En contra:

els Poders i els seus servidors

22 de desembre de 2010
0 comentaris

Diari personal de la Vaga de consum

Crònica detallada de la meva
participació a la Vaga de consum del 21 desembre amb reflexions i anàlisi
sobre el propi consum i la vaga.

8. 30 hores No n’he fet difusió,
ni tan sols a casa.

Sóc partidari de la vaga de consum i
vaig decidir fer-la des que la vaig veure anunciada. Però quasi no
n’he parlat amb les persones que m’envolten ni amb la meva companya,
sols de passada, i gens amb la seva filla, proamericana i consumista,
com la majoria que ens envolta. A la meva companya, ahir li vaig
explicar aquesta iniciativa original al proposar-me anar avui a fer
les compres de Nadal. Va trobar bé que no hi anem. Es va llegir el
díptic explicatiu de la vaga i vam acordar anar demà al Carrefour.
On és la pressió a les multinacionals? Em pregunto.

 

Aquesta és una de les falles, que hi
veig. No hi ha pressió a les multinacionals. Tampoc he sentit
parlar de piquets per avui contra multinacionals del consum nociu,
com les empresses de guerra, els transgènics, i multinacionals que
donen suport al boicot a Wikileaks, bancs, i en especial la Caixa, el
banc que més roba i un dels que decideix el que han de fer els
governants. etc.

 

Trobo molt interessant que un sindicat,
la CGT, promogui aquests tipus d’iniciativa, que sobrepassa l’àmbit
sindical, que normalment promouen sols els grups ecologistes, grups
pel decreixement i anticonsumistes. És efectivament una bona idea i
caldria fixar ja un dia, al menys anual, sense compres i consum, com
ho fan em sembla a França.

 

Ha d’ésser com a mínim un dia per a
reflexionar , qüestionar-nos i veure les falles pròpies i
col·l3ctives i la nostre dependència al consum. Per començar, ja
he anotat la poca comunicació i promoció de la vaga amb els que
convisc i m’envolten.

 

Aquestes vagues són molt minoritàries,
i si nosaltres no em fem difusió i provoquem debat amb els que ens
envolten, malament.

 

Aquesta vaga de consum s’ha d’integrar
a totes les vagues generals, nacionals, locals que vindran, fet que
ja molts militants fan.

 

9’15 mati. Cafè i llet Pasqual.

Al mati he pres com de costum un cafè
de multinacionals, que exploten al tercer mon i llet desnatada
Pasqual amb Nescafè. El negoci mundial del cafè està en quatre
multinacionals que imposen els preus que els dona la gana.
L’alternativa de comprar cafè solidari és difícil, molest ja que
hi han poques botigues, i cal conèixer-les, i car, sovint. No és
fàcil aconseguir cafè directament de cooperatives sense passar per
multinacionals. Us puc donar una adreça pel café de Nicaragua
solidari, i quan en trobo, compro cafè nica. La solució fàcil és
prendre cafè de les multinacionals, com faig, malgrat la vaga.

Al següent enllaç trobareu tota la
informació sobre les multinacionals del cafè i el consum
responsable i llocs de compra:
http://www.nodo50.org/espanica/index.php

 

Desprès, he pres un bol de llet amb
Nescafè. Sense comentaris. Sobre la Nestle n’hi ha per escriure un
llibre i per a fer-li boicot tot l’any, com a la Coca-cola.

Informació sobre Cocacola de la
revista Viejo Topo (desembre): Despesa anual en publicitat: 2.800
milions de dòlars. -Es el mateix que dir que tenen el monopoli
absolut de la propaganda. Davant el seu poder, la capacitat de
repercussió d’una vaga de consum és ínfim.

 

10’30 hores.. Correu electrònic,
cal escriure i comunicar-se

Estic fent servir l’ordinador. No és
un programa Windows, el Bil Gate, sinó lliure de Linux, tampoc és
per a consumir, sinó per a produir. No entenc que en el díptic de
la propaganda de la vaga de consum es recomani: “Evitar la
tramesa de correu electrònic”.
Jo, com cada matí, he mirat
el correu. He respost a un amic, he obert un correu de Bicing on ens
anuncien que ens pugen el preu de la quota anual, de les multes i
del duplicat de targetes. El correu no és consum, és
correspondència, comunicació i producció. El correu de Bicing és
el robatori i atracament quotidià al que ens sotmeten els poders i
els bancs. I justament, mentre evitem i ens resistim al consum, hem
de potenciar les relacions particulars, la comunicació i la
reflexió.

 

Una cosa és consumir Internet per a
consumir films, noticies, informacions, jocs, llegir els mitjans de
comunicació massius, etc. L’altre és el correu electrònic i obrir
les Webs i mitjans alternatius. .

 

 

10 hores. Bec aigua embotellada
enlloc d’aigua de l’aixeta.

Aigua
embotellada “
Font
agudes”
, suposo la més
barata del supermercat. L’etiquetatge és en castellà i hi ha un
telefon al consumidor: 972 66.04.32. Com que estic de vaga de consum
i aquests tracten als clients de “consumidors”, els telefono per
pura curiositat investigadora:

– Bon dia, una
informació si us plau. ¿És que l’aigua embotellada és millor que
l’aigua de l’aixeta?

Una noia em respon
de manera natural i amb seguretat:

– Oi i tant! És
molt millor, és clar, .


He llegit que l’aigua de l’aixeta és més saludable,
li
retrec.


És mentida, l’aigua embotellada és de més qualitat, hi han
minerals i més neta. L’aigua embotellada és de molta més qualitat
que l’aigua de l’aixeta.

Ella
m’insisteix, intentant convèncer-me. Desprès de cop li entra
sospita que pugui ser d’algun Ministeri o periodista i em
pregunta:
-Vostè d’on
telefona? És un particular o d’alguna empresa, institució?
La
tranquil·litzo i li dic que sóc un particular. Potser li hauria
d’haver dit que era un inspector d’aigües o d’algun moviment
ecologista o periodista. Però m’hagués penjat
Soc
particular, i passa que estic intrigat amb un article que he llegit,
on s’afirma que l’aigua de l’aixeta és millor que l’embotellada, ja
que passa més controls.


– Vostè és
particular, bé. No es preocupi, l’aigua embotellada és molt millor.
Passem molts controls i queda ben establert l’excel·lent qualitat de
l’aigua. En l’aigua publica
(ja
no és tan publica com fa uns anys)

hi ha molt de cloro i té mal gust. Qualsevol ho pot constatar.
Estigui tranquil li puc ben assegurar l’aigua embotellada és molt
millor.

 

Comentaris:

Els mateixos que
enganyen informen ells mateixos amb més mentires als consumidors.
M’imagino que la noia diu el que tothom escolta a la televisió i
mitjans on les empresses d’aigua regalen milions d’euros en
publicitat. Jo crec que n’estava convençuda. La única veritat que
digué és que l’aigua de l’aixeta d’AGBAR, té mal gust. Suposo que
és denunciable que els que informen als consumidors menteixin sobre
l’aigua.

 

Ara miraré de
trobar el que diuen els especialistes en aigua per Google (una
multinacional que no hauria de fer servir avui, com telefònica),
però que necessito per investigar. Fa potser dos anys que ho vaig
llegir i retallar, però qui sap on para aquest retall.

 

Ja
l’he trobat:
http://www.clipmedia.net/ficheros/2009/11_nov/pc053.pdf

 

El
director de l’ICRA, Institut Català de Recerca d’Aigua, el doctor
Barceló diu al revés de la noia de l’embotelladora a qui he
telefonat:
“l’aigua de
l’aixeta a Catalunya és d’una qualitat superior a l’aigua
embotellada”
i dit
d’una altre manera: l’aigua embotellada és més perjudicial que
l’aigua de l’aixeta:
“L’aigua embotellada no té totes
les garanties que té l’aigua de l’aixeta, perquè no es miren
molts productes, o l’efecte del plàstic”

 

També he trobat
un informe d’investigadors dels EUA de com roben les multinacionals
als EUA. No sols la CAIXA roba amb l’aigua pública. Son pràctiques
globals: Financen eleccions, condonen préstecs milionaris als
partits i després reben bens públics (aigua, salut, aeroports,
escoles, loteria, etc) a preu de saldo. Resum dels investigadors
americans:

Negoci
de l’aigua embotellada als EUA:
100.000 milions a
l’any

L’aigua embotellada no és millor que l’aigua de l’aixeta.

El 40% de l’aigua envasada és de l’aixeta a la que s’hi afegeixen
minerals que no aporten cap benefici a la salut.

Estats Units és el primer consumidor del món amb 26.000 milions
de litres el 2004, l’Estat espanyol és en la sisena posició del
rànquing amb una mitjana de 137 litres consumits per persona i any.

 

L’aigua
envasada comporta un consum molt important d’energia, bé sigui pel
transport, bé per l’envasat en plàstic, apart de l’acumulació de
deixalles. L’EPI, posa d’exemple de consum d’energia la necessitat
d’1’5 milions de barrils de petroli l’any només per fabricar les
ampolles que es consumeixen a EUA.

http://www.jornal.cat/noticia/120/entrevistes

 

A Catalunya, les
multinacionals Danone, Nestle, embotelladores d’aigua, la reben
gratis i la venen al preu que volen. L’aigua que venen és més
perjudicial que l’aigua de l’aixeta.

Agbar, que s’ha
fet amb l’aigua de Barcelona, ara els ciutadans l’estem pagant més
cara i AGBAR vol fer-se amb el control de l’aigua de tot Catalunya.

 

A Girona
consumeixen 150 litres per habitant, a Suïssa 90 litres per
habitant. No hi ha educació d’estalvi, ni voluntat d’educar als
habitants i sobretot a les Administracions. A alguns pobles de la
costa es consumeixen més de 300 per habitant. A les grans ciutats
120 litres per habitant.

 

Aleshores avui
consumiré aigua de l’aixeta. Tot i que n’estava informat, degut a la
propaganda bestial de les multinacionals i a la desinformació a que
ens sotmeten, seguia prenent aigua embotellada. LA costum i
publicitat.

 

21h Televisió, Futbol, Bars.

Ara començarà la
segona part del Barça contra l’Atlètic de Bilbao. Em pregunto si
anar-hi o continuar la vaga. M’imagino que molts aficionats al
futbol aniran a veure el partit amb triple falta:

– anar a veure
l’espectacle que més ens aliena i distreu, el puto futbol.

– anar a un bar i
consumir televisió

– consumir
qualsevol beguda de multinacionals.

Voldria
pensar que som pocs els que aniran a consumir futbol, o com jo, sols
una estona. Però la realitat és que als poders sols els cal
anunciar un partit i tornem a ser consumistes com ells volen,
obedients com xais. La realitat és que les masses omplen els
estadis, els bars en dies de futbol i els centres comercials, els
temples del consum. Com explica l’Heleno Saña a la
Directa:
El que més
necessitem és una revolució de les consciencies”.

La nostre resistència és molt poqueta cosa i feble. I no ens hem
de preocupar pel fracàs d’aquesta convocatòria. És un primer pas.
Un exercici de consciència individual i col·lectiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!