En contra:

Salvador, coordinador de
ràdio Pica i artesà de la comunicació: «la força està en la
il·lusió»

Les ràdios estan
en lluita. Han estat set mesos denunciant a la Generalitat
de Catalunya les interferències continuades i delictives de Ràdio
Mola, de caire independentista. Entretant ERC seguia fent oïdes
sordes i seguia protegint els seus amiguets. S’han estat set mesos
aixafant i impedint el dret d’expressió de les ràdios lliures de
manera completament impune i il·legal. La Generalitat no sols ha
repartit llicències i subvencions a les ràdios amigues, sinó que a
més està i provant de tancar emissores a cop de decrets que cerquen
una suposada regulació del sector. Les denuncies fetes pels companys
de les ràdios lliures sols han estat publicades als mitjans
alternatius. Per això fa uns mesos el
Catalunya va entrevistar a
l’Òscar de Ràdio Bronka i s’han escrit al Catalunya
tot de denúncies i comunicats sobre la lluita de les ràdios
lliures. Per això, aquest mes hem convidat a Salvador Picarol per
donar-li la paraula i que ens parli de les trepitjades de freqüència
que pateixen i la vida de les ràdios. En el moment de l’entrevista,
ens comenta que s’han acabat les interferències. És una treva
electoral? O bé faran com amb Sanitat, que han posposat les
retallades fins a després de les eleccions municipals?

 

 

Lloc de
l’entrevista Ràdio Bronka, el 14
d’abril. Entrevista filmada per la televisió independent i lliure
de Catalunya: Okupem les ones.

 

D’on
prové el nom de Ràdio Pica?

Prové
d’un grup de teatre, de mim, que es deia Picarol, i jo en formava
part i ens vam dissoldre. I a mi em deien el pica, pica, pica. I
llavors vam dir podríem lligar això, ja que la gent té tanta
simpatia per aquest grup de teatre. Estem parlant de finals dels anys
setanta. Ràdio Pica neix al 1981 aleshores li vam donar el doble
sentit de PICA, Promoció Independent Coordinació Artística, (la
última A significa el que vulguis, alternativa, àcrata).

 

O
sigui que Pica no ve d’un
instrument de lluita, com una llaça,una pica

Es
va agafar «pica», perquè la gent es
piqui, i piqui, per fotre canya.

 

Així
sou «canyers»

—Sí
això sí.

 

Els
orígens són a l’any 1981, o
sigui que vosaltres esteu d’aniversari, 30 anys

Vam
sortir uns dies desprès del famós 23-F.
Havíem d’emetre abans, però com estàvem a veure què passarà,
van decidir esperar una mica i vam dir: el 9 de març passi el que
passi «a l’aire, a l’arena»; aquí hem d’emetre! I des de
llavors han passat moltes coses, tancaments, que potser anirem
desenvolupant.

 

Vosaltres
esteu d’aniversari, 30 anys;
dissabte vau fer una festa

Sí,
vam celebrar els nostres 30 anys i els de les primeres ràdios
lliures de Catalunya. Les primeres ràdios lliures van sortir fa uns
33 anys. Ara ja no hi ha. D’aquella època, només hem sobreviscut
nosaltres.

 

Quines
ràdios hi havia abans?

La
Campana de Gràcia, Ona Lliure, Ràdio la
llibertina, l’Avispero, la Veu Impertinent, Ràdio la maduixa.

 

I
que se n’ha fet?

Es
van quedar pel camí. Sobretot perquè per portar un projecte així
es necessita en primer lloc molt interès, molta
il·lusió, i també calés. Un mínim de calés. La realitat era que
aquestes emissores no aguantaven més de 3 o 4 anys. La llei en
aquell moment no estava massa clara, ara no és que ho estigui gaire
més. Però en definitiva quan et tancaven, anaven a sac. Hi va haver
el tancament d’Ona Lliure: van entrar i van arrasar l’estudi,
junt amb la policia nacional, amb els bombers, i amb l’excusa que
hi havia una impremta clandestina. Van arrasar, van tirar els equips
a terra, les moquetes, els equipaments d’insonorització. També
van tancar l’electricitat perquè no poguessin funcionar. Tot i
així vam fer un «empalme» amb els veïns i continuàvem
funcionant.

 

Tancaven
les emissores a lo bestia, sense cap legalitat, ni decret, sabotejant
la llum…

Ara
hi ha un projecte de decret. Abans no hi havia res. Deien: «emissió
clandestina i punt».

 

A
l’Espai Obert vas explicar que a vosaltres us van envair el pis i
ho van capgirar tot

Sí,
això va ser l’any 1987. Hi havia una ordre de registre i
d’emportar-se tots els equips. Se’n van endur-ho tot menys els
discs: micros, tocakas, magnetòfons, tot. Llavors es va quedar
dipositat a la caserna dels mossos d’esquadra del passeig Pujades.
El més divertit va ser que era la unitat dels mossos d’apostes i
jocs, com si fóssim una timba il·legal o un casinet.

 

De
què us acusaven?

De
que fèiem interferències a l’aeroport.
Això és el que deien. Era una excusa. No era creïble perquè van
obrir l’expedient un any abans fins el moment de tancar-lo, en un
any haurien caigut molts avions. A més a més van venir de matinada
com si fóssim terroristes. I sense previ avís.

 

De
matinada, com en el temps d’en
Franco, els agradava sorprendre…

Exactament,
però allò més divertit en aquest cas era el govern de Jordi Pujol.
Vingueren de matinada, per sorpresa, i si no s’obria la porta, ens
deien que la volaven amb explosius. Vam estar més de tres anys
tancats, amb els equips retinguts.

 

I
aquests anys què vau fer?

Vam
fer unes emissions de Ràdio Pica a
l’exili, que en dèiem, a la seu de la CGT del carrer Llúria, a
Ràdio Krack però allà també ho van tancar. No se si és perquè
hi vam anar nosaltres o què. Estem parlant l’any 1987. Llavors va
haver-hi un moment que no hi havia cap ràdio. Les primeres estaven
tancades, nosaltres també i Krack Ràdio també. Llavors va sortir
la Ràdio Bronka. Poc després de tancar-nos a nosaltres van sortir
ells. Nosaltres quan ens van tancar ja érem bastant coneguts:
donàvem suport als moviments de base, a les ocupacions, als grups
musicals que no eren els que sortien a TV-3. I ja que parlo de TV-3
cal recordar que nosaltres som més antics que TV-3 i que Catalunya
Ràdio.

 

Més
antics i menys subvencionats suposo. Rebeu subvencions?

No.
No n’hem demanat mai.

 

Per
antiguitat, alguna cosa us haurien de donar…

Al
contrari, ens volen donar un premi, que és un Decret. Som tan guais
i ho fem tan bé que volen que emetem en 5 Watts perquè no ens
escolti ni Déu. Així de clar. Eh què maco? Aquest és el premi a
la nostre perseverança.

 

Des
de fa mesos us estan xafant les freqüències, i sembla que des la
setmana passada hi ha bones noticies, heu guanyat. Ens deies que ara
teniu 3 freqüències.

Primer
cal dir que a part de nosaltres s’ha
interferit a altres companys, Ràdio Contrabanda i Ràdio Bronka.
Contrabanda va tenir amb la Com Ràdio un greu problema l’any 1991
i Ràdio Bronka problemes amb Ràdio Nacional. A vegades no queda
altre opció que canviar-te de dial. Però ara el dial està atapeït.
El problema de les interferències d’ara es que duren de fa set
mesos. Emeten des la torre de Collserola, de la planta de Telefònica.
S’entén bastant clar perquè un dels socis d’Amb2FM treballa a
Telefònica i imagino que allà deu tenir un punt d’influència. I
l’Administració hauria de posar un ordre, regular-ho.

 

Què
fa l’Administració?

Mirar
cap una altra banda. Han passat set mesos i estem igual i en l’última
conversa els vam dir que què havíem de fer i els vam demanar per
què no els han fet res en set mesos. Nosaltres no podem treballar.
Estem il·lusionats fent programes i el que no és acceptable és que
no ens escolti ningú. Els vam dir que agafaríem dos dials: el 94.2
i el 105.4 i de moment veurem què passa, han passat pocs dies. És
un acord que hem fet amb el Ministeri d’Indústria i la
Generalitat: quan ells deixin net el 96.6 —que la pròpia
Generalitat fa 21 anys ens autoritzar a fer servir—, doncs que
funcioni. Quan ells deixin net el 96,6, nosaltres deixarem lliure les
altres freqüències.

 

Quines
amistats tenen aquests de Ràdio
Mola per poder interferir amb total impunitat?

Has
fet una bona pregunta, molt bona pregunta. Durant set anys el
Departament de Cultura de la Generalitat, la seva direcció ha estat
en mans d’Esquerra Republicana de Catalunya i aquests senyors que
ens interfereixen els han donat prop de 200.000 euros i això no és
una invenció, ho podeu comprovar mirant el Diari Oficial de la
Generalitat. I per altra banda el Ministeri de Cultura els hi va
donar uns quants calés més. Com vols que tanquin a aquesta gent, si
el propi Departament que hauria d’actuar, perquè Cultura engloba
mitjans de comunicació, els subvenciona…, i podríem explicar
moltes històries més…

 

I
si nosaltres ens posem a boicotejar, a aixafar les antenes de Cadena
Ser, o algunes de les grans multinacionals de ràdio, què ens
farien?

Què
farien? En cinc minuts, ja venen i et tanquen, o el que sigui. Ja van
tenir un problema amb la Ser, fent proves, no interferint
voluntàriament, i no van passar ni dues hores que el Ministeri
d’Indústria ens van dir què passa.

 

Vosaltres
esteu denunciant des de fa set mesos
a través dels mitjans alternatius, de les vostres ràdios i Webs les
violacions que pateixen les ràdios lliures, i res. Hi ha impunitat
pels infractors

No
tan sols tenen impunitat, sinó que ens denuncien a nosaltres.
Aquests de Mola que ara es diuen amb2FM, ens van
dur a un judici amb l’argument que era un alternatiu i un
antisistema. Unes coses tan puerils i ridícules com la de portar una
fotocopia d’un article d’El País
on es deia que s’han de fer fora de la Red els alternatius i
antisistema. Sort que el jutge, dintre del que cap, va tenir les
idees clares, i ens va absoldre i la fiscal que teòricament havia
d’anar
en contra meu, se li escapava el riure.

 

Qui
ha organitzat la campanya en favor de les ràdios lliures?

La
campanya la ha organitzat en bloc la Coordinadora de Ràdios
Lliures de Catalunya, i la cosa no acaba aquí. I si volen guerra,
n’hi haurà.

 

Parla’ns
d’aquesta Coordinadora. Des de quan funciona? Qui la forma i què
esteu fent?

Funciona
des del novembre 2009 i la formem a Barcelona, Ràdio
Bronka, Pica, Contrabanda, RSK, i Ràdio Bala de Manresa que és
l’última que ha arribat i que és comarcal. És possible que se
n’hi afegeixin més. La funció és, entre altres coses, la de
coordinar-nos per fer més força. Hi havia hagut altres
coordinadores que es van quedar pel camí. La idea també és
coordinar-nos amb Aragó que som propers, Andalusia, el país Basc.
Hem de denunciar aquesta legislació que és molt estranya. Ara hi ha
un decret que volen aplicar al que anomenen tercer sector.

 

Què
és el Tercer Sector?

El
tercer sector és un colador impressionant. Hi poden entrar sectes,
ONGs, associacions, partits polítics, caçadors de papallones,
etc. Hi pot entrar tothom. No és com en altres països on queda clar
que les ràdios lliures són una cosa, que les ràdios municipals en
són una altra, que les ràdios d’ONG en són una altra i les
ràdios culturals una altra i les religioses també una alta.
Aleshores aquí, si hem d’entrar tres cents col·lectius a
barallar-nos entre nosaltres, no acabarem mai. Curiosament un antic
director de mitjans de comunicació de la Generalitat, que ara ja no
hi és, el Sr. Santiago Rementol, ho tenia més clar. Va dir que
nosaltres no havíem d’entrar en cap concurs, perquè de fet
nosaltres no havíem d’entrar en aquests paràmetres paral·lels de
les ràdios comercials. Aquí el que passa que ens demanen unes
quotes tècniques igual que a les ràdios comercials. I per què
presentar-se a un concurs i tanta pamplinada si al final et donen 5
Watts? 5 Watts és una burla. Som l’últim país d’Europa que
estem en aquesta situació. Quan ho comento a col·legues de països
europeus, al·lucinen. No s’ho creuen. Aquí podríem dir que la
democràcia…

 

… Una
democràcia bananera, del tercer món.

Sí,
del tercer món. Alguns països d’Àfrica estan millor que
nosaltres. Però, com en tantes coses, ens van dir que hi va haver
una transició, i que hi havia llibertat d’expressió. Sí, hi ha
la seva llibertat d’expressió, la d’ells, la seva…

 

..
La de la cadena Ser.

I
d’altres més propers: Catalunya
Informació, i Catalunya Música i Catalunya Ràdio i tants canals
com vulguis.

 

Com
valores la tasca d’ERC al
capdavant dels mitjans aquest últims anys?

Esquerra
republicana que diuen que són
independentistes, no ho han demostrat, mentre han dirigit Cultura.
Han tingut set anys per posicionar-se en el tema de les ràdios
lliures. I no ho han fet. Han fet sols una cosa: acceptar la Llei que
s’ha fet a Madrid, el Decret aquest. No han donat el pas, ni s’han
posicionat dient: «nosaltres, com a independentistes, ho fem aquí a
Catalunya». No ho han fet, estan condicionats per interessos
econòmics.

 

Quina
és la vostra audiència? Penso que hi ha tan poca gent seguint els
mitjans alternatius, que és molt ridícul que prohibeixin,
silenciïn, manipulin, censurin els pocs mitjans existents.

No
podem contractar empreses per fer enquestes
d’audiència. Som pocs. Penso també que és una ridiculesa el que
estan fent. Penso que tenen por. No volen deixar passar ni una mica.

 

Ara
amb la televisió independent s’espantaran
més. Se sap que la televisió té molta més influència.

Sí,
l’altre dia, ells no ho saben, jo vaig estar a una inspecció
d’aquesta televisió. Va sortir bé. Però no ens deixaran viure,
ja ho sabem. Per altra banda, el que si queda molt clar és que en
referència com vam començar als anys vuitanta, no hi havia
Internet, només hi havia dos canals, TV-1 i TV-2, i ara ho controlen
tot i a més a més s’ha perdut l’audiència. Abans la gent jove
a la nit escoltava la ràdio. Ara hi ha la televisió per satèl·lit,
la televisió per cable, Internet…

 

…
I futbol cada dia.

Exactament,
això a part, queda clar que, o són
ximples del cul, o tenen molta por. És ridícul, tots els països
europeus ho tenen superat.

 

Són
lliures les ràdios minoritàries? Quin nom t’agrada per definir la
vostra ràdio: ràdio lliure, alternativa, comunitària?

Nosaltres
durant molt de temps dèiem: «Ràdio
Pica, l’emissora independent i no comercial».
Nosaltres ens situem dintre les ràdios lliures. Comunitària té un
sentit de petita cobertura, de barri, de xarxa. A Madrid n’hi han,
com Radio Vallecas, Radio Luna. Allà en diuen comunitàries perquè
són molt de barri. En canvi Ràdio Pica, Bronka Contrabanda tenen
una cobertura metropolitana i aquesta ha estat la nostra vocació de
seguir així. Incidim en els barris, però anem més enllà.
Contrabanda incideix en el Raval però també a altres barris.

 

Quin
es l’àmbit de les vostres ràdios?

De
riu a riu, del Besos al Llobregat, el barcelonès. Darrere
el Tibidabo ja no. I per Internet arribem a tot el món. És una
qüestió tècnica.

 

Ràdio
Pica sou un col·lectiu?

Som
més aviat una federació d’individualitats.
I et diria més, hi ha hagut gent que no ens hem conegut mai. Té
gracia no? No som assemblearis, però si hi ha un problema gros ens
reunim i estem en contacte programa a programa. A Pica ja quasi no hi
ha programes en directe. Ens arriben programes d’Argentina, de
Cantàbria, d’Alemanya., d’Olot, etc.

 

Com
t’arriben les propostes de
programa?

Bàsicament
per correu electrònic, en format MP3.

 

I
quina és la teva funció?

La
de coordinador. Ordeno i reuneixo el puzle de programes que m’arriben
i intento que no es dupliquin. Ara hi ha una oferta brutal de Heavy.
Però no pot ser que l’emissora es converteixi en heavy o punk. Els
programes tenen llum verda a no ser que expressin idees racistes,
feixistes. També haig de digitalitzar alguns programes que m’arriben
per cassette, però són pocs.

 

Digues
una de les característiques de Ràdio Pica

Hi
ha espais de relats, que a les ràdios en
general s’ha perdut. És més proper al llibre, a la literatura, a
relats. La ràdio és imaginació pura. Cada un posa la imatge segons
ell ho veu. La ràdio s’ha desaprofitat molt. Hi posem música molt
avançada. Hem estat capdavanters de música electrònica. També vam
ser la primera ràdio en posar a Polla
records l’any 81. I sempre hem estat
innovant en allò que els altres ni volen i, potser alguns, ni poden.
De
vegades és tan revolucionari el missatge com la manera
d’expressar-ho.

Quin
programa destacaries de Ràdio
Pica?.

En
aquest moment jo destacaria «el
corazón de las tinieblas» que és un
programa bàsicament literari, de relats, d’una noia de Cantabria,
que ens ho envia per Internet i que fa un treball excel·lent amb
música, efectes. Tan és així que ràdio 4 de Galícia i altres
ràdios de nivell estatal ens l’han demanat.

 

Salvador,
explica als amables lectors, què
s’ha de fer per muntar una ràdio?

Tenir
molta il·lusió. És el principal i tenir una mica la vocació de
màrtir, perquè és dur…

 

…
Me’ls desanimaràs.

A
veure, cal tenir voluntat i saber que no és un joc, sinó peta a la
llarga. Si tens il·lusió, ho tens tot. I cal apuntalar la quota.
Aquestes ràdios sempre anem amb una mà davant i l’altre
darrere. Sempre en dèficit. Sovint penso en tirar la tovallola.

Et
penses jubilar?

No
mentre tingui la salut que tinc ara.

 

Com
us financeu?

La
gent aporta la seva petita quota, i també hi ha les mogudes de
concerts, com l’altre dia, el de la
coordinadora.

S’aconsegueixen
diners amb els concerts?

Si
hi ha partits de futbol no se’n treuen
massa. Hi ha hagut temps molt difícil.

 

Quines
són les dificultats més greus de
les ràdios comunitàries.

L’economia,
entre altres coses. El que és costós és el manteniment del centre
emissor, ja que els equips consumeixen molta electricitat, i el
lloguer dels locals. El manteniment del telèfon, aparells etc. es
pot assumir amb les quotes. Però ens en anem sortint. Però el que
ens mata són les interferències.

 

Com
ho feu per arribar a la gent, per anunciar-vos?

Utilitzem
aquestes històries tan modernilles com
Twitter, Facebook, que funcionen si s’utilitzen bé. Facebook és
per a mi un joc, serveix per posar la programació, i recordar les
freqüències i posar un dibuix sobre cada programa. Tenim prop de
5.000 adherits. El twiters és una altre història. És més directe.
Has de sintetitzar i s’ha de seleccionar a qui va. A part hi ha les
webs.

 

Alguna cosa que
vulguis afegir, per acabar.

Que aquests d’AM2FM
que deixin d’emprenyar, que ja està bé. Se’ls veu el llautó.
De què van?

Doncs,
acció directe!

Saps que han arribat a
dir? que jo era de la COPE, barbaritats. Ja no saben què dir. Penso
sincerament que necessiten una teràpia…

… electroxocs, una
picada, els aniria bé

Alguna cosa així,
perquè no es compren. Ara estan emprenyats perquè han perdut la
seva televisió. Els han tancat gràcies a
la campanya de denúncia, ja que difonien escòria i pornografia per
ser ben comercials, porno SMS,

Nacionalistes
pornogràfics. Són impresentables.

La pela és la pela.
ERC set anys al poder i sols han ajudat als seus amiguets. No ens
podem refiar. Si
s’atreveixen a retallar i a donar-nos 5 Watt, és com tancar-nos
l’emissora, com estar en un règim militar.
Una retallada total. Nosaltres
seguirem legals o il·legals. Hem
d’estar vigilants i i lluitar tots plegats contra les retallades i
agressions del poder. «Fin Serafín».

 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!