En contra:

Un mal dia pel moviment
dels indignats. Una de les poques coses interessants i perturbants pels que manen, l’ocupació de la plaça principal de la ciutat per a
tothom, i no sols per a parlar de política, ja no la tenim. Torna a
ser de la burgesia. Alguns companys se’n alegren. Jo ho trobo molt
trist.

El Xerif Puig ha complert
la seva amenaça com en els dolents films de l’ou-est: “Teniu
24 hores per a sortir de la Plaça de Catalunya!”. Ha
fet neteja amb l’ajuda d’alguns indignats que no han parat des de fa
temps d’insultar i estigmatitzar i criminalitzar els que acampaven i
es mobilitzaven a la plaça Catalunya: “pollosos,
antisistema, drogadictes, aprofitats, etc.”. Els
han tractat d’empestats i d’apropiar-se la plaça.

Aquests companys
indignats, volent o sense voler, han fet la feina bruta dels polítics
que governen, dels periodistes dels Mas Media al repetir els insults
i propaganda del Poder. Els estrategues de Democràcia Real Ya, que
varen promoure el moviment 15M com a eina electoral per afavorir el
PP, desprès de les eleccions no han parat de reclamar les
des-acampades de Madrid i Barcelona, les més importants. Els DRY han
sigut els primers en condemnar enèrgicament les suposades
violències dels indignats al Parlament, i malparlar dels indignats.
Per a ells les acampades tenien data d’acabament: l’endemà de les
eleccions. El tret els va sortir malament, per la culata. Però no
han parat d’exigir les des-acampades amb l’ajuda dels Mas Media i
dels politics més carques del país. A Madrid ho varen tenir fàcil,
ja que controlaven les comissions clau com la de comunicació,
interior i l’organització de les assemblees. A més els equips de so
i infraestructura eren d’ells, el que acabava de facilitar el
desmuntatge del tinglat (la revolution spanish pacífica), acabades
les eleccions. Pensava que a Barcelona seria diferent, sobretot
desprès de l’excel·lent estratègia de diversificar-se pels barris,
que no devia ser incompatible en mantenir la plaça de Catalunya. Per
una raó molt simple: apareix un nou moviment espontani, no
manipulat, el 27 de maig, que recull tota la frustració, rebel·lia,
i protestes del poble, i l’influència del PP i els DRY ja no
comptaven per a gaire res, sols per a condemnar les violències
inexistents dels indignats, o per a criminalitzar els acampats.

Ara la plaça de Catalunya
torna a ser pels comerciants i turistes, pels negocis, fires i les
placers i carrers de la ciutat pels cotxes i el comers. La
Rahola ja pot dormir tranquil·la, ella que acampa eternament a la
televisió pública. Aquesta pobra i histèrica dona no dormia
imaginant la plaça principal de Barcelona ocupada, on tot-hom hi
podia discutir, debatre, menjar i dormir gratis, sense finançament
oficial, on tothom hi podia expressar-se, on els aturats i gent que
sols miren la televisió podien anar a aprendre a ser persones, a fer
coses per ells mateixos. Ara el jovent pot seguir mirant la
televisió i escoltant la propaganda histèrica i repetitiva de la
Rahola i cia. Els empresaris poden felicitar al Puig i Mas per
haver-lis tornat ràpidament una plaça que des de fa 75 anys és
monopoli exclusiu d’ells, com totes les demés places i carrers. No
cal dir que la patronal prometrà un bon càrrec a l’Hereu en alguna
empresa privada pels bons serveis prestats..

Per a què varem anar mils
de persones a la plaça de Catalunya per a que fos de tots, contra el
desallotjament violent del Puig? La voluntat de tots els que varen
anar contra el desallotjament era impedir el desallotjament i que
continués l’acampada. Com 200 persones en una assemblea decideixen
el contrari i menyspreen la voluntat de mils de persones? Es que us
pensàveu que la plaça era vostre per a decidir insistentment les
des-acampades? Les assemblees han de decidir lluites, ocupacions, i
més ocupacions i no fer la feina bruta dels Mossos. No ho entenc.
No poden decidir els que no acampen pels que acampen. No poden
decidir els professionals d’assemblees pels que no van a les
assemblees, potser perquè els avorreixen els discursos o tenen
altres coses més interessants a fer. Donar-se la representació
pels que lluiten, decidir en nom dels acampats no em sembla bé. Sóc
profundament assembleari i respecto les decisions de les assemblees,
però conec per experiència que són manipulables, per haver-ho
practicat junt a militants de partits clandestins a l’universitat als
anys 70. Les assemblees son per decidir i debatre problemes. La
desacampada era sols problema del Puig, Autoritats, patronal i els
carques. Perquè estava un dia després altre en l’ordre del dia?
Perquè els mitjans oficials no paraven d’anunciar les des-acampades
abans de les assemblees?

Apa! els manipuladors i
professionals d’assemblees feu-vos-ho mirar! A què jugueu?

Es una falta de respecte
als mils de persones que volem al menys una plaça a cada poble que
sigui de tothom, una única plaça que sigui lliure i s’hi pugui
debatre, ballar, acampar i dormir en els arbres i en la gespa, etc,
fer teatre, mims, el que es vulgui. Un espai en llibertat. No és
demanar molt: els que l’utilizin que es puguin autoorganitzar i fer
les activitats que els agradi. Avui és un dia trist.

A mi em donava vòmit quan
el xerif Puig deia que l’assemblea d’indignats havia decidit el que
repetien els diaris oficials i les televisions: “cal desacampar la
plaça Catalunya”, segons paraules del Puig, que ni tan sols veia
matisades o contrariades pel moviment dels indignats. El terrorista
Puig ho aprofitava per amenaçar i anunciar que ell desacamparia
seguint la voluntat d’una assemblea.. de no se sap quin dia. De cop
segueix el que va dir una assemblea i s’oblida de l’exigència de
dimissió d’ell per terrorista i violador de drets que han exigit
reiteradament no sols les assemblees sinó tot el moviment
d’indignants.

Si les assemblees
serveixen per aturar les lluites, enlloc de potenciar més i més
ocupacions, anem malament.

Descentralitzar i anar als
barris estar molt bé, fou una excel·lent estratègia, però calia
abandonar l’acampada estrella? Calia exigir desmuntar l’acampada
símbol, on els que hi estaven eren dels més motivats i compromesos
dels indignats?

Quan encara no s’ha
aconseguit res, cal barallar-se per imposar un sol camí, o potenciar
les diferents lluites. Tots els que he parlat de la plaça Catalunya
veien bé l’anada als barris, i han participat a les diferents
lluites: 27M, Parlament i alguns estan a la marxa a peu a Madrid.
Perquè malgastar energia en insultar companys i voler fer fora com
si la plaça fos dels que van a les assemblees?

Un dia trist que estava
cantat. Una dia trist que alguns amics i companys han estat
promocionant i no entenc encara perquè, ni quina estratègia absurda
els ha posat a insultar i a decidir per els que acampen i vivien a la
plaça Catalunya.

La meva solidaritat és
total amb els acampats i desallotjats a la plaça Catalunya.

Per acabar una proposta
per a que el moviment de les acampades tingui un mínim de
coherència:

Caldria canviar els
logotips acamadabcn, acampadasol i tots els noms d’acampades per el
de assembleabcn, asambleasol, asembleesbarris.

El raonament és obvi.
Unes acampadaes que l’únic que han aconseguit és promoure les
desacampades dels que acampaven és d’un rídicul total, una
veritable spanish revolution pacífica. La violència i insults s’han malgastat 
en marginar els que ocupaven la plaça i la gaudien a força de molt
d’esforç i aguantant la incomprensió d’alguns companys, i l’aversió natural i
lògica de les Autoritats.

Això ho explico en
calent. Hi han més arguments i raons i coses a explicar.

Jo deia en els tuitters
anteriors a les eleccions que m’emprenyava estar a l’acampada a la Bisbal perquè afavoria el PP i era un moviment potenciat
descaradament per les televisions per a enfonsar el PSOE i deia que
m’era igual ja que aplicaven la mateixa política economica. Semblava
que el tret els havia sortit per la culata al no poder desacampar i
que el moviment seguia. Ara veig que el Poder i el terrorisme mediatic
son espectaculars.

Us deixo amb l’article
premonitori de l’analista Manuel Freytas que
va escriure fa més d’un mes: “Ni “revolución
de color” ni “revolución árabe”,
“revolución chip-alienada” de España
hacia el mundo”, sobre les eleccions de colorets i democràtiques
i pacífiques fabricades virtualment.

http://www.iarnoticias.com/2011/secciones/contrainformacion/0036_protesta_indignados_21mayo2011.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!