No escric des de fa molt de temps al bloc. Quasi no escric des dels canvis. Potser com que no he enviat mai cap opinió a l’editorial, ho vaig fer malament. En aquest ho voldria saber. Era l’editorial que s’elogiava el pacte de CDC i ERC, el full de ruta de la Independència.
http://www.vilaweb.cat/editorial/pg/2/4238325/acord-politic-solid-independencia.html.
L’escric per a quedi constància. Jo ho veia un mal començament i una jugada electoral d’en Mas i ERC:
«Sembla que CDC i ERC no sàpiguen treballar amb equip i elaborar conjuntament amb les forces sobiranistes un full de ruta.
Per què ho han elaborat sols CDC i ERC? Per afany de protagonisme? Això de començar separats és un mal auguri. És una mala imatge. Ara segons sembla els altres s’hi hauran d’afegir al full de ruta ja fet pels que es presenten com els primers de la classe. Constato que ells són els que surten en portades i els que xuclen càmera. Com s’explica l’exclusió dels altres partits sobiranistes?
La impressió que em fa és desagradable ja que el grup que sóc afí, la CUP, no hi és. No hi ha l’imatge d’unitat, que tanta falta fa. No hi l’esperit de poble, transversal. L’imatge que veig és que els dos grups sobiranistes oficials no saben treballar amb equip, no saben treballar junts ni per a fer el full de ruta, que hauran de fer junts.
Amb socis d’aquesta natura, a les CUP i als altres partits sobiranistes, se’ls farà difícil de comprometre’s en el viatge cap a la independència. No són de fiar. I el viatge serà llarg i complicat. Molt difícil de conviure amb socis que no saben treballar amb equip, amb gent autoritària i excloent. Això sí: tenen molta retòrica i molta oratòria. Però la realitat, i no sé de qui és la culpa, és un equip mal avingut, la de dos partits que sols miren per a ells, i no els importa trepitjar als altres. Sembla que sols els interessin els vots i el poder. “El que comença malament, acabarà malament”. Espero que el refrany s’equivoqui.»
Ho amplio ja que ho acabo de rellegir:
En Mas no és fiar ni que vagi al notari. Les seves promeses són promeses de polític àvid de poder i al servei de les multinacionals. Promet la pastanaga de la independència cada cop que s’acosten eleccions. Bon actor, molt bon actor, però sabem que està al servei de les multinacionals. Com els demés polítics que manen: obedient i sumís.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!