En contra:

L’Enric
Cassases , gran poeta i visionari, ha proclamat un oracle
contundent, esfereïdor per alguns, entusiasta i emotiu per els
altres, de fàcil interpretació:
la revolució ja és aquí, ja està en marxa, no la pararan.

Aquest
Oracle és la resposta a la pregunta que es fan els ciutadans. Una
interpretació por ser la següuent:  no cal discutir com planificar la
revolució, ni debatre llargament sobre com ha de ser la revolució, com l’hem de preparar, quin és el futur de les acampades. El poeta, la veu dels déus, respon
que no cal planificar, ni preparar la revolució perquè ja està en
marxa, i afegeix que no la pararan

L’Oracle
respon a les preguntes constants de la població: què hem de fer?
Quan les autoritats ens desallotjaran? Seguir o no seguir a la plaça?  La resposta del poeta és que la
revolució ja està en marxa, i que les Autoritats no la pararan.
Per tant, segons el visionari poeta, cal ser 
conscients que ja s’està fent la revolució, que ja està aquí, que
ja ha començat. Oracle d’un present que engloba un futur. Okupar una
plaça pública, que és de tots, i no sols dels comerciants polítics
i turistes, ja és revolució. Que tot es debati i decideixi en
assemblea, ja és revolució.

Aquest
oracle posarà la pell de gallina als empresaris, als rics i als
polítics, els que s’han apropiat l’espai public des del 1939.

Aquesta
energia de vida, de solidaritat no pot desaparèixer, no la podran
parar. La revolució només pot créixer.

El
Cuni, la Rahola estan molt preocupats; exigeixen que la plaça torni
a ser dels polítics , comerciants, turistes, empresaris, com TV-3,
on els matins sols xerren ells dos. Els empresaris i els seus
escrivans estan espantats.. Ja deuen coneixer l’Oracle dels déus: la
revolució ja ha començat.

Un
oracle breu, senzill, pamfletari, com ha de ser un manifest d’indignació, com
un fantasma que recorre les velles democràcies autoritàries, i
anuncia la seva transformació. Un fantasma que te preocupats als
cavernícoles demòcrates orgànics i als parlamentaris, als
monàrquics, i als privilegiats.

La
revolució ja ha començat! Per més que intentin evitar-la, més es
regenerarà. La xerrameca i preocupació de la Rahola i en Cuní sols
confirma que la revolució ja ha començat. Que tremolin els rics!

Poc
desprès del pronunciament de l’Oracle, els Mossos se’n anavena en
retirada. Els Mossos, o bé,  una banda de terroristes encaputxats i anònims,
guiats pel psicòpata Puig, Conseller d’Interior de la Generalitat,
volien netejar la plaça de gent, i la han deixat amb més gent. Han
intentat parar la revolució que recorra les places amb terror i
mentides. I la revolució ha continuat la seva marxa amb més força
.

L’oracle
s’ha acomplert, com sol passar. I anuncia una bona primavera!

“No
la pararan”, que es el sinònim del crit de guerra de la revolució
d’ara fa 75 anys: “no passaran! ”.

El
19 de juliol d’ara fa 75 anys els militars feixistes varen voler
ocupar la plaça de Catalunya i les institucions de la República al
servei dels Borbons, Esglesia, militars i rics. No varen poder. El
poble s’hi va oposar. A la tarda del 19 de juliol 1936, com aquest
divendres , tot-hom estava a la plaça de Catalunya per celebrar la
victòria. M’ho deia en Víctor Alba en una entrevista poc abans de
morir: “Jo vivia a la plaça Catalunya i era periodista. Al matí
els que se varen enfrontar als militars colpistes foren sobretot
militants de la CNT, molts de la Torrassa, la majoria murcians. Uns
dos-cents varen morir en els afrontaments. A la tarda, fracassat el
cop, tot-hom va venir a la plaça Catalunya a celebrar la victòria”.
El paral·lelisme és clarificador. Allí començà la revolució.

L’Enric
Cassases, poeta del poble, visionari, ens anuncia en un pregó
improvisat i breu a la plaça de Catalunya:“La festa de la
Revolució ha començat. No la pararan!”

Els
poetes saben expressar i captar la transcendència, la utopia, els
somnis, els sentiment, l’energia i vida que hi ha en les acampades.

Ho
explicava igualment Eduardo Galeano en una entrevista a la tele.cat:
Dintre aquest mon decadent autoritari, frustrant, està naixent una
altre mon

Podeu
veure l’oracle en un video de Vilaweb. Sense que el preguntin, mentre
estan entrevistant a una senyora, l’Enric ho deixa anar, com un
fantasme. La periodista li pregunta si s’ho creu. El poeta respon
secament i determinació: Crec. El lloc es important ja que no es
poden anunciar els designis dels déus en qualsevol lloc: La plaça
de la revolució naixent.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3891852/20110527/acampats-expliquen-carrega-mossos.html

La
xarla d’Eduardo Galeano esta en sintonia amb el poeta Cassases.

E
d’Entusiasme que vol dir “Tenir els deus adins”.

“Les acampades
son el testimoni de que val la pena viure”. “Hi ha un altre mon dintre
aquest mon infame”.

http://blip.tv/acampadabcn/entrevista-a-eduardo-galeano-5202842

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!