Pujol, Maragall, Montilla, uns honorables lladregots, unes honorables prostitutes.

En Pujol abans de deixar el càrrec es va blindar la pensió a
ells i als futurs presidents en relació als President en actiu. Els
que han seguit s’han augmentat el sou. Pels lladregots Presidents no
hi han retallades, ni tampoc pels banquers que els financen les
eleccions. Tot el contrari, aprofiten la crisi per a robar més. Per
exemple,en Montilla que ha rebutjat el càrrec de diputat, ja que
així pot sostreure el doble de diners a l’Estat. Lleis per a robar
de l’època Pujol i Mas.

Aquests infatigables lladregots han deixat als aturats sense els
miserables 420 euros, sense res i redueixen les pensions als
jubilats, i redueixen els drets als treballadors i sindicats,
mentre ells cobren milionades sense fer res. Cobren pels serveis
prestats als rics.

Els banquers empresaris estan molts agraïts a aquestes
prostitutes de luxe que els han servit tan obedientment. Al Montilla
i al Maragall no saben ni com pagar-los la gran traïció a la
comunitat educativa, al implementar la LEC (Llei d’Educació de
Catalunya), decidida per les multinacionals neolliberals per a
deseducar i embovar a la població.

Si algú no ha comprés perquè els polítics obeeixen als
banquers i traeixen als ciutadans i al propi partit, llegiu aquest
escrit que circula per Internet. Menteixen i enganyen per diners. Son
unes putes ben pagades, però això sí, respectuoses i honorables.

Aquí sols hi veureu el que roben públicament amb les lleis que
es fan ells mateixos.

Hauríem de convertir el palau de la Generalitat en el Museu de la
Corrupció.

I el Mas, més i Mas del mateix.

Rv: RV: FW: RV: RV: Perquè ha dimitit de diputat el MONTILLA? i Benach?

Val la pena que llegeixis aquest
escrit fins al final, perquè entenguis perquè ha dit el senyor
Montilla que dimiteix de diputat. Val la pena de veritat. I també
entendràs perquè no plega en Puigcercós.

 Actualment, el President de la
Generalitat cobra 144.030,12 € a l’any, el 80 % d’aquest sou
és 115.224,96 €, el 60 % d’aquest sou és 86.418,07 €, i el
sou d’un diputat ras de l’oposició és de 43.697,78 €.
Adjunto dos PDF que he tret tant de la web de governació com de la
del Parlament de Catalunya. Després entendràs perquè faig
aquests càlculs.

 

Cal recordar també, que en
Montilla es va autoimposar aquest sou, que és dels més alts
d’Espanya, i que cobra més que el President del Govern de
l’estat, el senyor Zapatero.

 

Tots els expresidents de la
Generalitat de Catalunya, tenen una sèrie de drets, d’acord amb
la Llei de l’Estatut dels expresidents de la Generalitat. Entre
aquests drets hi ha els següents:

 

– Tractament de President.

 

– Sou vitalici fins als 65 anys,
del 80 % del que cobra el President de la Generalitat en actiu.

 – Pensió vitalícia a partir
dels 65 anys, del 60 % del que cobra el President de la Generalitat
en actiu.

– Pensió de viduïtat a favor
del cònjuge, del 50 % de la pensió que cobra l’expresident en
cas de defunció.

 – Tres llocs de treball adscrits
al seu servei, assimilats respectivament a efectes retributius a un
nivell 30 i dos nivells 22, que seran proveïts, a proposta seva,
mitjançant el sistema de lliure nomenament. Cal recordar que un
nivell 30 és el que cobra un Director General, el màxim que pot
cobrar un treballador de la Generalitat. Un nivell 22 és el que
cobra un titulat universitari superior sense càrrec de
comandament.

 

– Una dotació pressupostària
per a despeses d’oficina, atencions de caràcter social i, si
s’escau, despeses per al lloguer d’immobles, en la quantia que
estableixi anualment la Llei de pressupostos de la Generalitat de
Catalunya.

 

– Un automòbil de representació
amb xofer, proporcionats pel Departament de la Presidència de la
Generalitat de Catalunya.

 

– Els serveis de seguretat
necessaris per al desenvolupament de les seves funcions, que com a
mínim ha de ser un escamot de 4 o 5 mossos d’esquadra d’escorta.

 

El senyor Montilla ha dit que
pensa dimitir de diputat, bé, mes que dimitir, ha dit que no pensa
prendre possessió del càrrec de diputat, i per tant, passarà de
ser President de la Generalitat a ser un expresident amb l’estatus
idèntic als de Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Bé, idèntic,
idèntic, no. Jordi Pujol va néixer a l’any 1930 i quan va
deixar de ser President, a l’any 2003, tenia 73 anys, per tant,
en edat de jubilació, i va passar a cobrar el 60 % del seu sou,
amb la resta de prebendes.

Pasqual Maragall va néixer a
l’any 1941, i quan va deixar de ser President de la Generalitat
tenia 65 anys, i al igual que Jordi Pujol, va passar a cobrar el 60
% del seu sou, amb la resta de prebendes.

El senyor Montilla va néixer a
l’any 1955, quan deixi de ser President de la Generalitat d’aquí
a un més, només tindrà 55 anys, és a dir que passarà a cobrar
el 80 % del sou de president, i això durant 10 anys
mes. Hi ha una diferència de 18 anys entre l’edat en que Jordi
Pujol va deixar de ser President i l’edat en que José Montilla
deixarà de ser President. Aquesta diferència de 18 anys, la
pagarem entre tots. Això si, amb molt de gust, perquè vol dir que
ja no és President de la Generalitat, i ja no hi ha ni tripartits
ni artefactes explosius similars

 

Un cop vist tot això, ara vaig a
respondre la pregunta de perquè ha dimitit de diputat el Montilla.
Tothom pot creure que el senyor Montilla ha dit que renunciarà a
l’acta de diputat per assumir personalment la estrepitosa derrota
del PSC, o que no es veu fent de cap de l’oposició, o que si
dimiteix li fa un favor al PSC, afavorint la renovació, o bé que
com fan els líders europeus quan deixen de ser presidents, que
assumeixen amb elegància la derrota i deixen pas a altres
candidats, o inclús es pot arribar a pensar que Montilla està a
l’alçada de les circumstàncies i ha decidit plegar de tot, que
almenys ha assumit els seus propis errors i plega amb dignitat, no
com en Puigcercós, que a pesar del cataclisme d’ERC, s’aferra
a la cadira com si estigués encolat amb loctite.

 

Senyors, res de tot això. A sota
he annexat la Llei i el Decret que regulen l’estatus
d’expresident. L’article 4 de la Llei diu que cobrar el sou
d’expresident és incompatible amb cobrar qualsevol altre sou
públic, el de diputat inclòs, i que correspon a l’expresident,
en cas que es doni la circumstància, elegir quin dels dos sous
vols cobrar. I aquí està el quid de la qüestió. El Montilla o
cobra com a diputat ras de l’oposició, 43.697,78 € , o cobra
el 80 % del sou de president, 115.224,96 €, i totes les prebendes
que en pengen. Entens ara perquè en Montilla pensa renunciar a
l’acta de diputat ? Els motius del Montilla són purament
econòmics i interessats, i la resta és propaganda enganyosa, la
mateixa propaganda enganyosa a la que ens té acostumats el ja
difunt tripartit ens els seus 7 anys de curta, però intensa i
explosiva vida. En Pujol i en Maragall, no van haver de renunciar a
res, ja que van renunciar a ser candidats, no com en Montilla, que
si que anava de candidat, és una lleugera diferència.

 

I tornant al Puigcercós, no
dimiteix pel mateix motiu que en Montilla, però en sentit
contrari, i m’explico. El Puigcercós no té res si deixa la
política, no té on caure mort. Hauria de tornar a Ripoll a
cultivar l’hort de casa seva, i d’això no se’n viu. Es la
gran misèria de la política, has de tenir un coixí de seguretat
per quan et van les coses malament, i el Puigcercós no el té. I
quan no el tens, ets esclau del sistema, i t’has d’aferrar a la
cadira encara que sigui un ferro roent, i si caus, pots fer caure
el partit amb tu, ja que no abandones ni a mal de morir, i això és
el que li passa a ERC i al Puigcercós, i el mateix que li passaria
al Montilla si no hagués estat President de la Generalitat.
Aquesta és la pura i cruel realitat, i la resta és bla, bla, bla
i propaganda barata com ja he dit abans. Aquestes són les misèries
dels membres del ja difunt tripartit.

 

 

Estatut dels expresidents de la
Generalitat de Catalunya

 


Aquesta
Llei té per objecte garantir que els presidents de la Generalitat,
un cop hagin cessat, puguin atendre llurs necessitats personals i
polítiques amb la dignitat i el decòrum que corresponen a les
altes funcions exercides, i per tal d’establir també, en el cas
que se’n produeixi el traspàs, unes mesures de protecció dels
familiars més propers.

Els expresidents de la Generalitat
gaudeixen, a partir de llur cessament, del reconeixement, l’atenció
i el suport deguts, d’acord amb les funcions i les responsabilitats
exercides.

Tractament

Els
expresidents de la Generalitat de Cataluya gaudiran del tractament
de “Molt Honorable Senyor” i ocuparan el lloc protocolari
que oficialment els correspongui, d’acord amb les normes de
protocol i cerimonial en l’àmbit de la Generalitat de
Catalunya.

Assignació
mensual

Les
persones que han exercit el càrrec de president o presidenta de la
Generalitat tenen dret a percebre, per un període equivalent a la
meitat del temps que han estat en el càrrec i, com a mínim, per
una legislatura, una assignació mensual equivalent al 80% de la
retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec de
president o presidenta de la Generalitat.

Pensió
vitalícia

Els
expresidents de la Generalitat, quan arriben a l’edat de
seixanta-cinc anys, tenen dret a percebre una pensió de jubilació
vitalícia consistent en una assignació mensual igual al 60% de la
retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec de
president o presidenta de la Generalitat. 

Incompatibilitats

La
percepció de l’assignació i de la pensió vitalícia establertes
per aquesta Llei és incompatible amb la percepció d’ingressos
resultants de l’exercici de qualsevol mandat parlamentari, de la
condició de membre del Govern o alt càrrec, tant de
l’Administració de l’Estat com de la Generalitat, i de l’exercici
de qualsevol altre càrrec públic o de lliure designació
remunerat.


En
aquests casos, correspon a la persona interessada d’exercir el dret
d’opció.

Pensió
de viduïtat

El
cònjuge vidu no separat legalment o l’altre membre de la parella,
en el cas d’unions estables de parella, d’un expresident o
expresidenta de la Generalitat amb dret a pensió vitalícia, té
dret, mentre romangui en aquesta situació, a percebre una pensió
vitalícia equivalent al 50% de la pensió. En el cas de mort del
cònjuge vidu, la pensió ha de beneficiar en la mateixa quantia
els fills menors fins que arribin a la majoria d’edat.

 

Mitjans i
prerrogatives

 

Els expresidents de la
Generalitat de Catalunya disposaran dels recursos humans i
materials, i de les prerrogatives que s’indiquen a continuació:

 

Tres llocs de treball adscrits al
seu servei, amb dedicació especial, assimilats respectivament a
efectes retributius a un nivell 30 i dos nivells 22, que seran
proveïts, a proposta seva, mitjançant el sistema de lliure
nomenament.

 

El personal que ocupi aquests
llocs tindrà la consideració de personal eventual i, si fos
funcionari, passarà a la situació de serveis especials, sempre
que no optin per continuar en actiu.

 

Aquests llocs de treball
s’inclouran dins la relació de llocs de treball de personal
eventual del Departament de la Presidència.

 

Una dotació pressupostària per
a despeses d’oficina, atencions de caràcter social i, si s’escau,
despeses per al lloguer d’immobles, en la quantia que estableixi
anualment la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

 

Un automòbil de representació
amb xofer, proporcionats pel Departament de la Presidència de la
Generalitat de Catalunya.

 

Els serveis de seguretat
necessaris per al desenvolupament de les seves funcions.

 

 

 

Normativa

 

LLEI
6/2003, de 22 d’abril, de l’estatut dels expresidents de la
Generalitat.
(DOGC núm.
3879 publicat el  08/05/2003) 

DECRET
195/2003, d’1 d’agost, pel qual s’aprova el règim estatutari dels
expresidents de la Generalitat de Catalunya.
 (DOGC núm.
3945 publicat el  12/08/2003) 

 

 

Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya

DOGC
núm. 3879 – 08/05/2003


DEPARTAMENT
DE LA PRESIDÈNCIA

  • LLEI
    6/2003, de 22 d’abril, de l’estatut dels expresidents de la
    Generalitat. 
    (Pàg.
    9297)

[Sumari || Índex
del sumari
 || Diaris
Oficials disponibles
 || Inici]


LLEI
6/2003,
de 22 d’abril, de l’estatut dels expresidents de la Generalitat.

el
President de la Generalitat de catalunya

Sia
notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha
aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix
l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la
següent

LLEI
Preàmbul
Catalunya
no disposa d’una normativa que, amb caràcter general, reguli els
drets i l’estatut dels presidents de la Generalitat que deixen
d’exercir les funcions pròpies de llur càrrec, per bé que la
Llei 2/1988, de 26 de febrer, sobre assignacions temporals i
pensions als presidents del Parlament, en cessar, i als seus
familiars, estableix l’estatut dels presidents del Parlament que
deixen el càrrec. Aquesta Llei té per objecte garantir que els
presidents de la Generalitat, un cop hagin cessat, puguin atendre
llurs necessitats personals i polítiques amb la dignitat i el
decòrum que corresponen a les altes funcions exercides, i per tal
d’establir també, en el cas que se’n produeixi el traspàs, unes
mesures de protecció dels familiars més propers.

Article
1

Reconeixement,
atenció i suport

Els
expresidents de la Generalitat gaudeixen, a partir de llur
cessament, del reconeixement, l’atenció i el suport deguts,
d’acord amb les funcions i les responsabilitats exercides.

Article
2

Assignació
mensual

Les
persones que han exercit el càrrec de president o presidenta de la
Generalitat tenen dret a percebre, per un període equivalent a la
meitat del temps que han estat en el càrrec i, com a mínim, per
una legislatura, una assignació mensual equivalent al 80% de la
retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec de
president o presidenta de la Generalitat.

Article
3

Pensió
vitalícia

Els
expresidents de la Generalitat, quan arriben a l’edat de
seixanta-cinc anys, tenen dret a percebre una pensió de jubilació
vitalícia consistent en una assignació mensual igual al 60% de la
retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec de
president o presidenta de la Generalitat. Aquesta pensió és
incompatible amb l’assignació establerta per l’article 2.

Article
4

Incompatibilitats
La
percepció de l’assignació i de la pensió vitalícia establertes
per aquesta Llei és incompatible amb la percepció d’ingressos
resultants de l’exercici de qualsevol mandat parlamentari, de la
condició de membre del Govern o alt càrrec, tant de
l’Administració de l’Estat com de la Generalitat, i de l’exercici
de qualsevol altre càrrec públic o de lliure designació
remunerat. En aquests casos, correspon a la persona interessada
d’exercir el dret d’opció.

Article
5

Pensió
de viduïtat

El
cònjuge vidu no separat legalment o l’altre membre de la parella,
en el cas d’unions estables de parella, d’un expresident o
expresidenta de la Generalitat amb dret a pensió vitalícia,
d’acord amb l’article 3, té dret, mentre romangui en aquesta
situació, a percebre una pensió vitalícia equivalent al 50% de
la pensió que estableix l’article 3. En el cas de mort del cònjuge
vidu, la pensió ha de beneficiar en la mateixa quantia els fills
menors fins que arribin a la majoria d’edat.

Article
6

Regulació
del règim estatutari

Correspon
al Govern de regular el règim estatutari dels expresidents de la
Generalitat, determinar els mitjans personals i materials que s’han
de posar a llur disposició, establir el règim de precedències
que corresponguin en els actes públics a què assisteixin i
adoptar els serveis de seguretat que es considerin
necessaris.

Article
7

Oficina
El
Govern ha de facilitar als expresidents de la Generalitat els
mitjans necessaris per al sosteniment d’una oficina adequada a les
responsabilitats i a les funcions exercides, i la dotació
pressupostària per al funcionament ordinari d’aquesta oficina i
per a les atencions de caràcter social i protocol·lari que
corresponguin.

Disposicions
addicionals

Primera
A
partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el límit temporal
establert per l’article 2 s’ha d’aplicar també als casos
especificats per l’article 1 de la Llei 2/1988, del 26 de febrer,
sobre assignacions temporals i pensions als presidents del
Parlament, en cessar, i als seus familiars.

Segona
A
partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el percentatge fixat
per l’article 3 s’ha d’aplicar també als casos especificats per
l’article 2 de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacions
temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i als
seus familiars.

Disposició
final

Aquesta
Llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per
tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació
aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les
autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau
de la Generalitat, 22 d’abril de 2003

Jordi
Pujol

President
de la Generalitat de Catalunya

 

 

Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya


DOGC
núm. 3945 – 12/08/2003


DEPARTAMENT
DE LA PRESIDÈNCIA

  • DECRET
    195/2003, d’1 d’agost, pel qual s’aprova el règim estatutari dels
    expresidents de la Generalitat de Catalunya. 
    (Pàg.
    16172)

[Sumari || Índex
del sumari
 || Diaris
Oficials disponibles
 || Inici]


DECRET
195/2003,
d’1 d’agost, pel qual s’aprova el règim estatutari dels
expresidents de la Generalitat de Catalunya.

La
Llei 6/2003, de 22 d’abril, de l’estatut dels expresidents de la
Generalitat, publicada al DOGC núm. 3879, de 8 de maig de 2003,
estableix un mandat al Govern per tal que reguli el règim
estatutari dels expresidents de la Generalitat, determini els
mitjans personals i materials que s’hagin de posar a la seva
disposició, estableixi el règim de precedències que
corresponguin en els actes públics als que assisteixin i adopti
els serveis de seguretat que es considerin necessaris.

Per
això, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora,
a proposta del conseller en cap i d’acord amb el
Govern,

Decreto:
Article
1

Objecte
Aquest
Decret té per objecte la regulació del règim estatutari
aplicable als expresidents de la Generalitat de Catalunya.

Article
2

Efectes
Els
presidents de la Generalitat de Catalunya gaudiran, a partir del
moment del seu cessament, de la consideració, l’atenció i el
suport corresponent a qui ha ocupat aquest càrrec.

Article
3

Tractament
Els
expresidents de la Generalitat de Catalunya gaudiran del tractament
de “Molt Honorable Senyor” i ocuparan el lloc
protocol·lari que oficialment els correspongui d’acord amb el
Decret 189/1981, de 2 de juliol, pel qual s’estableixen les normes
de protocol i cerimonial en l’àmbit de la Generalitat de
Catalunya.

Article
4

Mitjans
i prerrogatives

Els
expresidents de la Generalitat de Catalunya disposaran dels
recursos humans i materials, i de les prerrogatives que s’indiquen
a continuació:

4.1  Tres
llocs de treball adscrits al seu servei, amb dedicació especial,
assimilats respectivament a efectes retributius a un nivell 30 i
dos nivells 22, que seran proveïts, a proposta seva, mitjançant
el sistema de lliure nomenament.

El
personal que ocupi aquests llocs tindrà la consideració de
personal eventual i, si fos funcionari, passarà a la situació de
serveis especials, sempre que no optin per continuar en
actiu.

Aquests
llocs de treball s’inclouran dins la relació de llocs de treball
de personal eventual del Departament de la Presidència.

4.2  Una
dotació pressupostària per a despeses d’oficina, atencions de
caràcter social i, si s’escau, despeses per al lloguer d’immobles,
en la quantia que estableixi anualment la Llei de pressupostos de
la Generalitat de Catalunya.

4.3  Un
automòbil de representació amb xofer, proporcionats pel
Departament de la Presidència de la Generalitat de
Catalunya.

4.4  Els
serveis de seguretat necessaris per al desenvolupament de les seves
funcions.

Article
5

Assignacions
temporals i pensions

Les
persones que hagin ocupat el càrrec de president de la Generalitat
de Catalunya tindran dret, a partir del seu cessament, a percebre
una assignació mensual i una pensió vitalícia en els termes
previstos als articles 2 i 3 de la Llei 6/2003, de 22 d’abril, de
l’estatut dels expresidents de la Generalitat de
Catalunya.

Disposicions
finals

.1  El
Departament d’Economia i Finances efectuarà les modificacions
pressupostàries que siguin necessàries per a l’execució d’aquest
Decret.

.2  Aquest
Decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona,
1 d’agost de 2003

Jordi
Pujol

President
de la Generalitat de Catalunya

Artur
Mas i Gavarró

Conseller
en cap

(03.202.053)

 

 

 

2 fitxers adjunts — Baixa
tots els fitxers adjunts
  

Sous alts carrecs.pdf

Sous alts carrecs.pdf
22 KB   Mostra  
Baixa  

Sous diputats del Parlament.pdf

Sous diputats del Parlament.pdf
64 KB  
Mostra  
Baixa  

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.