En contra:

Hem entrevistat al Patric de San Pedro a
l’Editorial Virus, al carrer de l’Aurora, en ple Rabal de Barcelona. Patric,
viu a la muntanya, per Girona. Forma part del col·lectiu Virus que fa funcionar
i créixer la gran fàbrica de Virus.

 

En Patric se sorprèn que arribi amb els
companys d’Okupem les ones. No s’ho
esperava. Però ens diu «si ja estan aquí, fem-ho». Mentre munten els focus, i
preparen les càmeres i trípodes per filmar l’entrevista, els companys de Virus,
en Rafa, en Franc, l’Òscar, la Puri i en Miguel segueixen treballant i no
protesten per les molèsties. Hi ha bon ambient de treball. En Patric em comenta
que són sis persones al col·lectiu, que tots cobren igual i que tot es decideix
per assemblea i que no hi ha diferències entre qui té més antiguitat o qui
acaba d’arribar, entre el qui fa de missatger, editor, corrector, traductor,
comptable, etc. «Funcionem com a cooperativa, tot i que no ho som oficialment,
però a la pràctica som més cooperativistes que moltes cooperatives».

 

En Patric també em comenta que no reben
subvencions. N’han rebut alguna d’Europa per traducció, i gairebé res més.
Recalca que no estan en contra que es demanin subvencions puntuals, però que no
és una cosa prioritària per a ells.

 

Nosaltres hem volgut entrevistar en Patric
principalment perquè ens parlés ampliament del nou llibre de memòries de Jean Marc Rouillan, però ens hem
desviat una mica en assabentar-nos del gran projecte que és Virus. Efectivament
és un projecte exemplar i reeixit de 20 anys, i han fet una tasca desconeguda i
meritòria, la d’animar i promoure la creació d’una xarxa d’editorials i
distribuïdores que desconeixíem.

 

Les novetats i col·leccions les podeu trobar a
Internet www.viruseditorial.net, o
bé, també en el web d’Okupem les ones, la televisió independent de Catalunya

 

Ha entrat ja a l’editorial alguna
televisió interessant-se pel vostre projecte?

Tele, tele…, que
jo sàpiga, no. Televisió oficial sols ha entrat la que va gravar unes escenes
de El Taxista Full. No recordo cap
altra.

 

O sigui que soms els primers

Sí, esteu
estrenant.

 

Com es
va originar el projecte de l’editorial Virus?

Virus neix ara fa 20 anys. Celebrem els vint
anys de Virus.

 

Felicitats
i bon aniversari!

Si estem d’aniversari. Ens ha costat però aquí
estem. La idea surt fa 20 anys, com un projecte complementari de la distribuïdora
el Lokal. Veient que en els nostres mitjans, alternatius i llibertaris, es
movia molt de material però que el llibre era un objecte poc conegut, va sortir
la idea de muntar una distribuïdora i editorial. L’Iñaki Garcia i altra gent
que estaven al Lokal, proposen la possibilitat de fer l’editorial a partir de
l’estructura del Lokal, i formem l’editorial i distribuïdora Virus.

 

I el
nom de Virus, d’on prové? Voleu contaminar la societat?

Sí. El nostre
lema és «Virus editorial… perquè el llenguatge és un virus». La idea
no és nostra. El nom de l’editorial ens el va proposar un amic pensant en una
cançó de la Laurie Anderson (Language is
a Virus), inspirada a l’obra de William Burroughs. Ens va semblar que era
una bona metàfora per entendre el llenguatge com una eina de transformació i de
contagi. El llenguatge té aquesta possibilitat
d’obrir les ments, fer sorgir noves idees, i té un potencial difícil de parar
quan es posa en marxa.

 

Heu
contagiat molt? Quins són els vostres èxits? la vostra editorial és una de les
més importants de l’àmbit llibertari i anticapitalista

Estar aquí desprès
de 20 anys ja és un èxit. Però el principal èxit ha estat,
no tant Virus en si mateix com a editorial, sinó el potencial que va iniciar
Virus, que desprès altra gent ha continuat, en posar
en contacte projectes d’edició i distribució arreu de l’estat i d’animar altra
gent a muntar editorials i distribuïdores. Crec que aquest sí ha estat
un èxit i des de fa 20 anys han nascut molts projectes editorials amb qui tenim
molt bona relació, com són Traficantes de Sueños, Pepitas de Calabaza, la
Felguera, la Malatesta, la Likiniano (l’actual Gatazka), Cambalache, la Ciutat
Invisible, la Pantera Rosa i molta altra gent amb qui hem treballat i continuem
treballant.

 

No sols
animeu la gent a fer editorials i distribuïdores sinó que també distribuïu a
editorials petites

Nosaltres tenim
actualment unes 60 editorials petites i mitjanes en distribució.

El doble propòsit de Virus, com editora i
distribuïdora, és: Primer, donar a conèixer el llibre al món alternatiu, que no
estava gaire present en aquella època. Desprès, el llibre llibertari i
antiautoritari, donar-lo a conèixer a les llibreries comercials, és a dir,
guanyar-nos un espai a les llibreries, que tampoc hi era en aquella època. Crec
que això s’ha aconseguit bastant. I desprès a part hi havia una tasca d’edició.
Ara hi ha editorials comercials que s’animen a publicar coses sobre anarquisme
i la guerra civil, però quan nosaltres vam començar a editar hi havia molt poc
de tot això. En aquest sentit hem contribuït a omplir el forat que hi havia en
aquest nivell.

 

Quin és
el teu rol a Virus?

El meu rol ha anat variant amb el temps.
Fundamentalment ha estat: Coordinar les edicions, fer el seguiment, el contacte
amb els autors, que ara ho comparteixo amb el company Miguel, i fer el seguiment
de l’edició i correcció i edició dels textos. I en alguns casos també la
traducció.

 

Quin és el procediment per escollir els llibres per a l’editorial?

Ens arribem moltes
propostes de llibres, més de les que podem fer. I també busquem llibres.
Contactem amb editorials d’altres països i busquem llibres en funció de les
temàtiques que ens interessen. Com jo sé alemany, la presencia de traduccions
de l’alemany és notòria. Els llegim i, si ens interessen, ho tirem endavant.
Tot es proposa a l’assemblea de Virus i allà es decideix. La raó principal per publicar un
llibre és el contingut, i desprès es té en compte si el llibre és viable
econòmicament o no: si el llibre és massa extens, si s’ha de fer una traducció,
públic potencial, col·lectius a qui els pot interessar treballar políticament
amb el text, etc. Sempre hi ha sorpreses. Hi ha llibres que esperes que tindran
una bona acollida, i altres que ens poden interessar molt, però que saps que
per la temàtica són complicats comercialment. I és clar, ho hem de valorar
també, perquè han de sortir els números.

 

A Virus
com us organitzeu? preneu les decisions en assemblea?

Actualment a Virus
som sis persones i totes decidim. Funcionem assembleariament a tots els nivells.
Vol dir que totes les decisions tan d’economia, d’edició, de distribució, es
decideixen entre tots. Les decisions importants es prenen
en assemblea.

 

Quins
projectes teniu? Fareu alguna cosa pels vint anys?

Bé, estem parlant de fer alguna cosa, algunes
jornades, a la tardor. No se si serà una cosa més gran o més petita, perquè un
dels problemes que tenim nosaltres és que som pocs i moure la distribució de
l’editorial exigeix molta dedicació, moltes hores, i no sempre tenim temps per celebrar-nos
a nosaltres mateixos. Però si que farem alguna cosa.

 

Normalment
moltes editorials petites i autoeditors tenen problemes de distribució. Com ho
feu vosaltres?

Nosaltres tenim dos línees de distribució: la
comercial, la venta a llibreries de Catalunya dels llibres de Virus i també de
part de les editorials que tenim en distribució. I desprès fem distribució
alternativa. Hem contribuït a crear una xarxa de col·lectius en l’àmbit
estatal, i posem a la seva disposició el nostre fons d’editorials. I a més, si
aquests col·lectius o llibreries o projectes tenen edicions pròpies o tenen
accés a llibres que no tenim, els proposem de distribuir el seu material a
través de nostra xarxa comercial i alternativa.

 

Aconseguiu distribuir llibres a Llatinoamèrica?

Puntualment hem
enviat coses, però és complicat. Primerament l’enviament és costós. I hem
tingut alguns problemes per incompliments i dificultat de fer seguiments d’allò
que es ven o no es ven i per problemes per cobrar.

 

Teniu
problemes per cobrar?

En general, sempre
es tenen problemes per cobrar. No tant d’impagaments, que n’hi ha alguns, però
si de retard en els cobraments. Primerament aquesta famosa
crisi afecta a tothom i a nosaltres també ens afecta. En segon lloc, nosaltres
treballem amb col·lectius, que no són empreses, i tenen altres prioritats que
no el seguiment de llibres. En aquest sentit nosaltres hem de fer un seguiment
i recordar a la gent que no som un empori editorial i que hi ha d’haver una
responsabilitat respecte els llibres que agafen i s’han de fer responsables de
les devolucions i els pagaments…

 

Ens
dius que la crisi del 2010 també us ha afectat

Nosaltres portem 20 anys en crisi, sempre ho
diem, 20 anys lluitant contra la crisi. Però per a nosaltres el 2010 ha sigut
particularment dur, pel tema dels impagaments i el retard en els cobraments.

 

Hi ha
crisi editorial, però també crisi de lectura de llibres polítics

La crisi de la lectura del llibre polític té
molt a veure amb l’ambient que es respira. No crec que estem en el millor
moment políticament parlant, malgrat que la situació exigiria una reflexió (i
acció) profunda des de l’esquerra no institucionalitzada. Si ho comparem amb la
cultura de lectura de llibres polítics existent en els anys setanta o 80, estem
molt lluny en aquests moments. La crisi pot portar a que hi hagi gent que no es
pugui permetre comprar algun llibre o els llibres que vol, però moltes vegades
és només una qüestió de prioritats. Diuen, però, que la crisi ha portat a que
la gent no surti tant i llegeixi més (Surt més barato comprar-se un llibre que
anar a sopar i després al cine o a un concert.) Però també és cert que no
tothom amb ganes de llegir, té ganes de llegir-se un assaig polític. A part
considero que hi ha una cultura de lectura política que és molt d’article i
d’Internet, que són més àgils i útils en la discussió «curta». Llegir un llibre
requereix una tranquil·litat i un temps que no tothom està disposat a
dedicar-li. El llibre és insubstituïble, sigui electrònic o sigui en paper. La
necessitat de reflexió que comporta un llibre no la substitueix cap article o
Internet, malgrat que els articles són també importants. Crec que no es valora
suficientment la importància dels llibres i de la tasca editorial. En aquest
sentit es nota que hi ha una crisi no sols econòmica sinó política.

 

Quins
són els llibres que us han anant bé

Hi ha un llibre que simbolitza molt a Virus i
que ens va alegrar molt de fer, que és la biografia d’en Sabaté, escrita per Téllez, de la qual portem tres edicions. Va ser
el primer llibre d’entitat que vam editar a Virus. I ara que estem al 20è
aniversari d’aquest llibre en farem una traducció al català, que ja tocava, ja
que s’ha traduït a moltes llengües.

 

Hem editat prop de 170 llibres, calculava fa
uns dies, i hem fet llibres de temàtiques molt diverses. Dels llibres que són
estrictament sobre la guerra civil o sobre anarquisme hi ha uns quants que ens
han donat alegries. Va ser un gran èxit polític i de vendes ¡Zapata vive!,
de Guiomar Rovira, el primer llibre que es va publicar a l’estat (i segurament
dels primers del món): un testimoni apassionat de primera mà sobre la revolta
zapatista. Un llibre que vaig viure amb molta intensitat va ser l’edició de Huye,
hombre, huye. Diario de un preso FIES, de Xosé Tarrío. Un llibre que vam
rebre per entregues, amb molts entrebancs de les institucions penitenciàries, i
amb el que es va inaugurar la línia de denúncia de la presó que després tindria
continuïtat amb la revista Panóptico i altres publicacions. A mi
m’agrada especialment també Manual
de guerrillla de la comunicación, una reflexió profunda sobre la
contrainformació i sobre les maneres d’ocupar l’espai públic per intervenir
políticament, i un llibre d’eines per a l’acció. En les presentacions la gent
ens explicava tot d’accions que havien desenvolupat després de llegir el
llibre.

 

D’altra banda, els llibres de Ramón Fernández
Durán sobre la crisi energètica i del sistema agrourbanoindustrial són un
referent de Virus i ho haurien de ser de tota l’esquerra anticapitalista.

 

Quins són
els llibres que no us han donat bon resultat?

Llibres que no han tingut la sortida que
esperàvem, n’hi ha uns quants també, certament. El que més greu em sap és la
biografia que vam publicar de Raúl Sendic (Las vidas de un tupamaro), que recomano molt especialment. També
una novel·la que m’agrada molt, La negra
de Raúl Zelik, ambientada a Colòmbia, molt divertida i molt canyera. En general
les incursions que hem fet en la literatura política no han tingut la sortida
que esperàvem. No va anar bé la col·lecció de novel·la negra ni la de
narrativa. Vam publicar Siete domingos
rojos de Sender, que esperàvem ens donés grans alegries, però ha anat així
així. Hi ha una excepció, que és l’edició de l’Homenaje a Cataluña d’Orwell, un llibre que ha tingut i té molt bona
sortida. Si no venem a Orwell, ja ens podem dedicar a una altre cosa!

 

En
aquests 20 anys suposo que us haureu fet un munt d’amics i també d’enemics. Ens
podeu explicar els amics i els enemics més destacats?

Els enemics no te’ls puc dir amb noms i
cognoms… perquè, de fet, enemics ens hem fet molt pocs. Hem tingut algunes
enganxades, més que enemics. Un dels èxits de Virus ha estat poder
relacionar-se amb gent molt diferents amb respecte i establint ponts que
semblaven insalvables. Ens hem relacionat amb gent de l’àmbit independentista,
gent de partits amb els que no coincidim en gran cosa, però hem intentat
mantenir una línea de respecte. I ens hem relacionat amb l’ampli espectre del
moviment llibertari, mantenint-nos al marge de les baralles internes per desgràcia
tan presents. Virus, com que no neix vinculat a projecte polític concret, ni a
cap partit, ni a cap agrupació X, ens ha permès mantenir una certa «neutralitat»
(que no indiferència) dintre l’àmbit antiautoritari. I crec que tothom ho ha
acceptat així, excepte casos molt contats, ja que gairebé tothom ha vist que
fem una tasca que beneficia a tots i que Viurs no és el lloc on saldar les «desavinences»
polítiques.

 

Heu
rebut alguna pressió?

No, pressions no. Hem rebut crítiques molt
puntuals del tipus que si som una empresa, que si ens aprofitem de les idees
per fer diners… Bé, s’ha de dir, nosaltres som sis persones i intentem viure
del treball que fem. Cobrem un sou de mínims —intentem viure d’això d’una
manera digne— i això ens diferencia d’altres projectes que hi ha arreu de l’estat.
Hi ha projectes on no cobra ningú i ens semblen molt respectables. Nosaltres
sovint diem: «Si poguéssim fer els llibres sense cobrar i regalar-los, ho
faríem». Però es molt difícil o
impossible mantenir una editorial i distribuïdora de les nostres característiques
sense dedicació completa. La continuïtat
l’assegura que et puguis dedicar a l’editorial plenament i no t’hagis de buscar
la vida fent altres feines. A nosaltres ens sembla bé i òptim que hi
hagi projectes que fan llibres a preu de cost o molt més econòmics, o fins i
tot que puguin regalar els llibres, ens sembla molt bé. L’experiència diu que
són projectes de durada més limitada (si no hi ha una organització o grup molt
cohesionat al darrere). Crec que el nostre projecte es complementari a tots
aquests altres projectes.

 

Es
poden abaixar els preus dels llibres? No són un pèl cars?

Ajustem els preus del llibre el màxim que
nosaltres ens podem permetre per pagar els sous, les despeses
d’infraestructura, els costos d’impressió, etc. No podem baixar-los més.
Multipliquem per quatre els preus del llibre. Hi ha qui ho fa per tres. Com
també hi ha editorials que el multipliquen per sis o set. No anem a imprimir a
la Xina que és barat, sinó amb gent propera, que no necessariament és la més
barata, però amb la qual sí que ens identifiquem com a projecte de treball. I
tot això té un cost.

 

He vist
per Internet que feu promocions i campanyes per fer socis. Ens en pots parlar?

Els detalls els podeu mirar al web. Es tracta
de facilitar els fons de Virus a la gent que ens volen donar suport apostant
pel projecte amb una quota a l’any. És un intercanvi. Els socis tenen rebaixes
en la compra dels llibres i l’enviament gratis. També estem pensant fer un
carnet de soci, que faciliti accedir a avantatges. Ja et deia abans, fora
l’entrevista, que no ens sabem vendre bé, la paraula mateix de vendre no ens
agrada. Ens agrada més parlar de llibres, que de ventes i de diners…

 

Doncs parla’ns de llibres, de les novetats de Virus

L’últim llibre que
hem editat és Migraciones ambientales, un petit assaig que explica els
moviments de població a causa del canvi climàtic i la responsabilitat
d’Occident en el canvi climàtic. Es demana que els països del Nord es facin
responsables. Està dintre la col·lecció Folletos,
per la gent que li fa mandra llegir llibres voluminosos. Hem intentat fer una
edició més àgil, més lleugera i econòmica. Més d’actualitat política. que ve
decidida per la mida, Son investigacions breus amb profunditat.

 

 

Parlant de col: eleccions quines són les
col·leccions que teniu?

La col·lecció
memòria sobre biografies i autobiografies de lluitadors i resistents de la
guerra civil, la dictadura, i el postfranquisme.La col·lecció acràcia, sobre el
pensament anarquista La col·lecció crònica, dedicada fonamentalment als
moviments socials (okupacions, presons, sense papers) La col·lecció assaig,
reflexió sobre problemàtiques diverses.I hi ha una col·lecció calaix de sastre:
on hi posem temes diversos. I hi ha una col·lecció, que no és la més
representativa de Virus, Hojas de Hierba,
que està dedicada al cultiu de la marihuana, i que ens ha permès ingressar uns
diners extres per publicar edicions deficitàries com la revista Panóptico, sobre presons.

 

Tornem
a les presentacions de les novetats: El
lado oscuro de Google, quin enfocament fa l’autor?

No és un llibre demonitzador de l’ús de Google
en sí mateix. Invita a reflexionar sobre les coses quepodem fer o no fer amb
Google. La fiabilitat de la informació de Google. La informació és control.
Informació és diners. Els diners a Google li vénen per la publicitat.
Reconstrueixen els teus gustos i ofereixen publicitat a la carta per a les
empreses.Google pot ser útil com buscador, però Google també té les seves
preferències. No és objectiu el procés. És un llibre que serveix per debatre,
per pensar, i que invita a construir eines pròpies també a la xarxa.

 

 

En
relació als llibres, us adheriu als continguts?

Nosaltres no estem totalment d’acord al cent
per cent amb tot el que publiquem. Els llibres han de servir per discutir, per
debatre, reflexionar i cada un ha de treure les seves conclusions. No s’han de
llegir com a bíblies. Per això, ja que estem
parlant amb mitjans, nosaltres volem que la gent faci ressenyes. Enviem llibres
de promoció perquè facin ressenyes i et contesten «envia’ns tu la ressenya», o
et copien la contraportada. Això no són ressenyes. Això és publicitat. Ja
ens agrada que ens facin publicitat dels nostres llibres, però nosaltres
preferim que es facin ressenyes. Nosaltres enviem els llibres per conèixer l’opinió
de la gent propera, i si la seva opinió és negativa, igual l’han de dir, perquè
això és el que ajuda a progressar els debats i a reflexionar. Entenem però que
les urgències a vegades no permeten això i evidentment agraïm a tothom que es
faci ressò de les nostres edicions.

 

A les
televisions envieu llibres? Sortiu a les televisions com a Virus?

Nosaltres com a Virus no hem sortit a les
televisions. Alguns autors, pocs, han sortit a programes de debat en torn a
temes d’actualitat. Han sigut convidats de manera excepcional a les
televisions. Per les temàtiques que publiquem
és normal que sigui així. No formem part de la cultura política dominant que és
la que normalment està present a la televisió, a les tertúlies de ràdio i als
grans mitjans de comunicació. En aquests llocs no hi ha espai, excepte alguna
excepció, per un discurs crític antisistema com el de Virus, i és normal que
sigui així. És normal que no es faci propaganda de les idees contràries als
interessos dels propietaris dels mitjans de comunicació.

 

Entre les novetats hi ha un llibre inquietant: El Islam como anarquismo místico. Ens
pot explicar el que hi ha d’anarquisme dintre l’Islam?

Aquest és un dels
llibres que hauria de despertar polèmica. Un dels trets
bàsics de l’anarquisme és la crítica de la religió. Però Abdenur fa una
interpretació interessant del Islam originari, apel·lant als seus trets més
socials i més antiinstitucionals: una religió sense intermediaris, de caràcter
antiestatal, a la qual la comunitat i el respecte a l’entorn, a la realitat
única, ho és tot.

 

Avui és l’aniversari del poeta Jesús Lizano. Fa 80 anys i aquest vespre
fa el seu últim recital (que esperem que no ho sigui). Tu has sigut el seu
editor. Explica’ns sobre la gestació del llibre amb DVD i relacions amb el
poeta Jesús Lizano

La idea va sorgir a la tercera Fira del llibre anarquista a Sants, on
vam invitar la Jesús a fer una lectura de poemes. Ell ens va proposar de
reeditar un recull de poemes que li havien editat a Sevilla i nosaltres vam
proposar de fer una antologia dels seus textos més llibertaris. Va ser un
procés força llarg de negociacions. Volíem rescatar alguns dels poemes menys
coneguts del Lizano, ja que Lizano s’ha associat a unes poesies conegudes: personas curvas, los caballitos, mamíferos. Hi ha una poesia sobre el Lute que a mi m’agrada especialment. El
llibre va ser una negociació llarga, tensa a vegades, i agradable, cosa normal
quan hi ha una persona pel mig com en Lizano que ho viu tot amb molta passió!Volíem
fer un homenatge al Lizano i ens vam embarcar en una aventura costosa, que en
part també han pagat els que van fer la gravació del DVD, la gent de Rec, Stop
& Play. Volíem que quedés un testimoni gravat de màxima qualitat.

El DVD ha sigut un
regal al Lizano i un regal per a la gent que ara i en el futur vulgui conèixer
el poeta Lizano, perquè la poesia de Lizano no s’entén sense la passió de
Lizano llegint els seus poemes.

 

Com és
que vau escollir publicar les memòries de Jean Marc Rouillan De memòria? D’on prové l’interès per un
presoner a perpetuïtat?

El tema de la presó ens ha interessat sempre i
molt al col·lectiu de Virus, i no sols els presoners politics, sinó tots els
presoners i la presó en si mateixa. No és un tema comercial, però insistim en
donar-l’ho a conèixer. La presó és un reflex de la societat en què vivim, i la
situació en que estan els presos és una radiografia perfecte de la nostre
societat, un mirall. D’aquí ve l’interès inicial pel llibre de Jean Marc
Rouillan Odio las mañanas. Allà
explica molt bé el patiment, la pressió psicològica de la presó, com es juga
amb els presoners amb la possibilitat d’indult, reducció de condemnes,
llibertats condicionals, i com això acaba destruint el pres, que es veu dia a
dia confrontat a la pregunta de si ha de cedir o no, si s’ha de penedir o
fer-ho veure per sortir abans. Per no fer res d’això s’ha de tenir una força
brutal, unes conviccions molt arrelades. Rouillan explica molt bé la maquinaria
de destrucció de la presó. Rouillan ens interessa per això, i perquè és un pres
polític francès molt proper a la nostre història. I els llibres que hem editat
en són una prova. La primera entrega: De
memoria (I). Los comienzos: otoño de 1970 en Toulouse, explica molt bé que
la seva iniciació política fou el maig del 68, i també la relació amb els
refugiats antifranquistes espanyols, sobretot anarquistes, a Toulouse. Són tres
els fets fonamentals que expliquen la ràbia i el compromís polític de
Jean-Marc: la mentida política de la reconstrucció de la historia recent
francesa (el suposat passat gloriós de la resistència, silenciant la
col·laboració amb els alemanys), la traïció de molts líders del Maig del 68 i
la solidaritat amb la lluita dels llibertaris espanyols, menystinguts i
criminalitzats durant molt de temps per l’estat francès

 

I
seguireu publicant les seves memòries titulades De memòria III?

Sí, evidentment. A De Memoria (I) en
Rouillan parla del seu procés de politització, de la relació amb la
contracultura, les comunes, de les seves primeres batalletes. A

De Memoria (II) ja
trobem al Rouillan activista polític, involucrat en les accions més contundents
del MIL, encaminades a combatre la dictadura franquista i denunciar el pacte-traïció
de la Transició.

 

Com
expliques el títol, quin sentit li dónes a El
duelo de la inocencia: un día de septiembre de 1973 en Barcelona?

Amb el títol 
del dol de l’innocència fa referència al fet que ells no es consideraven
innocents. Havien pres partit per la via de les armes, però no se sentien
tampoc culpables, simplement activistes en una lluita contra un enemic disposat
a tot per tal de mantenir-se al poder.

 

Els del
MIL van dedicar-se a editar i distribuir llibres revolucionaris, com vosaltres,
anticapitalistes i d’història llibertaria. Com valores el treball editorial del
MIL, del qual gairebé no se’n parla?

Jo crec que van fer una tasca important a l’introduir
temàtiques que eren poc conegudes aquí entre l’esquerra radical, molt dominada
pel discurs marxista-leninista. Per exemple, hi ha llibres sobre consellisme
obrer, de crítica del treball, un llibre de Camilo Berneri crític amb l’evolució
de la revolució espanyola. Hi van aportar una anàlisi molt radical i lúcida
sobre el paper dels sindicats i partits a la transició espanyola, en un moment
en que tot això encara s’estava desenvolupant.

 

Ens pot dir una persona per entrevistar.

En relació amb la memòria històrica, Antonia
Fontanillas. Té un cabdal i una riquesa històrica i literària que no ho podreu
esgotar en una hora d’entrevista.

 

Moltes
gràcies, Patric

A vosaltres

 

Per a veure l’entrevista en el “Catalunya”: www.revistacatalunya.cat/cat126.pdf

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!