Votar independència, sí. Però, compte, votar és legitimar la política ultraliberal del Mas

Eleccions i independència

El pròxim 25 molts abstencionistes aniran a votar en favor de la independència. Alguns d’ells ho faran als partits que ja tenen representació parlamentària, assegurant així el vot útil, i d’altres, els que estan a les xarxes socials i han participat en el moviment dels indignats, la majoria dels que votin ho faran a les CUP. Jo potser també aniré a votar les CUP, mogut per la promesa d’en Mas que si es vota massivament per la independència, convocarà un referèndum. De moment el milionari i corrupte Mas ja ha canviat el seu discurs dient que sols promet fer una consulta i que la convocarà si ell té una àmplia majoria de diputats. És el xantatge d’un corrupte àvid de vots, de poder i de diners que comporta el poder. Dubto molt si convocarà un referèndum sobre la independència, que és la voluntat del poble, o una consulta sobre si volem ser un estat dins Europa (a Europa ja hi som). De qualsevol manera, aquestes eleccions són un referèndum encobert. Aquestes eleccions referèndum marcaran una fita, una ruptura. El canvi va començar amb la massiva manifestació de l’11 de setembre, al carrer, sense representació de polítics. S’està gestant una nova transició des del poder… Per això molts volem intervenir i votar independència malgrat que sabem que en Mas és un mentider, un estafador, un corrupte, un delinqüent que mereix estar a la presó per tot el que ha robat ell i CiU.

En Mas no és de fiar, i per tant la seva promesa electoral de convocar referèndum i de no pactar amb el PP és una incògnita, la promesa d’un polític corrupte. No té cap valor, ni que vagi al notari, ni que ho juri davant el seu pare que utilitzava d’home de palla dels diners que roba al poble català. Doncs no podem estar segurs que ho compleixi. De moment el milionari i corrupte Mas ha pactat totes les lleis neoliberals que ha fet el PP, menys una. Probablement en Mas acabarà pactant amb el govern espanyol, amb el PP i l’oposició, i seguirà aplicant la política reaccionaria i ultraliberal durant els pròxims quatre anys, en que gaudirà de majoria amplia. Vendrà Catalunya a canvi de l’arxivament i impunitat dels seus delictes criminals, els de Millet, Pujol i CiU.

La nova transició

Hi haurà una segona transició. Caldria no repetir els errors de la primera transició. En la primera els franquistes, entre ells els assassins com p.e. Fraga Iribarne, es van fer democràtics, recaptant les ansies del poble de democràcia, de llibertat, d’amnistia i d’estatut d’autonomia i van seguir gaudint de tots els poders, gràcies a pactes, al control i a la propaganda mediàtica, al finançament milionari dels partits encarregats de fer la transició (conservadors i socialdemòcrates). No es va desmantellar l’aparell franquista i així estem com estem. Ara de cop CiU esdevé independentista, fent seva i liderant la voluntat del poble d’independència, i prometent als amos, que farà una transició on tot seguirà igual, els amos seguiran sent amos, els privilegis i les riqueses del gran capital seguiran igual de protegides i inclòs millor gestionades, i que ell continuarà durant els pròxims quatre anys imposant el model neoliberal d’escanyar i esprémer al poble tant com es pugui. Qui són els amos? Són els que ha visitat Mas: les cambres patronals, les ambaixades (UE, EUA, Alemanya i França principalment) i els mitjans de comunicació públics i privats, en especial la Vanguardia, a qui ha regalat últimament vint milions d’euros. Les promeses d’en Mas de fidelitat i submissió als mercats, i que les complirà, ja que són els amos, els que li financen la campanya i l’han pagat com la majoria de polítics que ostenten poder. Desprès podrà gaudir de la presidència de qualsevol empresa multinacionals, segons les privatitzacions que apliqui durant el seu mandat. Recordem que les privatitzacions són sinònim d’espoli de béns públics duta a terme per polítics corruptes. Tinc ganes d’anar a votar perquè al Mas li surti el tir per la culata. Vull que aquesta transició no sigui tan potinera com la primera. El pacte contra natura que es va fer amb el Borbó, ara es pensa repetir amb el príncep, que donarà amplia autonomia a Catalunya, i serem súbdits d’un Regne federal. Ja fa anys que es parla d’aquesta possibilitat, transició, però el Rei no vol abdicar en favor del príncep per por a perdre la immunitat que el protegeix dels greus delictes que ha comés.

Votar o no votar, aquesta és la qüestió?

Al meu parer, està bé no anar a votar i anar-hi. Raons per no anar n’hi ha moltes. Citaré sols les recomanacions de l’Agustín Garcia Calvo als indignats a la plaça del Sol: «Primer de tot no compteu per a res amb l’estat, sigui quin sigui: cap forma d’organització estatal (molts aplaudiments). Per tant no és pot utilitzar per a res la democràcia, ni el nom democràcia (uns pocs aplaudiments)”. En les eleccions espanyoles ni tan sols hi ha democràcia. El sistema i lleis electorals espanyols que fa servir en Mas estan a favor dels privilegiats.

Raons per anar-hi també n’hi han. Jo vull anar-hi com a tàctica, com fet excepcional, sense creure-m’ho massa i amb la consciència clara del que signifiquen unes eleccions. Jo tinc ganes d’anar-hi per trencar Espanya, per provocar les reaccions de tots els nacionalistes espanyols, veure’ls furiosos, amenaçant amb tancs i estats d’excepció, amb boicots als productes catalans, amb insults. També m’agrada que els polítics es barallin entre ells, i es denunciïn entre ells robatoris, corrupteles i comptes secrets en paradisos fiscals.

Votar a les CUP és votar a amics, a companys que estant en lluites socials, en les manifestacions, en les ocupacions, en les cooperatives, en les ecoxarxes, etc. És votar a companys que en els ajuntaments estan fent bona feina. Assumeixen que els polítics són uns corruptes, que ens roben al servei d’unes elits privilegiades que encara tenen menys escrúpols en robar i reprimir el nostre poble. També assumeixen les consignes del 15M. «els polítics no ens representen» «això no és democràcia», etc. I ens expliquen tot de tàctiques per evitar l’inevitable fet que el poder corromp. I ens prometen que al parlament sols hi van per a denunciar, com a cavalls de Troia.

Considero correcte votar independència ja que és un fet natural que tots els pobles volen aconseguir, igual que les persones i associacions volen ser independents i lliures. Els pobles sotmesos ansien un dia o altre ser lliures. És un fet natural, una utopia i objectiu a aconseguir. No és la creació d’un estat, ja que significa l’organització del poder per dominar i controlar, que significa fronteres, i competència de poder amb els altres estats. Els anarquistes som amants de la independència social i personal. No dependre dels altres. No tenir amos, no ser esclaus de ningú.

Lluitar o no lluitar? Segurament aquesta és la qüestió.

Recordatori pels que aniran a votar i als indecisos

Les eleccions legitimen als governants. Els permeten robar legalment durant quatre anys.

Les eleccions són la base del sistema d’espoli, del robatori, del desfalc dels diners públics per enfortir els partits, i repartir riquesa a la classe dominant. Han saquejat la salut, el sistema educatiu. El robatori i l’espoli públic es fa de moltes maneres: amb la designació de contractes, amb les privatitzacions, amb les ajudes a les grans empreses i bancs, amb la realització de pressupostos i lleis, etc. Les eleccions donen legitimitat als polítics. Són molt importants pels futurs robatoris. Per això les empreses financen generosament als polítics. Les eleccions esdevenen un show i un simulacre democràtic per enganyar al poble fent-li creure que ell ha elegit.

Les eleccions són la gran estafa. Ens fan creure que elegim qui ens governarà,i sols elegim un encarregat, un gerent, un administrador. En Rajoy, en Mas, l’Hollande, el Merkel, l’Obama, no són els que manen sinó simples encarregats, gerents, administradors dels amos, per dir-ho d’una manera simple són assalariats dels bancs i els Mercats, (això sí amb salaris milionaris que els ingressen en paradisos fiscals). El que mana ara a Espanya és Brussel·les, l’UE, l’ambaixada d’EUA i els Mass Mèdia globals. Per això hi ha la possibilitat real d’independitzar-nos. Madrid ja quasi no mana. Rajoy fa el que li diuen a Brussel·les i l’ambaixada dels EUA. Les colònies espanyoles es van independitzar quan Madrid ja no manava, en l’època que Madrid estava envaïda per Napoleó.

Les eleccions no són un camí cap a l’alliberament, cap a la llibertat

Les eleccions són l’agenda del Mas, l’agenda del poder. Ens repeteixen insistentment que per aconseguir canvis s’ha de passar per les eleccions. Ens ho repeteixen els poders i també fins i tot els companys. Competir en el seu terreny es pot pot fer en els municipis petits. En les eleccions grans no es pot competit amb els poderosos Mercats La llibertat i els canvis s’aconsegueixen al carrer.

Les eleccions com a distracció de lluites socials al carrer

En Mas està aconseguint canalitzar la lluita del carrer cap a les eleccions, cap al sistema electoral espanyol. Aconsegueix distreure al poble amb el circ electoral i allunyar-lo de les lluites, vagues, ocupacions i debats social sobre retallades socials, privatitzacions, desnonaments, pèrdua de drets, etc. . És a dir, ens oblidem que ens robant i maltractant i enlloc d’organitzar-nos i lluitar, seguim massa crèduls el joc i l’agenda de qui ens trepitja, amb la seva promesa de Referèndum. El Referèndum és cada cop més una pastanaga. En Mas i CiU s’oblidaran de la independència “no hem obtingut la majoria absoluta requerida”, o faran com els socialistes al poder quan varen incomplir la seva promesa electoral de “no a lOTAN”. Ho arreglaran amb una bona campanya mediàtica i ens faran veure que anar junts, i amb diàleg , tots hi sortirem guanyant, i s’apuntaran el mèrit d’haver-ho intentat i d’haver aconseguit més autonomia que cap altre govern. En Mas de passada ha aconseguit aigualir la tardor que devia ser molt calenta, i aconseguirà carta blanca i legitimitat per a governar durant els pròxims quatre anys. Anar a votar és anar a votar en Mas, un Mas que està tàctiques nazis que la de fer servir els sentiments nacionals per el seu ús i abús de poder. .

Perquè ens enganyen a cada vegada?

El poder mediàtic és el 4 poder. La classe dominant en te el control. La propaganda política fa miracles i ens manipula molt més del que no creiem. Hi ha tot un exèrcit de periodistes i tertulians disposats a fer-nos creure que vivim en democràcia, que hi ha diversitat, que els que manen son el Rajoy, Mas, el Borbó, i ens fan creure amb la sinceritat dels polítics, i la honestedat de la majoria d’ells. Polítics i periodistes tenen mil i una manera per fer-nos anar a votar, combinant les promeses i les amenaces. També utilitzen les pors per a fer anar a votar com Déu mana i per a que no regni el caos i l’anarquia. Utilitzen molt les pors per enfonsar les apostes que estan fora del PP-CiU- PSOE-ERC. Fins ara ens espantaven amb els atemptats d’ETA i el terrorisme, un tema que formava part de la campanya. Ara és l’amenaça de la crisi i la por de que Espanya es trenca, por que utilitzen el PPC i PSC per a fer anar a votar les masses, així com les pors de que en una Catalunya independent no cobraran les pensions, que ens quedarem sols, i que s’estan perdent molts diners parlant d’independència, etc. Caldrà veure quin muntatge faran el dia de reflexió. Segurament declaracions de líders europeus per espentar els de CiU, com que els catalans ens quedarem fora d’Europa, o inculpacions de militants de les CUP. La propaganda electoral encoberta funciona el dia de reflexió.

Txema Bofill

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.