En contra:

L’avi de la miserable i terrorista
Chacon, un bon llibertari, deia que els anarquistes competien en
mostrar qui la tenia més llarga (la biblioteca) i més il·lustrada
i culta. L’avi Chacon ensanyava sempre que podia la seva, satisfet
i orgullós de la extensa biblioteca que havia anat construint i formant, i que el
formava a ell.

Bé, els de Berga no sols poden
presumir de tenir una bona biblioteca llibertària i ben catalogada, sinó de
difondre el coneixement oblidat i silenciat per a la burgesia i de fer memoria de la
revolució del 36 i dels maquis, i tot plegat, fer-ho amb pràctiques
no autoritàries i assembleàries, que és l’escola per a la
transformació social i personal de cada un.

Èxits als amics de Berga i a tots els
ateneus llibertaris!

Txema

En el enlace hay traducción en
castellano:

Pep i tu

Berga, febrer de 2011

El Centre d’Estudis Josep Ester
Borràs és un centre de recerca, documentació i difusió
historicosocial de Berga. Des del centre es duu a terme una tasca de
recopilació de tot tipus de documentació i materials referents a la
història social i sobretot al moviment obrer i al món llibertari
d’arreu i en especial de l’Alt Llobregat (Berguedà i nord del
Bages). Igualment, afavorim diverses iniciatives locals
antiautoritàries per a la transformació social.

Una mica d’història del Centre

Naixement

L’1 de desembre de 1986 va ser fundat
el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs. Els fundadors provenien
majoritàriament de la Confederació Nacional del Treball renovada o
CNT congrés de València, una escissió de la CNT-AIT produïda en
el cas de Berga ja el 1979 donant lloc a la Confederació Catalana
del Treball-CNT (CCT-CNT); actualment Confederació General del
Treball (CGT). Entre els fundadors hi destacava l’històric
militant anarquista berguedà Ramon Casals «Ramonet Xic» i entre
els impulsors Josep Quevedo o Àngel Garcia, militants encara avui en
relació amb el moviment llibertari i l’anarcosindicalisme. Sigui
com sigui des de la seva fundació i fins al 1998 l’entitat no va
portar a terme cap activitat pública i es va limitar a una tasca
bàsicament de lleure, tertúlies i sopars dels seus membres.

Nova arrencada

L’any 1997 arrel de l’encontre de
Josep Quevedo i Josep Cara es van començar a posar les bases d’una
nova etapa de l’entitat. El mes de maig de 1998 el Centre d’Estudis
Josep Ester Borràs organitzava la seva primera xerrada pública, era
a l’Ateneu Llibertari del Berguedà, fundat dos anys abans, i
girava entorn els fets de Fígols de 1932. La xerrada va ser un èxit
d’assistència i participació i va ser la primera d’una llarga
llista de xerrades i col•loquis que no s’ha aturat des de
llavors. Recordem per exemple al 1999 una xerrada sobre el camp
d’extermini de Mathaussen al centre cívic de Berga on no s’hi
cabia o les animades xerrades sobre la Guerra Civil i la revolució
social de l’any a sobre o algunes xerrades dels maquis a l’Ateneu
Columna Terra i Llibertat animades i plenes a vessar.

Un any clau

L’any 2000 entra tot un ampli grup de
gent molt jove fet que acaba d’impulsar el projecte endavant, neix
l’Associació Cultural Columna Terra i Llibertat i les dues
entitats passen a tenir ràpidament un local al carrer del balç 4.

Com funciona el Centre

L’associació funciona a partir de la
voluntat de les seves sòcies, el nombre de les quals no ha parat de
créixer, de manera lenta i progressiva. El funcionament s’articula
per tant a través de les assemblees setmanals o quinzenals que duen
a terme. Econòmicament es funciona principalment través de les
quotes de les associades, de les barraques de Patum i de la venda i
edició de materials diversos.

Activitat del Centre: Xerrades,
tallers i cursos gratuïts

Des de 1998 i fins l’actualitat s’ha
dut a terme una mitjana de dues activitats al mes (xerrada,
projecció, exposició, taller, etc.), de manera ininterrompuda.
Probablement es tracti de l’entitat de caràcter cultural i social
més activa de la ciutat. Xerrades, exposicions de tot tipus (d’allò
que a cada moment ha interessat a les sòcies), tallers de guitarra,
programari lliure, nusos o jurídica laboral, etc. En aquests tretze
anys el centre a portat a Berga gent tant diversa i interessant com
en Víctor Alba, Francisco Olalla, Antoni Roig, Dolors Marín, Bernat
Muniesa, Odette Ester, Gracieta Ventura, Luis Andrés Edo, Enric
Casañas, Floreal Barberà, Eduard Pons i Prades, Abel Paz, Joan
Vilella, Gabi, Octavio Alberola, Ariene Gransac, Miquel Porter i
Moix, Josep Maria Caparrós, Manuel Delgado, Alfonso Hermoso, Núria
Pòrtulas, Joan Ulles, Josep Clara, Pere Gabriel, Just Casas, Antoni
Castells, Jesús Lizano, Enric Casasses, Blanca Vidal, Josep Grigoll,
Francesc Arnau, Ricard Vargas, Manel Aisa, Juanjo Àlvarez, José
Luís Villar, Joan Busquets, Txema Bofill, Jordi Martí, Miquel
Gallardo i un llarguíssim etcètera o col•lectius com Negres
Tempestes, l’editorial Anòmia, els companys que s’oposaven al
Pla Caufec, el grup de suport a la campanya contra HLS, de suport a
les lluites a Colòmbia, per Palestina, el Salvador, Kosovo, contra
els transgènics, de suport a presos com els de Roberto Catrino, als
companys de Torà, Núria, Alfonso, etc. De grups, cantautors i gent
de l’espectacle n’hauríem de fer una llista tant llarga o més
que la d’amics que han vingut a explicar-nos o debatre amb
nosaltres, del màgic Cambras a Karbunko, passant pel comandante Rock
o l’Ataque de la Basura Radioactiva o l’Emilie, tot i que en
aquest sentit cal destacar els que més han tocat per ajudar
l’entitat o per celebrar el que fos: Kolumna Metralla, després
Hormigon Armado i com no, Manolitos Band i HK. Lògicament, grups que
tiren endavant companyes del centre.

Contra els abusos de poder

Des del centre i l’Ateneu Columna
s’han engegat lluites molt diverses per millorar la vida a Berga
sense deixar de ser persones normals, és a dir sense passar a ser
polítics. Amb la creació de la «Plataforma Berga es mou» al 2001
es va exigir a l’Ajuntament de Berga millores generals per les
entitats sense ànim de lucre: des de dignificar les condicions per
fer les barraques de Patum fins a ampliar els horaris de la
biblioteca pública. Després de la plataforma es va continuar
lluitant contra els abusos de poder de l’Ajuntament de Berga. La
darrera lluita contra els abusos del consistori va ser contra
l’ordenança de civisme. La lluita va començar el 2006 i va ser
truncada cap el 2008 després de patir la ressaca d’una intensa
lluita i també les conseqüències de la integració en la política
municipal d’algun dels membres de les «incíviques». Finalment,
l’ordenança la van tornar a aprovar amb un altre nom, ara
legitimada pels «joves» de la CUP i per la resta de representants
polítics del consistori. La lluita va continuar i, progressivament,
es va anar desinflant, judicialment el centre va aconseguir tombar
algun article i bé, hi ha ordenança i per tant el conflicte pot
tornar en qualsevol moment. De resultes de tot plegat, van ser
expulsades (per part dels proCUP) de Ràdio Korneta (situada a
l’Ateneu de Cal Corneta) les companyes del centre que havien donat
vida a aquella ràdio i al programa «Berga Podrida» des d’on van
criticar, entre moltes altres coses, l’ordenança de civisme.
Agressions i enemistats irreversibles en van ser el colofó. Tot s’ha
de dir.

A Berga uns dels històrics abusos de
poder són els protagonitzats pels mossos d’esquadra. La gent del
Centre també ha facilitat la seva denúncia. Des de l’organització
de la manifestació del mes de gener de 2003 contra tot un seguit
d’abusos comesos a Berga pels mossos des de la seva implantació.
El novembre de 2004 els mossos carregaven i ferien joves de la ciutat
que circulaven pel carrer un dissabte a la nit. També les del Centre
vam participar en les manifestacions i accions posteriors. Per
desgràcia nostre, l’abús d’autoritat més gran que han dut a
terme els mossos a Berga va ser quan van ometre la seva obligació
d’auxili i van «permetre» que matessin el nostre company Pep
Isanta. Algun dia caldrà fer una àmplia reflexió sobre el tema, en
tot cas no oblidem ni perdonem el que va passar. En aquesta mateixa
revista —el pèsol negre— s’ha explicat abastament el que va
passar.

Edicions

Respecte a textos, l’any 2003 es va
editar una reproducció facsímil, el Luz y Vida. Una publicació
obrera de Gironella. Més tard es donava suport al company Josep
Quevedo en l’edició de La revolució al Berguedà. Sant Corneli,
la revolució dels anarquistes catalans —del 19 de gener al 25 de
febrer de 1932—. El 2008 es va editar l’autobiografia d’un
exmaqui que va actuar per la comarca, El Senzill. Guerrilla i presó
d’un maqui. D’altra banda des del 2009 cada any es treu l’Agenda
Llibertària, un projecte que va néixer fa vint-i-dos anys i que els
darrers tres anys es tira endavant des del centre.

Pel 2011 es preveuen quatre edicions de
textos més.

Què hi ha al local

El local és obert totes les tardes de
dilluns a dissabte de 18 a 20 h i els matins de dissabte i de
dimecres d’11 a 13 h. Els darrers mesos s’ha arreglat millor i és
un bon lloc per anar a llegir qualsevol revista antiautoritària
d’arreu (l’entitat està subscrita a desenes de revistes) o
qualsevol dels tres mil llibres de la biblioteca.

La biblioteca disposa de poc més de
2.500 obres que s’estan acabant de catalogar (prop de 2.000 ja
estan catalogades). El centre està catalogant els seus llibres al
catàleg col•lectiu de la Xarxa de Biblioteques Socials de la qual
forma part (www.xarxabibliosocials.org). Per accedir a la biblioteca
el millor dia és el divendres ja que hi trobem el bibliotecari que
ens pot assessorar.

Pel que fa a la llibreria cal dir que
vénen llibres de temàtiques socials a les sòcies de l’entitat.
La llibreria és bastant completa en aquest sentit.

Cal parlar també del Sindicat
d’Activitats Diverses de Berga adherit a la CGT que fa l’assessoria
laboral gratuïta en aquest mateix local els dimarts i dijous a la
tarda.

Finalment, refermar el suport que
aquest col•lectiu ha donat i dona de fa anys a un projecte tan
engrescador com el pèsol negre.

Tota la informació:

Centre d’Estudis Josep Ester Borràs

C. del Balç, 4 baixos esquerra de
Berga

Apartat de correus 16

Berga, 08600

cejeb@cejeb.org Tel 938 216 747.
www.cejeb.org

Obert matins de dimecres i dissabte
d’11 a 13 h i les tardes de dilluns a dissabte de 18 a 20 h

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!