En contra:

els Poders i els seus servidors

8 de gener de 2015
0 comentaris

Entrevista a Lluís San Martín, sindicalista del sector sanitari

IMG-20140912-WA0004

Lluís San Martin, és un sindicalista de Sanitat, sindicalista que fa feina de formigueta, inquiet i conciliador, sense xapes teòriques que procura trobar solucions practiques al dia a dia.

Desprès de molt anys al sindicat de Sanitat de CGT a Barcelona ,

ara es secretari de la Federació estatal de CGT de Sanitat.

On vares néixer?

A Barcelona a l ‘Hospital clínic al 1967.

Quin és l’origen de la teva consciència política i activisme?

Crec que el origen de la meva consciència es deguda a la inquietud i curiositat que de nen em produïa escoltar d’amagat les converses dels fets que havien passat durant la guerra del 36 i

la postguerra, que els grans parlaven amb boca petita.

En quins grups has militat?

Als 13 anys vaig començar a participar d’un grupet llibertari del barri que anomenàvem OCA al Clot, vaig estar fins els 21 anys, desprès als 90 vaig afiliar-me a CGT i aquí seguim i seguirem.

Com t’has format en la vida?

Em considero una persona autodidacta, m’ agrada debatre i escoltar, respecte a l’ educació que vaig rebre a la infantessa i adolescència va ser a l’escola Jesuïta , de Formació professional del barri del clot, mentiria si et digues que no em va influenciar a la forma de pensar em va marcar però potser no com ells pretenien , ja que vaig sortir ateu i rebel per naturalesa, malgrat tot em van educar en la igualtat entre les persones, la solidaritat i el respecte. Recordo como si fos ahir encara que tenia 8 anys, l’alegria que van expressar alguns jesuïtes quan Franco va morir. També la por durant el cop d’estat del 23F.

Quins són els esdeveniments de la teva vida, que et recordes com a més importants, amb satisfacció?

El naixement dels meus 3 fills, Laia, Abril i el petit Lluís, i no puc passar per alt la satisfacció que produeix el poder plantar cara a aquells que es creuen que estan per sobre de les treballadores i treballadors. També la molt necesària lluita al carrer.

De quina acció sindical és del que estàs més content de la teva vida?

Aquí mai es pot estar content ni satisfet. Estem en una guerra constant contra la patronal i estem al front, combat, batalla rera batalla. Potser la meva primera denúncia a inspecció de treball al 91 per vulneració d’estabilitat a la feina , que va finalitzar amb que 300 persones van tenir que passar a ser treballadors indefinits a l’Hospital de Sant Pau, on treballo, vaig ser molt criticat pels altres sindicats i això em va ajudar a curtir-me. No entenia que ells no ho haguessin fet abans. Poc desprès ho vaig entendre degut als interessos creats entre empresa i sindicats domesticats. L’estar al carrer i la lluita junt amb moviments socials i companys és el que em fa agafar més forces.

Els sindicats professionals o corporatius son passius i poc combatius. Ajuden a que hi hagi tan poca consciencia de classe entre els treballadors de Sanitat?

Considero sense cap mena de dubte que exclusivament defenen els seus propis interessos, el de la seva categoria professional, sense tenir cap consideració cap a la resta de treballadors ni als usuaris de la Sanitat, alguns treballadors es creuen que per portar un uniforme blanc estan per sobre de la resta sense adonar-se que son com tots uns peons especialitzats al tauler de joc del capitalisme.

Quina opinió tens dels sindicats UGT i CCOO?

Penso que formen part de l’aparell de l’Estat i estan al servei del major postor des de la transició. Han acceptat tot, com el partit comunista: l’acceptació de la política de reconciliació nacional amb els franquistes, els privilegis que els hi han donat no es mes que un pagament que els va atorgar la transició al partit comunista i al PSOE per acceptar aquest sistema de continuïtat del franquisme. Avui dia són igual o pitjor que el sindicat vertical.

Com has arribat a ser responsable de Sanitat?

Per un compromís de responsabilitat cap a la afiliació de tot el territori, ja que era conscient

que els comportament de l’anterior secretari general no tenia cabuda en aquesta organització.

Com s ́organitza el sindicat de Sanitat?

Només hi ha una manera tal i com indiquen els estatuts de l’organització. Estem en un període de reorganització i consolidació de forces, fins ara no érem conscients del creixement que hem tingut, ara ens toca organitzar una alternativa real al sindicats professionals i als anomenats sindicats de classe majoritaris que son un tentacle mes de l’aparell de l’estat.

Fes ­ nos una valoració de les lluites al teu sector, citant els punt forts i positius i també els negatius.

Lo mes positiu en aquest moment es potser que algunes persones comencen a ser conscients

que poden perdre l’accés a la Sanitat i això els ha de fer reaccionar. Lo mes negatiu es la situació de no inversió en lo public deixant -lo morir per poder seguir fent l’agost particular la classe política i empresarial, derivant tractaments als centres concertats i privats on no hi ha cap tipus de control dels diners que procedeixen de lo public. La perversió de les àrees d’influència, la ciutadania ha de saber que els nostres politics no adapten els pressupostos a les necessitats de la població, i provoquen un gran desajustament de recursos. Es podria dir que estem davant d’un genocidi encobert en un futur pròxim i les víctimes seran qui no te recursos econòmics.

Què és la Sanitat? és un sector ?

L’atenció sanitària és una obligació que ha de garantir l’estat cap a tots els sers humans. la atenció sanitària o accés a la Sanitat no tindria que tenir preu o ser condicionada per si t’ho pots pagar o no. Estan planificant la Sanitat per a que en el futur hagis de demanar crèdits o hipoteques als bancs, si agafes una malaltia greu, per pagar els tractaments a tu i als teus familiars.

És cert que el sector sanitari dintre dels organigrames del mon del treball és un dels mes jerarquitzats, per darrere del exercit?

Lamentablement si. Gerència , direcció mèdica, direcció d’infermeria, direcció de serveis generals, etc..Molts càrrecs cobrant i pocs veritablement fen feina útil.

En una Catalunya independent, què canviaria en relació a Salut- Sanitat?

En una Catalunya independent no canviarà res fins que el poble no s’aixequi i lluiti pels seus drets i llibertats. Aquí a Catalunya hi ha una colla de càrrecs assignats a dit, la socioconvergencia

que es lucren a mans plenes dels pressuposts de la Sanitat, les comissions d’investigació de la Sanitat han estat bloquejades en el Parlament pels mateixos que desvien els diners públics cap a Empreses privades. Fundacions, Consorcis, Hospitals Privats que controlen ells mateixos o gent molt propera als partits enmascarant-ho com derivacions.

Anem cap a una assistència sanitària pública que serà de primers auxilis. Qui no tingui prou diners, o no vulgui establir préstecs amb els bancs, quedarà exclosa del accés als tractaments. L’objectiu de la classe política és destruir la Sanitat pública i gratuïta. Privatització total.

Qui són els responsables de les privatitzacions?

Ja ho he dit abans: sense cap dubte: la classe política al servei del poder econòmic.

Quines són les empresses que es beneficien de la privatització?

És difícil demostrar-ho amb exactitud, grans grups d’inversors estrangers, inversors de capital risc que s’han introduït comprant hospitals i clíniques privades. Un assumpte interessant a investigar son les connexions interessos creats i accions que poden tenir politics o familiars propers als partits politics i aquests grans hòldings.

És veritat que en els hospitals privats moren més pacients, sobretot infantils, que en els públics?

Porto treballant 23 anys i quan vaig començar també vaig treballar a hospitals privats i et puc assegurar que lo únic millor és potser un tracte més hoteler, més com un hotel , la medicina pública és de més alta qualitat.

Els medicaments són el tercer causants de morts després dels infarts i càncers, segons les estadístiques oficials. Com ho veus?

Espanya és un el més gran consumidors de medicaments. Malgasta en medicaments a càrrec del erari public. És el país que més gasta en medicaments nous, patentats, i per tant cars, d’eficàcia dubtosa. Hi ha grans interessos , la industria farmacèutica fa negoci rodó amb les malalties.

Què en penses d’en Boi Ruiz?

1998 al 2008 fou director general de la patronal de empreses sanitàries catalanes, President 2008­l 2010 de La Unió catalana d’hospitals. És un clar exemple de persona sense escrúpols, capaç de servir a la patronal des de la Conselleria de Salut per destruir clarament la Sanitat pública i enriquir a l’empresa privada.

Al sindicat de Sanitat de Barcelona heu fet fora fa poc un parell de corruptes?

Sóc partidari de qui la fa la paga, No quedaran impunes.

Com cal actuar quan hi han indicis que algú està fent servir el sindicat en benefici personal?

Jo ho tinc molt clar; aquí no es pot permetre ocultar res a l’afiliació. Tenim l’obligació de posar

en coneixement pels canals que tenim establerts les posibles irregularitats. Les assemblees són per això i si es demostren les irregularitats, primer expulsió i desprès prendre les mesures oportunes, no acceptant la calumnia per la calumnia. Hem de ser responsables tots.

En què estàs treballant actualment al sindicat?

En uns jornades sobre Sanitat autogestionada per tot l’estat, una Sanitat publica = un conveni , i amb la coordinació amb moviments socials, associacions i altres sindicats.

Què escriuries en una pancarta en una manifestació dels companys de Salut?

La Sanitat no és un negoci. Sanitat universal per tothom. Prou Genocidi.

Un desig per a la propera tardor?

Un canvi social radical. Hi ha molt gent preparada que pot fer i aportar moltes coses. Hem de recuperar la sensibilitat que ens pertany com éssers humans racionals i abandonar moltes coses dolentes que porten anys ficant-nos al cap . Cal una revolució integral de la ment.

Com veus la CGT dintre 5 anys, es a dir, l’anarco­sindicalisme

Com una alternativa real al sistema capitalisme junts amb moviments socials.

 

IMG-20140912-WA0002

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!