els pares i mares són uns neòfits en aquest camp. S’angoixen ràpid i sols saben portar-los al hospital i el metge els recepta un antibiòtic perquè no te temps. L’educació per a la Salut és vital a Catalunya i s’hauria millorar. Trobo a faltar campanyes de difusió de missatges claus a nivell dels mitjans i/o tallers grupals d’informació educació i comunicació per la promoció de comportaments saludables destinats als cuidadors dels infants i de la gent gran

Quina és la teva manera de tractar els pacients?

Sempre s’ha de tractar amb les persones sense presses. “La pressa mata, amic” diuen als marroquins. Quant visitava un pacient per primera vagada el primer que procurava era saber com l’agradava que em dirigís a ell. Hi ha qui, l’agradava que el tractes amb el nom de pila i un copet a l’espatlla, però també qui preferia “senyor Sarda”. Aquests 5 minutets esdevenen importantíssims per establir una bona empatia. Desprès necessitava 10 minuts per escoltar-lo, 5 minuts per explorar-lo. En acabat 5 minuts per fer el diagnòstic i 5 minuts per comunicar-li el seu problema de salut i explicar-li el tractament què ha de fer a casa. Ja veus, necessito una mitja horeta com a mínim, quan ens prou feines disposàvem de 5–10 minuts per visita! De fet, fixa’t que no demano res més que poder donar als nostres pacients el mateix tracte empàtic que rebia la iguana amb Parkinson del programa ‘Veterinaris’ de la televisió.

El metge és el responsable dels seus diagnòstics malgrat el poc temps?

La responsabilitat única d’un acte mèdic és del metge i mai del director o gestor. M’ho va dir un jutge: “Pensi que nomes vostè te tota la responsabilitat en l’acte mèdic i conseqüentment és absolutament independent, igual que nosaltres els jutges”. Jo vaig deixar la pràctica de la medicina el CAP de la Bisbal quan en limitaven el temps a les consultes, en van dir-me que no em podia quedar a xerrar tanta estona amb els avis quan anava a visitar-los a domicili i em varen posar un ordenador entre el pacient i jo. Vaig marxar perquè em varen treure la independència, el més important d’un metge.

Quin és el perfil del metge de capçalera

Un metge familiar i comunitari ha de tindre més olfacte que ull clínic i sovint atendre de forma holística a les persones en la consulta del CAP, a la llar i en la comunitat. A les visites a domicili, a vegades t’inviten a prendre un vermut i t’expliquen coses que no diuen en el despatx i et trobes amb problemes que et permeten conèixer millor al malalt i el seu context. Degut a una disfunció familiar moltíssima patologia psicosomàtica pot afectar de formes diferents a mes de un membre de la família i sovint ho detectaves acompanyant a la família a taula. I perquè, no…. ?

El temps és or per els directius de Salut

Encara recordo quan anava a veure els avis a domicili ara farà ja 25 anys. Durant la primera visita m’hi estava una horeta que dedicava primerament a l’avi i a la cuidadora després i continuava anant-hi fins establir el lligam de confiança i confidencialitat necessari per tal de poder assistir el pacient a la llar, sense pluri medicalitzar-lo ni derivar-lo constantment. No saben el que s’estalvia en tractaments poc efectius, constants proves exploratòries i ingressos hospitalaris evitables quan un metge de família s’ha guanyat la confiança del malalt i la família. Però per això fa falta temps i educació.

Amb aquesta manera de tractar els malats deuries tenir problemes

Problemes a cabassos, m’hi vaig deixar la pell! Vaig abandonar al veure que el funcionament de l’assistència primària en el CAP es convertia en una cadena de producció, com en la pel·lícula de Charlie Chaplin “Tiempos modernos” i vaig sentir-me una peça més. Un gestor de la salut en una comunicació d’un Congrés va tenir els pebrots de proposar una nova terminologia per l’àmbit de treball de l’Atenció Primària: del CAP en deia “Unitat de producció”, de les visites programades en deien P-10, que eren 10 minuts. El P-5, era la visita espontània. El “forçat” eren les urgències i el director del centre de salut en deien “Líder de l’administració de valors”. Quin disbarat! Això té un tuf mercantilista absolut. El llenguatge ho diu tot i n’hem de sospitar, com deien Freud, Marx i en Nietzsche. Finalment cansat de lluitar sol, com aquell que condueix en una autopista en contra direcció, vaig acabar totalment socarrimat i vaig abandonar i reinventar-me.

Com està ara la situació ara?

Crec que està anant a pitjor, tot i que diuen que no. Ara el metge té més pressió, i pitjors condicions; menys temps per pacient, més presses i més retallades de drets i sou. Com exemple; actualment un neurocirurgià de més de 30 anys i després de 11 anys de formació amb sort es contractat en un hospital de la xarxa pública amb una jornada setmanal de 37 hores i un sou net de 1.600 €.

Què penses de les retallades?

Les retallades son una barbaritat i una gran injustícia! No tenen cap sentit i tindran conseqüències sobre la salut de la comunitat a curt i a llarg plaç. S’evidenciarà quan es facin estudis de l’impacta de la crisi sobre la mortalitat i l’esperançà de vida de la població més desfavorida. Sempre els toca rebre als mateixos!

Una conseqüència de les retallades pot ser la d’enfonsar la pública i enfortir a la privada

La Sanitat pública ja és molt eficient i bona. Molts metges vàrem lluitar i treballar exclusivament a la sanitat pública amb sous baixos per aconseguir una medicina gratuïta i universal per a tothom. Tenia fama de ser de les millors Sanitats d’Europa. Ara s’ho carreguen amb l’excusa d’ineficiència i el que estan fent és carregar-se el que per a mi és “la joia de la corona de la nostra jove democràcia”. No podem oblidar la fam de negoci del neoliberalisme i les seves multinacionals sanitàries. Volen ficar mà a les sucoses despeses sobre els pressupostos nacionals en Salut dels països del fins avui beneït estat del benestar d’Europa. Finalment ja desbocat i aprofitat la crisis que els va tan bé els polítiques neoliberals ja ofereixen serveis públics directament a empreses privades i com no amb absolut ànim de lucre o negoci.

Però, sortosament encara som molts, els joves metges, diplomats d’infermeria i altres professionals de la salut qui lluiten i resisteixen contra aquest model amb tuf mercantilista que ens ha tret el nostre rol, la nostra dignitat i el nostre reconeixement. Volen tornar a ser aquells metges comunitaris amb complicitat amb les persones, les llars i la comunitat, que acompanyaven el pacient (i no el ”client”) al despatx, a la llar i a la comunitat, destinant-hi tot el temps necessari (i no un “P-10 minuts”) i A MES,; recolzats per un company cap clínic i no per un gestor o capataz mal dit “administrador de valors”

I perquè no vares anar a la privada?

En aquell temps, a l’inici de la democràcia, els d’esquerres creiem que havíem de fomentar la sanitat pública, gratuïta i universal. Una manera d’anar cap a una societat igualitària.

Si fossis conseller de Salut, què feries?

Si et sembla, m’estimo més aprofitar la oportunitat de l’entrevista per fer-l’hi arribar al conseller aquesta reflexió sobre el seu pervers model neolliberal:

Dons bé, Sr. Conseller, ja que vostè s’empenya amb fer retallades amb l’escuca de que els treballadors de la salut no som prou eficaços i eficients, em permetrà que matisi i contrasti amb dades les seves reiteratives manifestacions al respecte:

Segons el PNUD 2010, el nostre país gaudeix de: una esperança de vida de 81,3 anys, superior a la mitjana dels països de la OCDE que es de 80,3 anys i una mortalitat infantil (4 morts per cada 1000 infants de 5 anys) molt inferior a la mitjana de la OCDE (6 morts per cada 1000 infants < 5 anys). Totes aquestes dades són indicadors que manifesten una excel·lent “eficàcia” del nostre sintema de salut, fruit del fins avui model universal i públic.

Quant a la valoració cost/benefici, dir-li que també les dades mostren l’alt nivell de “eficiència” del nostre model. Les despeses per càpita en salut del nostre país són de 2.671 $, quasi la meitat de la despesa mitjana de l’OCDE (4.222 $ per càpita). I amb la meitat de llits hospitalaris i menys metges, molts d’ells treballant en el sistema públic amb exclusiva i amb salaris dels mes baixos de l’OCDE.

Tinc entès que a Catalunya una consulta medica de AP els costa a l’estat uns 22 €, dels quals nomes 7€ es destinen al metge. La resta dons deu anar a parar a la complexa superestructura de la nova gestió pública neoliberal, un fotimer de entitats proveïdores, piràmides gestors, càrrecs de confiança, consells d’administració, complements de sous blindats i etc., etc., etc.

¿I de l’engreix de aquesta supraestructura vostès en diuen eficiència?

Com dons Sr. Conseller els seus els savis gerents i gestors tenen la barra de considerar que un metge que els hi costa 7 € per pacient atès encara és ineficient.

Per cert, la sostenibilitat no és un invent del sistema neoliberal doncs ja la practicaven les nostres àvies. Parafrasejant el que va dir un expert en sostenibilitat als matins de TV3, “les nostres àvies se’n guardaven ben prou de ficar les gallines ponedores a la cassola, mentre cuinaven un profitós i bon caldo amb la gallina vella”.

Metafòricament voldria expressar-li que, des de fa anys, als professionals de la salut ens estan socarrimant i ara arriba vostè i sospito que, ben lluny de la saviesa de les nostres avies, pretén agafar-nos, els metges i infermer/es de la sanitat publica catalana – les gallines d’ou de la salut, – ficar-nos a la cassola i sofregir -nos

L’hi ben asseguro que el millor gestor DEL SISTEMA SANITARI és aquell metge a qui deixen treballar amb el fonendoscopi i sense presses.

Mentre, i confiant que un dia torni aquell model més humà, esperem que, quan arribi el seu successor en el càrrec com a nou líder administrador de valors i obcecat amb el ditjós triumvirat “eficàcia” “eficiència” i “sostenibilitat, no se li ocorri, com a últim remei, el de lobectomitzar-nos als professionals de la salut

Vares tenir problemes amb els gestors del CAP de la Bisbal

El Consorci del Baix Empordà, que gestiona el CAP de la Bisbal volia que cobrés a totes les activitats privades, per exemple; visites a privats, certificats, algunes urgències i revisions laborals. Però amb mi que sóc funcionari, no m’hi podien obligar i vaig defensar els meus drets i vaig guanyar. És el negoci del Consorci: El govern català els paga als metges, posa a més a més el centres de salut i hospital, els equipaments i el manteniment, és a dit, tot menys el sou dels gestors del CABE. Però l’administració no es queda res del benefici econòmic de l’activitat privada. Tot s’ho queda la piràmide de l’ empresa. I el més greu és que, no se sap ni quin sou tenen els gestors, ni què fan amb els diners, ni res de res. Opacitat total.

Bé, ja sabem alguna cosa: que la multinacional CAPIO que gestiona ja varis hospitals a Madrid, Barcelona i altres llocs d’Espanya, va cobrar de l’Estat 63 milions d’euros l’any 2011, i 127 milions l’any 2012. Augmenten els contractes amb els gestors privats mentre retallen

Tenim experiències recents a Madrid i a Girona mateix amb l’intent fallit de la gestió totalment privada del CAP de l’Escala i la noticia que corre sobre la creació d’una futura ala privada de l’hospital públic de Palamós; per cert, sota la direcció de la coneguda política socialista, la doctora Tura.

Explique’ns la teva protesta davant la Tura per l’emplaçament de la construcció de l’hospital de Palamós

La doctora Tura era la directora de l’hospital vell de Palamós que fou un dels primers de gestió aliena a l’ICS. Ella va proposar l’antic asil de Palamós com seu del nou hospital comarcal, un lloc de mes difícil accés i uns quants ajuntaments li proposarem un terreny més accessible amb pàrquing i natura per construir-hi un edifici horitzontal i més humà. Era una proposta lògica i la varen rebutjar.

Dons be, jo que sóc empordanès quand vaig acabar el MIR de medicina interna i vaig anar optar per una plaça al nou hospital de Palamós, la Sra Tura ni tant sols en va convocar a l’entrevista de feina. Encara l’espero. Em varen marginar totalment.

Lo més sorprenent és que molts gestors neoliberals son de formació marxista. En l’aplicació de les polítiques neoliberals, els marxistes i ex marxistes són els pitjors. Per això jo en vaig fer anarquista. No he cregut mai en la dictadura del proletariat. És el que son: uns dictadors, autoritaris. Mira la Xina. La ironia és que avui la Cambra de Comerç més potent i milionària del mon és el Partit comunista xinés. Una vergonya pels que són marxistes. Jo no em puc creure que la Monserrat Tura, la Marina Geli, la Montserrat Figuerola – les dues ultimes colegues de MIR a l‘hospital Trueta – defensin aquest sistema neoliberal, les privatitzacions i les rettallades.

I d’en Josep Maria Pedrosa, què en penses? El que firma contractes milionaris amb les empreses privades i fa les retallades indecents als hospitals públics…

En Pedrosa crec que ha fet poc de metge i molta gestió a l’entorn de CIU. Sembla que el seu càrrec actual de responsable del Cat–Salut és el de negociar i licitar els convenis amb les entitats proveïdores i és legalment incompatible amb la feina anterior. El més greu és que aquest Senyor, que és el de les retallades, segons m’han dit, no ha fet cap retallada a la empresa proveïdora de serveis on treballava.

I tu com entres en contacte amb els anarquistes de la CNT

Jo a la universitat era molt estudiós, tranquil, solitari, però m’agradava anar a les assemblees i manifestacions dels estudiants, però sempre de la meva pròpia mà.

Els comunistes em varen interrogar, ja que no sabien qui era, i xerrava a les assemblees i anava a les manifestacions i es devien pensar que era un provocador de la policia o no se. Poc desprès la policia em va retenir a la comissaria i m’acusaven de ser comunista, també perquè sabien a les manis que havia anat i que participava a les assemblees.

Vaig anar a estudiar a Londres on vivia en comuna i a la tornada ja metge vaig compartir una plaça de metge de capçalera amb un company a Rupia a Girona a on vàrem viure la experiència de una comuna rural durant 5 anys on durant uns poquets mesos suportarem el lema “cada un aporta segons les seves possibilitats i agafi segons les seves necessitats “..

Em varen caure molt bé els anarquistes que hi havia per la Bisbal i em vaig afiliar a la CNT. Però va durar poc. A l’acte de presentació de la CNT va arribar un tal Reguant metge, que havia sigut director i inspector de Seguretat social, que tenia mala premsa. El tipus va arribar a l’assemblea de la CNT tard i ames no amb va agradar gens ni mica al que va dir. Finalment els vaig dir a la CNT o aquest senyor o jo. I va ser que vaig haver de marxar. Posteriorment el Dr. Reguant va afiliar-se a un sindicat mèdic de dretes a ERC i fins i tot crec que va ser polític important a Palafrugell.

Parla’ns de la comuna llibertaria que vau implementar a Rupià

A Rupià en època de transició política vàrem organitzar una assemblea popular i es va decidir presentar-nos a l’ajuntament i neutralitzar-lo per tal de prendre les decisions municipals per assemblea popular. El poble va funcionar amb assemblees i curiosament quasi totes les decisions assembleàries del poble eren de tendència dretana. Per exemple, en referèndum popular varen tombar el fantàstic pla urbanístic comarcal dels Escrivà. Però que hi podíem fer-hi, l’anarquisme reflectia la veritable voluntat del poble. La qüestió que al cap de dos anys, ens van dir que treballéssim nosaltres a l’ajuntament i no convoquéssim tantes assemblees.

Potser la veritable “veritat” del poble de Rupià és que volen que se’ls requalifiquin els seus terrenys. Per acabar, alguna amenaça, perill, per a la Salut pública en perspectiva?

La grip aviar és una malaltia amb elevadíssima mortaldat. El dia que es transmeti entre persones podria esdevenir amb molt poc temps una severa pandèmia. Seria una autèntica pesta! Mataria milions de persones en poc temps. Semblaria que la naturalesa – que sé que es sabia – tipa de suportar totes les malifetes del ser humà intenti disminuir significament la nostre espècie per a protegir les altres.

Qui mata de veritat i amb premeditació són els Estats i l’ambició de les multinacionals. De segur que les multinacionals farmacèutiques ens obligaran a vacunar-nos. La por ens malalteig i els enriqueix. Ja deuen estar preparant el negoci de la grip aviar.

És possible que sí, però si poden. Primer s’ha d’inventar la vacuna i sembla que aquesta als costaria més aconseguir-la.

Ens espanten i després ens intoxiquen amb vacunes, que no serveixen per a res de bo.