En contra:

Desprès de 24 anys de
presó Jean Marc Rouillan, exmembre d’Acció Directe, surt en
llibertat condicional el dijous 19. Rouillan està bé de salut, tan
físicament com psicològicament, i no ha renunciat mai als seus
ideals. L’activista ha sofert més de 10 anys de reclusió en
aïllament, 7 anys en un sol període, entre d’altres vexacions que
ha estat denunciades al llarg dels anys pels seus familiar, amics i
pels grups de suport que ara celebren veure’l en llibertat. La
justícia francesa i els mitjans oficials li han demanat durant anys
el penediment i la renúncia a parlar del seu passat, però no ho
han aconseguit. 

 Jean Marc Rouillan no
haurà de tornar a la presó per dormir, però portarà el braçalet
de control i té l’obligació de treballar i d’indemnitzar a les
vídues del general René Audran i del president de la Renault,
Georges Besse, amb una part del seu salari. Tampoc gaudirà plenament
del dret a la llibertat d’expressió, no podrà parlar del que va
fer, fa més de dos dècades, ni perquè ho va fer. Amb aquesta
ridícula amputació del dret d’expressió, un del mes elementals
dels humans, , el govern francès només mostra que té por, una por
atàvica d’una insurrecció armada,o que ressorgeixin grups armats i
facin de justiciers contra banquers, empresaris, polítics, generals,
i corruptes de tota mena. La justícia francesa li ho impedeix
expressament sota l’amenaça de tornar-lo a empresonar, com ja va fer
l’any 2007 després que ell contestés a un periodista de L’Express:
“No puc parlar sobre el passat, però el sol fet de no poder-ne
parlar ja és una resposta. Si m’hagués penedit o hagués escopit
sobre el nostre passat, de segur em deixarien parlar”. El van
condemnar per aquestes paraules a dos anys més de presó. Així les
gasten a França!

El que Rouillan no pot expressar

El què Jean Marc
Rouillan no pot explicar és que va promoure, fundar i encoratjar
grups armats i múltiples accions violentes contra el capitalisme. No
pot dir que creia que el capitalisme no cediria un canvi sense
defensar-ho per les armes ni que la lluita armada era la manera de
provocar una insurrecció contra la dictadura del capitalisme.

No li deixen parlar de
la seva experiències en grups armats contra el sistema capitalisme,
que és el causant de cents de mils de morts, de guerres, l’espoli i
robatori de riquesses. Son els veritables terroristes. Exposem-ho
breument. Popular: Va ser militant i membre del  MIL, Movimiento
Ibérico de Liberación; del GAC, Grups autònoms de Combat; del
GARI, Groupes d’action révolutionnaire internationalistes, i d’Acció
Directe. Grups armats que tenien les seves arrels en grups
d’afinitat anarquistes, en la FAI, en els maquis, i dels que ell se
sent continuador i hereu.  

Acció Directe va ser
l’únic grup francès que va atacar amb les armes al neoliberalisme
incipient dels anys 80 de manera persistent i continuada. No els hi
perdonen. Els atacs, atemptats,i sabotatges es dirigien als símbols
del poder capitalisme. Per exemple, contra bancs, la borsa, contra
entitats i empresses d’Israel, contra multinacionals dels EUA, contra
seus del FMI, de l’OTAN, policia de tota mena, jutjats i mitjans de
comunicació oficials. Subversió, sabotatge i clandestinitat eren el
pa de cada dia dels membres Acció Directe.

Qui és Jean Marc
Rouillan?

Jean Marc Rouillan, de
59 anys, és un francès, molt vinculat a Catalunya i a la revolució
espanyola. Va lluitar contra la dictadura franquista, compromès en
la lluita anticapitalista, un home d’acció, solidari amb els
presoners i oprimits. Un dels pocs que va ser coherent amb el
compromís de seguir la lluita armada, una lluita que duia
inevitablement a la presó o a la mort.

JeanMarc Rouillan,
autor de culte.

Jean Marc ruillan és
també un escriptor amb una dotzena d’obres de les que es poden
destacar, traduïts al castellà: Odio las mañanas, editorial
Llaüt de Barcelona, sobre les presons franceses; Paul d’Epinettes
de les editorials Llaüt i Pepitas de calabaza. És un relat
filosòfic sobre el rol destructiu i assassí de les presons. Els
seus dos llibres autobiogràfics publicats per l’editorial Virus: 
De memoria I. Los comienzos: otoño 1970 Toulouse, sobre la
seva iniciació a la conscienciació política, les manifestacions
contra el franquisme, la vida en comunitat, els exiliats anarquistes
de Tolosa, la contracultura, les primeres expropiacions. De
memoria II. El duelo de la inocencia: Barcelona, septiembre 1973
És el relat del comando guerriller del MIL format per Jean Claude
Torres, Salvador Puig Antich i Rouillan, fins a a la detenció de
Puig. Explica la vida del grup guerriller a Barcelona i argumenta la
tesi que Puig Antich sí que va matar a un dels policies que el va
detenir. De memoria III, la curta estació dels GARI, Tolosa 1974
sortirà al setembre, editat per Agone sobre els Grups d’Acció
Revolucionaris Internacionalistes i la seva acció més destacada, el
segrest del banquer Suarez.

“El feixisme
esborra i destrueix la memòria” va dir Jean Marc Rouillan en
una ocasió i amb els seus llibres fa un esforç per a rescatar la
història silenciada i tergiversada.

Jean Marc Rouillan explica l’intent
d’execució de Creix,una de les poques accions polítiques del
MIL (Memòries II). ¡Puig Antich tenia bones informacions
d’on vivien els germans Creix, caps de l’odiada BPS; Brigada Polico
Social de Barcelona, brutals torturadors de detinguts polítics.
Eren una especie de germans Badia.(Miquel Badia fou el famós cap
dels mossos d’esquadra de la República, també perseguidor i
torturador d’anarquistes). Rouillan explica que durant una
localització i seguiment de Creix va voler liquidar-lo a Urquinaona,
sense esperar fer-ho en el lloc propici, al davant de la casa
familiar a Pedralbes.

Cal fer un reconeixement a tots
els mitjans llibertaris i anticapitalistes que han donat informació
sobre Jean Marc Rouillan i els seus companys d’Acció Directe.
Igualment agrair a tots els col lectius, entitats i persones que han
anat demanant la llibertat de Jean Marc Rouillan, en especial al grup
Tokata de València (http://boletintokata.wordpress.com/
que han traduït i difós escrits de Jean Marc Rouillan i realitzat
accions per a exigir al Govern francès el seu alliberament, així
com una serie de xerrades i presentacions dels llibres de jean Marc
Rouillan.

La premsa oficialista francesa ja
està anunciant que el perillós terrorista Jean Marc Rouillan surt
en llibertat i distribueix dosis de por i pànic, quan els veritable
terroristes son Sarkozy, Obama, OTAN. Sempre ens informen al revés
i ens distreuen!

Txema Bofill/ La Bisbal
d’Empordà, 17 de maig. 2011

(Article publicat a la Directa,
ampliat)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!