En contra:
els Poders i els seus servidors
Cuni i TV3. Atès l’èxit de la vaga de mestres d’ahir , 50.000 manifestants, és que l’Ernest Maragall, incapaç de comunicar amb la comunitat educativa, hauria de dimitir? .
La pregunta dels matins de TV3 és una
altre cop tendenciosa: “Atès l’escàs seguiment de la vaga
de mestres d’ahir, creu que els sindicats han de seguir convocant
vagues?” Un
cop més a TV-3 manipula als teleespectadors, i un cop més els
teleespectadors malgrat la propaganda dels tertulians i les
preguntes trampa, donen suport als mestres i al dret a la vaga.
La
pregunta dona per suposat que els sindicats menteixen quan diuen que
ahir hi havien a Barcelona 50.000 persones manifestant.
Dona per suposat que els policies municipals són més honestos i
saben comptar millor que els mestres al dir que només hi havien
12.0000 manifestants. També dona per suposat que una manifestació
de 12.000 mestres, degut a problemes laborals i a la mala gestió
política de l’educació, és una participació escassa.
Dona per suposat que una vaga de mils de persones és escassa, sigui
quin sigui el nombre exacte (entre 12.000 i 50.000, de segur més a
la vora del compte dels mestres que de les autoritats municipals). I
sobretot s’ha de tenir en compte la gran participació de mestres,
malgrat la propaganda de TV3 i polítics contra la vaga i contra la
manifestació, insistint als pares a portar els nens a
l’escola i animant als mestres a no seguir la vaga.
<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Quan el govern i la seva televisió
privada TV3, malparlen, desinformen i insulten els mestres i
estudiants, és evident que les manifestacions han de continuar. Si
quan surten al carrer mils de manifestants l’únic que fan és
mentir, criticar i desinformar, utilitzar a uns quants agenollats
tertulians, què cal fer? Continuar manifestant fins que aprenguin a
respectar a les persones.
El primer entrevistat, un tal Higini
Clotas, ha dit que primer s’ha de buscar el diàleg, que la vaga ha
d’ésser l’ultim recurs. Per aquest diputat al Parlamentari, no sé
de quin partit és, ha dit que “la vaga sempre té conseqüències
negatives”. Es la filosofia dels que governen, la vaga és
dolenta, condemnable, tal com ho deien els franquistes, fa uns anys i
repeteixen la banda del Cuni als matins de Tv3. HA reafirmat que els
sindicats de mestres no haurien de convocar vagues per principi, i ja
no sols degut l’escàs seguiment de la vaga d’ahir.
Els tertulians d’avui, els habituals
Culla, Franco, Foix i una noia sé el nom ni què fa, no han han
sigut mono color, com els d’ahir. I gràcies en Lluís Foix, un
directiu de la Vanguardia, que ha sigut la veu discordant a les
reaccionaries opinions de’n Culla, en Franco i en Cuni, que és el
que més opina. En Foix al final ha sigut tallat de mala manera per
en Cuni, quan ha començat a qüestionar a l’Ernest Maragall,
justament amb una pregunta que vaig formular ahir: “Si al
Maragall li fan vaga cada dos per tres, senyal que alguna cosa no
funciona en l’educació” I en Foix s’ha posat a analitzar en
Maragall en lloc dels sindicats, i en Cuni l’ha deixat amb la paraula
a la boca i ha canviat de cop de tema i ha començat a parlar de les
elèctriques. Ningú ha protestat. Ha quedat clar qui mana al mati a
TV3. Tornaran a ésser invitats. Bons xicots, sumissos tertulians..
En Joan Culla, un reaccionari notori,
amés de mal historiador, ha deixat clar que no suporta els sindicats
d’educació, en especial el més combatiu, USTEC. Els critica amb
interpretacions subjectives ja que ell considera que els sindicats
volen manar, que creuen que l’educació és seva. Però desprès els
tracta d’assemblearis. Una paradoxa i contradicció.
En Culla i també en Franco, han
insistit que els sindicats volen manar a base de vagues, i que creuen
que l’educació és d’ells, i que no volen respectar la LEC.
Bé, contrariament a quest quatre
tertulians , periodistes, mils de mestres i el que escriu, pedagog, i
mils d’estudiants, que es en Maragall i quatre politics que es volen
imposar de mala manera en Educació, i el cap visible de tots ells
és en Maragall, un trist i mediocre ex funcionari d’Hisenda, que no
sap gaire res d’educació i molt de propaganda, i que mana per decret
i amb autoritat prepotent, al servei dels poders econòmics. -I els
tertulians ho troben bé que qualsevol fariseu opini sobre les
escoles i decideixi. Es un retrocés a l’època franquista. El
tertulià Franco, un directiu del Periodico, és el que més
raó donava als governants, i repetia que la LEC ha sigut aprovada
pels polítics i ara s’ha d’aplicar. En Franco ha deixat clar que ell
està a favor de la LEC. I l’argument és d’una trivialitat absoluta,
d’una inconsistència clamorosa, de tan poc rigor, que de segur el
deixaran de tertulià uns quants anys més. L’argument és que la LEC
ha estat aprovada pels parlamentaris. Cap raó educativa, i seguint
la seu raonament, els mils de professors, alumnes i tota la comunitat
educativa, hauran d’aguantar durant varis governs els despropòsits
d’en Maragall i Cia, sols per a que ho han aprovat uns quants
mamarratxos diputats, que ni tan sols s’han llegit la LEC.
En Lluis Foix, un directiu de la
Vanguardia, ha fet el contrapés, donant a conèixer la part bona
dels mestres, i així contrastar algunes de les bajanades i
despropòsits d’en Culla i en Franco contra els mestres, recordant
que “la immensa majoria de mestres volen una escola millor i ben
formar als alumnes i fan vaga amb aquesta finalitat”. En Cuni
l’ha tallat una vegada, parlant d’una mestre que estava contra la
vaga, i com ja ho tenia preparat, han reproduit l’intervenció de la
mestre d’ahir, i ens ha llegit la carta de la mestre, fet que sols
demostra qui son els que tenen veu a la televisió catalana. Desprès
l’ha tornat a tallar de mala manera , quan s’ha posat a analitzar a
l’Ernest Maragall i la seva part de culpa si no hi ha diàleg i
comunicació, i en Cuni ha cambiat de tema , parlant de les
electriques.
Bé, un amic em deia, que el programa
de’n Cuni , Culla, i Cia és la veu del govern, que no puc esperar
res més, que no cal que perdi el temps mirant aquests programes. Té
raó. De fet no els miro, excepte quan parlen d’un tema que
m’interessa i vull conèixer el pensament oficial i com manipulen a
la gent.
Una última cosa. En Culla, ha demanat
saber quants afiliats té l’USTEC, donant a entendre que segurament
no tenen quasi representació i no obstant es volen fer els amos de
l’Educació. . En Cuni li ha respost que ell creu que els mestres
afiliats a sindicats no arriben al 50%. Al mal historiador i
estadista i bon orador, Culla, li han hagut d’explicar que el 50% és
un bon percentatge. Menys mal. . Com que la majoria de tertulians
eren periodistes, haurien de saber que sols hi han afiliats 6’6%. Ho
acabo de mirar a Google.
http://www.periodistes.org/documents_tercer_congres_periodistes_radiografia.
Jo em pensava trobar un xifra encara
pitjor. Criticar per criticar és tot el que saben fer aquesta
xarlatans.
Nosaltres els hauríem de preguntar amb
raó:
-
A qui representen aquests QUATRE
tertulians, per a manipular l’opinió dels teleeespectadors? -
Es que la televisió és del Cuni
i d’una dotzena de tertulians, sempre els mateixos, que repeteixen
com lloros les mateixes coses, el pensament únic, dia darrera dia.
Aquests tertulians, sota la batuta del
Cuni, son els que critiquen les practiques assembleàries i
democràtiques del professorat,. Tot una escola pràctica de
democràcia, que fa molta falta ala televisió.
En Foix, deia que enyorava l’autoritat
del mestre de l’època franquista, on el el mestre, el veterinari i
el rector eren els que manaven en els pobles (s’ha deixat “el
cabo de la guardia civil”, un lapsus normal). Ara manaran el s
directors centres de manera autoritària, posats i degudament
mentalitzats amb curset per la Conselleria, que podran privatitzar
l’educació i hauran d’aplicar tots els decrets i normes que emanin
de la Conselleria i dels seus supervisors. Aquesta tornada a
l’autoritat educativa franquista, ni tan sols s’ha qüestionat. Així
està el pati.
Però quan en Foix, ha qüestionat la
manera esbojarrada de manar del Maragall, i les ultimes crítiques al
tripartit d’aquests traïdor (això ho dic jo), en Cuni l’ha tallat i
l’ha deixat amb la paraula a la boca i ha passat a les elèctriques.
Així funciona la televisió catalana:
Ni els directius de la Vanguardia es poden expressar lliurament quan
en un descuit tenen l’ocurrència de defensar als que fan vaga i
malparlen dels que governen. Per una vegada la Vanguardia ha estat a
la vanguàrdia (si ens oblidem de la seva nostàlgia de l’autoritat
dels mestres franquistes)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No sóc ni pedagog ni politic per tant només faré un petit comentari sobre la participació. Fa anys hi havia un col·lctiu (crec que la majoria eren docents) que es deia contrastant i que es dedicacven a comptar la gent que anava a les manifestacions. Entre moltes altres coses deien que dificilment es podia comptabilitzar més de 2 persones per m2. D’acord amb les dades que he llegit als diaris de l’area de la manifestació en el cas que es comptabilitzés una persona per metre quadrat hi hauria 12.000 manifestant. Si es comptabilitza 1,5 persones 18.000, i si comptabilitzem 2 persones 24.000. Per tant, molt em temo que en aquest cas la guardia urbana té raó.
D’altra banda també em crec que el percentatge de vaguistes és del 20,89% perque en cas que sigui superior vol dir que són docents que han fet vaga i no se’ls hi ha descomptat la jornada perque hauran comunicat que no farien vaga, i això seria un frau no?
Dit això crec que s’ha de ser respectuós amb tota la gent que ha fet vaga i que segurament la majoria ho han fet perque realment aspiren a millora les condicions de l’escola pública.
2 preguntes malintencionades.
Si no es supriomís la jornada intensiva del juny, creus que els Sindicats haurien convocat la vaga?
Sincerament, creieu que aquesta vaga haurà servit per canviar res?