En contra:

En Pep Guardiola al propiciar una broma de mal gust al Ronaldo, i provocar una gatzara, va
tallar el recital de bon joc dels primers minuts del Barça, i va
permetre al Madrid entrar en el joc quan sols l’avantatge era de 2-0. Un error tremend.
Podien haver-se ficat en el partit; i si l’arbitre hagués pitat el
penal i expulsat al Valdés, que sembla que ho era segons les
repeticions, el partit hagués canviat completament. En la primera
part, hi han dos moments clars, el començament amb domini total i
bon joc del Barça i una segona temps, després del gest desafortunat
del Guardiola, que ha provocat baralles i una trifulga que sols va
beneficiar al Madrid. Efectivament fou l’únic quart d’hora de
domini i d’ocasions del Madrid, com la falta de Ronaldo en un lloc
adient per la seva fama de xutador letal, etc. Sort que va arribar la
mitja part sense que es mogués el resultat de 2-0 a favor del Barça
i que els del Madrid no varen entrar al partit amb un gol.

En Pep, i qualsevol sap que
al Barça difícilment se’l pot guanyar jugant a la pilota, però sí
que hi han possibilitats a base de joc brut, de faltes, amb
interrupcions i no deixant als jugadors jugar a futbol. Aleshores l’error
del Pep és encara més elevat, ja que va donar l’ocasió de
provocar el que anava bé al Madrid. Als del Madrid no se’ls ha de
posar nerviosos apartant-los la pilota quan l’han de jugar, ni amb
brometes estúpides, sinó com estaven fent els jugadors del Barça
a meravella: ballant-los amb la pilota, ballant-los amb les passades
a un sol toc, marejant-los amb el domini de la pilota, i torejant-los
amb art i alegria. Posar-los nerviosos amb bromes de col·legi, és
una falla molt gran per un Pep que vol ser el millor entrenador del
món. El Pep, al treure-li una pilota al Ronaldo, fet que ni servia
per a perdre temps, un absurd futbolístic i de mal gust, l’únic que
va fer és servir-los en bandeja una possible remuntada.

En el futbol no se sap.
Els jugadors del Barça estaven molt inspirats, i amb la
tranquil·litat dels dos gols encara semblaven més inspirats.
Semblava difícil una remuntada, per un 2-1 abans la mitja part
haguessin canviat moltes coses. De segur , podem dir que al menys en
Pep va interrompre la pallissa del segle al Madrid.

Els que pretenen que el
Guardiola és el millor d’entrenador del mon, li haurien d’aconsellar
que es moderes en les seves intervencions extra esportives, i que no
faci de reculla-pilotes, i si ho fa, que ho faci bé. El fet de no
reconèixer aquest error, ja que en roda de premsa va esquivar la
pregunta i sols va respondre: “son coses del futbol”
demostra poca capacitat analítica i crítica, i que no passarà per
ésser que un bon entrenador amb uns jugadors de luxe, que sap molt
de futbol i poc sobre les influències exteriors. És evident que en
les baralles i trifulgues els jugadors del Barça no s’hi troben bé,
excepte en Valdès, que és un samurai i li agrada ficar-se pel mig.

Tot això ho explico
perquè el meu fill de Nicaragua m’ha preguntat tres o quatre coses
sobre el partit, a part de demanar-me diners per un viatge a Rio San
Juan, on hi va anar amb altres companys , “como buen nica, a
defender la sobirania del rio” que fa frontera amb Costa Rica, i
que també s’ha gastat una part de diners, endeutats, per a veure
tranquilament el partit del Barça i la festa i borretxera posterior.

Al Maurici ja li he escrit
que li envio avui els diners, i que no s’acostumi a endeutar-se com
els indígens i els governs europeus, i que li avanço ja els diners
de Nadal, per a pagar-li el viatge i la festa de la desfeta del
Madrid. De passada, i com solen fer els pares que donen bons consells
i sermonegen els fills, li he afegit un pensament socio-esportiu que
suposo li sonarà a xino enmig del rom, regueton i febre culé
descontrolada a centroamerica:

“Històricament el
centralisme espanyol, Madrid, ens ha dominat perquè te el suport de
les grans fortunes, i quan hi ha hagut democràcia, i guanya la
perifèria, i s’exigeix més democràcia, autonomia i més justícia
social, és quan apareix el joc brut, els militars. El partit d’ahir
mostra un clar domini de la perifèria i el joc net i brillant del
Barça. Com molt bé va predir l’Angel, el locutor, un home savi de
futbol, amb molt bons comentaris esportius: “Això (el
domini i passejada del Barça i els continuats olés del públic)
acabarà amb una puntada de peu a un jugador”. Històricament
a Espanya , quan el centralisme de Madrid perd, acaba amb trepitjades
militars violentes, i així continua el domini del centre, Madrid.
Primer s’intenta amb diners, finalment es defensa l’espanyolitat,
l’honor i unitat de l’Espanya aristocràtica i banqueril a coces i
hòsties, es a dir, violentament. Segio Ramos va fulminar al Messi,
justament el jugador que ha fet gran el Barça, el culpable de tants
triomfs i bon joc del Barça. Tota una imatge per a l’historia.”.

Fa just uns dies, uns 100
d’empresaris, les grans fortunes d’Espanya, representats per Eduardo
Serra, un ex ministre del PP, per Fidalgo, un pallasso, ex patró de
CCOO, i per d’altres carques, que estan demanant un cop de
timó, descaradament, obertament, al Rei, el Borbón, educat
i imposat per en Franco, el general que ja va fer un cop de timó al
1936 contra la República, i que va preparar i culminar un cop de
timó al 1976 amb la transició, i un intent de cop de timó el 23-F,
etc. I els diaris no en parlen. Estem en un país de merda.

Be, com que em toca pagar
les marxes, i festes futbolístiques de’n Maurici, aprofito quan em
demana favors, diners, per a fer-li alguna reflexió
politico-social, que ni se les deu llegir. Però sí, quan li exposo
opinions o anàlisis de partits, per algunes breus respostes
m’assabento que quan parlo del Barça s’ho ha llegit.

El Pep ha desentonat enmig
de jugadors que han tocat l’excel·lència i ens han ofert un
simfonia de bon joc. És perdonable sols per el bon joc que han
mostrat tots els jugadors, que evidentment en Pep ha contribuït.

Jo vaig veure el partit
amb un amic i les nostres famílies. En Joan, a l’inici ens feia part
del seu pronòstic, tot malparlant del futbol com entreteniment de
masses: “Que guanyi el Barça, però que no sigui per golejada,
que demà no hi haurà qui aguanti els cules i augmentarà el
fanatisme i l’adició al futbol”.

Hauríem
d’estar escrivint contra els 100 empresaris i el cop de timó dels
colpistes de sempre, i estem com papa-nates parlant d’en Guardiola,
el Barça i el puto futbol.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!