En contra:

Sembla que el president Zelaya m’hagi fet cas. Segurament algun
dels seus assessors llegeixi Vilaweb o Indymedia. Abans d’ahir vaig
recomanar que res d’amnistia als colpistes, ans al contrari, que
se’ls havia de condemnar amb les màximes penes i que calia netejar
l’exèrcit de colpistes, per a no seguir tenint una potinera
democràcia com l’espanyola. Els diaris ens informen ahir i avui que
el president Zelaya ha pres la bona decisió de perseguir judicialment
a tota la cúpula militar i als capitostos civils (jutges i
congressistes) del cop d’estat. Vist l’èxit de les nostres
recomanacions, avui li recordem que no s’oblidi d’empresonar i
castigar enèrgicament als financers del cop, la base i ànima de qualsevol
cop d’estat. Tampoc s’oblidi dels autors intel·lectuals, entre ells
al fanàtic i carca cardenal Rodríguez.

<!–

<!
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin–bottom: 0.21cm }
H1 { margin–bottom: 0.21cm }
H1.western { font-family: “Arial“, sans-serif; font-size: 16pt }
H1.cjk { font-family: “DejaVu Sans”; font-size: 16pt }
H1.ctl { font-family: “DejaVu Sans”; font-size: 16pt }
>
–>
La bona noticia sobre Hondures és la decisió de perseguir als
autors materials del cop amb les màximes penes, i amb la voluntat
manifesta que els delictes i els criminals no quedin impunes. Sigui o
no sigui creïble la paraula del Zelaya, al capdavall és un polític,
la persecució publica i des d’ara és un cop mortal i precís a
la proposta d’amnistia del pro americà Oscar Arias, i de passada el
punt final a negociacions que no eren altre cosa que unes
claudicacions pel poble d’Hondures. No hi haurà la transició a
l’espanyola, proposada per la Clinton .

L’altre bona noticia és que en Zelaya, enlloc d’anar-se’n de
vacances al Carib, com li devia recomanar la Clinton, està voleiant
per Hondures com les mosques emprenyadores. No para de qüestionar
als colpistes. Entra i surt d’Hondures. Amenaça un dia, l’altre
també. No para de telefonar per mòbil als presidents i periodistes
de tot el mon. Convoca amb entusiasme al poble a insurreccionar-se i
a seguir amb les vagues generals i vagues parcials. Segueix fent-se
fotos amb el Chavez i exigeix als EUA més col·laboració i
compromís en la condemna del cop. La Clinton està molt molesta,
les negociacions del subordinat i inútil Arias no han funcionat. I
l’Obama està mosca. Amb comte, Zelaya! que l’Obama ja ha deixat clar
davant tot el mon el que fa amb una mosca emprenyadora.

Als americans, els tocaria els nassos que es perseguissin als
seus socis, les multinacionals, a  les 10 famílies que aclaparen quasi tota la riquesa i poders del país. Sobretot la Chiquita, la ex Uned Fruit de tenebrosa memòria en
cops d’estat i matances. Segurament per això es varen canviar el nom
posant un nom un nom en español llatinoamericà  i de nena petita i innocent. Els financers del cop son els
veritables culpables, però intocables, una màfia d’estat. En Zelaya
els coneix bé perquè forma part de l’oligarquia d’Hondures.

Bàsiquement son unes 10 famílies, les que han finançat el cop
d’estat* (Veure descripció de la investigadora Leticia Salomón).

En Zelaya hauria d’advertir-los als financer que se’ls obligarà a
finançar la reconstrucció del país i a pagar els costos
multimilionaris que ocasiona cada dia el cop d’estat. Així acceleran la rendició sense condicions. Els ha de dir que hauran d’indemnitzar
empresonats, segrestats, ferits, morts, torturats, i totes i cada
una de les pèrdues multimilionàries, degudes al cop d’estat. Hauran
d’indemnitzar els mitjans de comunicació tancats pels colpistes i
pagar cada una de les hores de vaga realitzades pels treballadors per
aconseguir acabar amb els colpistes, una oligarquia que ha venut el
país als nord-americans des de fa decennis. .Els empresaris que
hauran aprofitat per a despedir oposants, a sindicalistes, hauran
d’indemnitzar o reintegrar-los a la feina. Els empresaris que sobre
explotaven els treballadors i explotaven a nens i els que han
practicat tot tipus d’abusos hauran de reparar amb les seves fortunes
mal adquirides els danys comesos. Etc., etc., etc.

La mayor experta en temas militares de
Honduras, la investigadora de la Universidad Nacional Leticia
Salomón, destapó los entresijos del golpe de Estado. Y lo
explicó como un detalle sin importancia ante una concurrida
audiencia presente en una mesa redonda:

“Fue planeado por un grupo
empresarial liderado por Carlos Roberto Facussé,
ex presidente de Honduras (1988-2002) y dueño del periódico ‘La
Tribuna’, que junto con ‘La Prensa’, ‘El Heraldo’, los canales de
TV 2, 3, 5 y 9 fueron el pilar fundamental del golpe”.

El grupo al que se refería Salomón se
completa con Jaime Rosenthal y Gilberto Goldstein, dirigentes
el Grupo Continental, el emporio que monopoliza la banca hondureña,
la agroindustria y medios de comunicación como ‘El Tiempo’ y
‘Canal 11′.

El resto de las familias que apoyaron
el golpe contra Zelaya y que controlan el 90% de la riqueza que
produce el país son: José Rafael Ferrari, Juan Canahuati, el
financiero Camilo Atala, el maderero José Lamas, el empresario
energético Fredy Násser, Jacobo Kattán, el industrial azucarero
Guillermo Lippman y el constructor Rafael Flores.

Un personaje fundamental en esta
conspiración fue el magnate Miguel Facussé, condecorado por
el Senado colombiano en 2004 con la Orden Mérito a la Democracia, y
quien hoy monopoliza el negocio de la palma aceitera y en 1992 apoyó
la compra de tierras a los campesinos a menos del 10% de su valor
real.

Contra l’oblit i les amnisties

http://www.kaosenlared.net/noticia/delitos-golpistas-recopilacion

Al començament del cop, em vaig entretenir a fer una recopilació
dels delictes dels colpistes. La finalitat eren dues:

• mostrar i demostrar que els colpistes no eren tan democràtics
  i salvapatries com els pintaven els mitjans espanyols.

• no oblidar-nos dels delictes comesos pels criminals
  feixistes, com va passar aquí a Espanya. I així estem, amb els
  franquistes controlant encara l’exèrcit i els poders judicials i
  d’altres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!