Entrevista a Xavi Cañadas, autor de la vaga de la fam i sed davant la Generalitat





Vaig plantejar-me fer una vaga de fam per a moure les consciències

Xavier Cañadas Gascón va estar fent vaga de la fam i sed cinc dies a l a plaça Sant Jaume. Xavier és l’autor de tres llibres “Entremuros: las prisiones en la transacción democrática”; “Caso Scala: terrorismo de estado y algo más”, “El tubo”. Fou víctima del muntatge policial del cas Scala junt a altres tres companys. Firma articleS  com “escribidor insurreccionalista”. Delicat de salut i pare de dues filles.
L’entrevista
es fa el quart dia de la vaga de la fam i sed a la plaça San Jaume, davant la Generalitat.

Com valores aquesta vaga de la fam i sed en el quart dia?

En principi el que jo em vaig plantejar per fer la vaga era aguantar quatre o cinc dies com a molt i fer una acció ràpida, mediàtica, amb la intenció de moure les consciencies de la gent que està ficada en el 15M. Mai vaig pensar en fer-la adreçada als ciutadans de la ciutat o del país. Per tant no vaig convocar roda de premsa. També, entre altres coses, perquè la premsa diu sempre el que vol. La ciutadania si ja no està ficada en coses dubto que es fiqui


M’alegra de saber que no és una vaga indefinida i que no ets un suïcida…

No sóc cristià. No tinc fusta de màrtir, i el meu lema és quien quiera peces, que se moje el culo I i i jo ara els vull, i m’estic mullant el cul pels meus peixos. D’altre banda la vaga anava adreçada al 15M per veure si s’adonen que segueixen rient-se de nosaltres, que passen de nosaltres olímpicament i perquè se’n adonin que s’ha de canviar de tàctica i d’estratègia.

O sigui que la vaga va adreçada bàsicament al 15M, has aconseguit algun suport del 15 m

No. Jo no he demanat el suport del 15M. Hi ha gent del 15M que m’està recolzant des del començament. Jo al 15M no els he demanat res. Ni tan sols he parlat amb els 20 imputats per l’audiència Nacional de terrorisme. Els companys d’àgora que m’estan acompanyant dia i nit, no paren de fer convocatòries via Tuitter, via Facebook i via pàgines alternatives i no ve pràcticament ningú.

A part del grup Àgora del 15M, quins suports has rebut?

Cap.

Per què? Com ho expliques?

Se que estava corrent per Tuitter, en un debat entre les diferents comissions i assemblees del 15M, que no s’havia de recolzar aquesta lluita, ja que si em passava alguna cosa a mi, tenien por que es radicalitzés el moviment. I alguna gent no vol que es radicalitzi el moviment.

Tu planteges la radicalització?

Jo no plantejo la radicalització. Però amb el que estem fent, no estem aconseguint res. Crec que hauríem de començar amb la desobediència civil i la insubmissió fiscal.

Com puc practicar la insubmissió fiscal?

No pagar l’aigua. No pagar el gas, no pagar la llum.

I quan me la tallin?

La punxes, com fan els okupes. Perquè hem de pagar la llum? Ens l’estan pujant contínuament, i no fan manteniment. Estem pagant més per a tenir pitjor servei. Cada un ha de mirar les possibilitats que te i fins on està disposat a arribar.

Ahir diferents assemblees del 15M varen convocar un acte de suport

Si ho va convocar Àgora. Però quan arriben informacions o convocatòries a la Comissió de Comunicació del 15M ho tallen i ho treuen del bloc de l’acampada. La manera és enviar les informacions i vídeos assemblea per assemblea.

Qui controla la comissió de Comunicació?

No tinc ni idea. Hi ha gent guai, i gent que no és guai. No se qui hi ha. Algun grup polític que no compleix la seva tasca de difondre la informació de les assemblees i de tot el que està passant. I el que fan és funcionar com una mena de Santa Inquisició.

Què has aconseguit?

Perdre pes

I a nivell polític?

Res políticament, ja que el 15M, a part del grup Àgora, majoritàriament segueixen en el revisionisme i reformisme.

Perquè no vols que vinguin els falsimedia? Tens por que els mitjans facin un muntatge com en el cas Scala?

Bé, si. Un dels motius de no voler fer una roda de premsa o declaracions a la premsa és perquè el Periódico de Catalunya, per exemple, cada any al 15 de gener treu una pàgina sencera parlant del cas Scala, en la que surt una entrevista, que deu tenir d’arxiu, d’un dels familiars d’un dels morts i en la que diu que jo sóc funcionari de la Generalitat i aleshores jo em pensava, en suposava i em segueixo suposant que si faig declaracions, digui el que digui, sortirà allà en titulares,terrorista del caso Scala en vaga de la fam.No se trata de mezclar churras con merinas.

Potser una part del moviment no et dona suport pel mateix, de por que els medis facin creure que ells estan donant suport a un terrorista…

El moviment alternatiu no sap, no em coneixen. No saben qui soc. I Jo no no estic al 15M

Què penses del 15M?

Està fent un paper reformista. Està jugant al ball de l’Estat. Està fent lluites en contra unes retallades a la Sanitat, una sanitat a la que no estem d’acord. Perquè és una sanitat que promou els malalts crònics i mantenir el lobbit farmacèutic i està lluitant contra les retallades a un sistema educatiu en el que no estem d’acord. Perquè l’únic que fa és preparar els xavals a un horari estricte, a la puntualitat, a la disciplina per a quan vagin a treballar. De fet, no els ensenyen res. Se’ls ensenya a competir i a trepitjar-se els uns als altres.

Es ampli com moviment, en teoria sense caps

Com que no hi ha cap visible que puguin escapçar, el que estan fent és introduir gent dintre el moviment i portar-lo cap a un ells volen.

Que proposes sobre aquesta manipulació?

Jo el que proposo és que muntin un altre grup de comunicació, ja que gent preparada n’hi ha. I no deixar que en aquest nou grup de comunicació hi entri cap partit polític.

L’editorial Aldarull va publicar l’any passat llibre titulat elEl tubo. Què ésel tubo?

És una galeria de tortura de la presó d’Ocaña. És un presó de Toledo, no se si encara existeix. La presó era un penal. Dintre el penal un cel·lular i dintre el cel·lular una galeria molt estreta. Hi havia tortures totes nits.

Dones testimoni de la teva vivència altubo

Sí, dels tres mesos que vaig passar al Tubo a Ocaña i dos mesos i mig en cel·les d’aïllament a Segovia. Van ser gairebé 6 mesos d’aïllament total: sol a la cel·la, sol al pati. Al sortir vaig promoure una vaga de fam per a que sortissin els que seguien en cel·les aïllats.

És dur, m’imagino, mantenir la vaga de fam i de sed

No, perquè m’ho he estat preparant. He estat 11 dies menjant molt poquet. Al mati menjant quatre nous i dàtils, dos plàtans i un litre de herba mate i durant el dia anava bevent cada dia menys liquid i preparant-me mentalment per a fer-la. Les altres vagues que havia fet a la presó no estaven preparades. Era dit i fet. No tinc problemes. Veig els guiris i companys menjant i no em molesten.

Carta de Xavier Cañadas:

Vaga de fam i set indefinida

La situació econòmica que prercariza als més desfavorits, no és fruit d’una “crisi” sinó d’una estafa produïda pel sistema financer i recolzada pels poders públics de tot l’Estat espanyol.

Al seu torn, aquests poders públics estan recolzats per tots els polítics institucionalitzats del país, des de la dreta, passant pels nacionalistes, fins a la “esquerra”, amb la seva muda política de “qui calla, atorga”, els qui, en comptes de tenir la més mínima decència d’abandonar tots els parlaments per deixar governar als lladres en solitari, participen democràticament del lladronici institucionalitzat.

Els rics, cada vegada són més rics i cada vegada paguen menys impostos.

Els pobres, cada vegada som més pobres i cada vegada paguem més impostos.

Els esforços de la nostra supervivència, només estan destinats a l’enriquiment dels lladres institucionalitzats.

Per tant, jo Francisco Javier Cañadas Gascón-Xavi per als amics-nascut i resident a la ciutat de Barcelona, en plenes facultats mentals decideixo unilateralment declarar en “Vaga de Fam i Set, indefinida” a partir del 31 de desembre de 2011, a les 12,00 h davant la porta principal de la Generalitat de Catalunya, situada a Pl Sant Jaume. I exigeixo, perquè en aquesta ocasió no és de rebut demanar als polítics lladres institucionalitzats, els següents punts, per deposar la meva actitud:

1 .- Eliminació per Decret Llei del Copagament sanitari.

2 .- Absolució sense càrrecs dels 20 companys i companyes acusats de terrorisme pel jutge Eloy Velasco de l’Audiència Nacional, pel “Cas Parlament” del 15 de juny de 2011, perquè considero que la dissidència no és terrorisme i que ho és el “lladronici polític institucionalitzat”.

3 .- Abolició immediata de tots els desnonaments, amb caràcter retroactiu des de 2008.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.