En contra:

els Poders i els seus servidors

9 d'octubre de 2010
0 comentaris

Stuart Christie, dels explosius a la creació de llibres i editorials. Escriptor, editor anarquista i defensor de les persones preses

Foto-retrat fet per Iain Clark, Gasgow,
2010.
 

Entrevista a Stuart Christie, 63 any, escossés. Viu
actualment en un petit poble al sud de Gran Bretanya. És editor de
llibres essencialment anarquistes i escriptor freelance. El seu pare,
perruquer, com en les pel·lícules, se’n va anar a buscar
cigarrets i no va tornar en 20 anys. Fou educat per la mare, i una
àvia presbiteriana molt oberta d’esperit: «Bàsicament fou la
meva iaia qui em va donar un baròmetre moral que encaixava quasi bé
amb el socialisme llibertari i l’anarquisme i em va donar
l’estrella que em guia».

 

Als 18 anys decideix participar
activament en la lluita contra la dictadura de Franco, motivat per
l’exemple dels brigadistes internacionals anglesos, i per la
brutalitat de les execucions de Granados i Delgado al garrot vil.
Stuart participà en l’últim atemptat per a liquidar a Franco. El
detenen a Madrid amb explosius plàstics i se salva del garrot vil
per pressions internacionals. Finalment el condemnen a 20 anys i surt
als al cap de 3 anys. Stuart Christie fa el seu aprenentatge vital a
les presons d’Espanya. Es fa amic de per vida de molts dels
anarquistes empresonats: Miguel García, Lluís Andrés Edo, el
maquis Joan Busquets, Alen Pecunia, el pedagog racionalista Fèlix
Carrasquer, el falsificador Miguel de Castro, que li va ensenyar a
falsificar, etc. Stuart va saber transformar el seu temps de presó
en una escola, en un aprenentatge, en un lloc de conscienciació
social i política. En sortir va fundar amb l’escriptor Albert
Meltzer
la Creu Negra Anarquista, en principi per
ocupar-se dels presos polítics de la dictadura d’Espanya, i
desprès dels presos polítics de tots els països. Van editar
conjuntament la revista Bandera Negra, que encara existeix.
Actualment hi ha grups de la Creu Negra Anarquista arreu del món,
dedicats a informar i denunciar el que passa en les presons i a donar
la veu als presoners. Visiteu la Web:
http://ca.wikilingue.com/es/Creu_Negra_Anarquista.
La persecució i repressió dels diferents governs al grups de la
Creu Negra Anarquista ens indica el seu bon treball de
denúncia de les violacions dels drets humans en les presons.

Stuart conegué també les presons
angleses. El varenvan detenir a Escòcia acusat de formar part del
grup «Brigades de la Còlera (Angry Brigade) ». Fou
alliberat per manca de proves al cap d’uns mesos.

Per conèixer a Stuart Christie,
visiteu la seva web: www.christiebooks.com/ChristieBooksWP,
on hi podem trobar multitud de vídeos, films, documentals i texts,
molts en espanyol, i copsar així el seu meritori treball de
divulgació de les idees anarquistes. Hi ha documentals de la CNT
rodats durant la revolució del 1936!

També podeu llegir el seu llibre,
traduït a l’espanyol Franco me hizo terrorista.
És un llibre històric, autobiogràfic sobre la seva participació a
l’últim atemptat contra el dictador, i un testimoni sobre les
presons espanyoles. És amè i fàcil de llegir. Hi constatem la seva
gran solidaritat amb els companys presoners, el seu compromís en la
lluita, i una gran capacitat d’anàlisi i observació. A la sortida
de la presó es mostra perspicaç sobre la manipulació dels mitjans
de comunicació que el volien utilitzar. Fa de la presó una arma per
a conscienciar-se i formar-se. Diu Stuart: “«la presó fou la
meva escola de la vida”
.». Però hem de recordar que és
gràcies a la seva voluntat i disciplina de superació, ja que, com
tots sabem, les presons estan fetes per a destruir les persones.

Stuart Christie és de les persones
irreductibles que quan s’impliquen i es comprometen és per sempre
i a tot arreu, a la presó i fora de la presó, de jove i de gran.
Stuart no ha deixat de ser anarquista, i amb els amics ha sigut
lleial de per vida. És dels que lluiten sempre, siguin quines siguin
les circumstàncies.

L’entrevista l’hem fet per
correspondència i ha respost en espanyol, fet que li agraïm, tot i
que ens deia que ara ja no el domina com abans i li costa. Algunes
preguntes ens ha dirigit a entrevistes en anglès.

 

 

Has estat fent una gran tasca de
difusió de la cultura anarquista i revolucionària mitjançant les
editorials
Cienfuegos press, Refract publications, Melzer
Press
i l’actual Christiebooks. Pots
explicar-nos el motiu de tantes editorials?

La raó de tantes editorials fou
simplement econòmica. Per manca de diners vam haver de tancar
comptes bancaris i començar de nou. Amb Cienfuegos Press, per
exemple, devíem al banc 25.000 lliures esterlines i ens van embargar
la casa on vivíem al nord d’Escòcia. Fou també per manca de fons
que ens van obligar a tancar Refract Publications i
l’editorial Meltzer. L’actual editorial ChristieBooks
i el seu lloc Web es mantenen per un fil.

 

Llavors, no hi ha negoci
editorial…?

Com entendreu, no sóc editor per a
fer-me ric, però seria bo aconseguir el que nosaltres en anglès en
diem «break–eve», cobrir
les despeses
. John Patten, el company que s’encarrega de la
llibreria «Kate Sharpley» ha fet un estudi molt detallat de totes
les nostres editorials a l’obra Illes d’Anarquia: Simian,
Cienfuegos i Rafract 1969–1987.

 

Com editor i investigador, sobre què
estàs treballant?

Actualment estic treballant amb les
memòries de Farquhar McHarg que publiquem amb el nom Pistolers!
Les Cròniques de Farquhar McHarg. 1918 – 1924
. Hem editat ja
dos volums: 1918 i 1919. Ara estic preparant el període 1920–1924.
Al setembre la universitat de València editarà el meu llibre sobre
la història de la FAI. En anglès està titulat Nosaltres, els
anarquistes. Una història de la Federació Anarquista Ibèrica. 1927
– 1937.
No sé com es titularà en espanyol, ja ho
veurem.

Explica’ns sobre la teva activitat de
conferenciant. Quan et podrem escoltar a Barcelona?

Realment no estic massa còmode com a
conferenciant, especialment en castellà, que ja no el domino com
abans. Els seminaris són una altra cosa; són més íntims. Però no
puc dir quan estaré lliure per venir a fer una xerrada a Barcelona o
a qualsevol altre lloc.

 

A Madrid, Servando Rocha ha escrit
un llibre, molt documentat i ben escrit, sobre la «
Història
de l’Angry Brigade»
, editat per Felguera. Quina és la
teva opinió sobre el llibre?

Per
mi, l’obra de Servando Rocha és el millor estudi publicat sobre el
tema de l’Angry Brigade
. Millor i més detallat que
l’excel·lent llibre escrit per Gordon Carr, el director del
documental fet per la BBC sobre em mateix tema l’any 1973. Realment
l’obra d’investigació de Rocha és extraordinària i a la
vegada és un molt profund anàlisi de l’ambient i els fets
polítics del període entre 1968 i 1974 a la Gran Bretanya, com
també en l’àmbit Europeu i global. Una obra molt valuosa.

 

Segons Servando Rocha, cap membre de
l’Angry Brigade ha fet el balanç o ha escrit la història o
memòria d’aquest grup de guerrilla urbana. Com és?

Probablement no vulguin parlar d’allò
perquè és el passat, i prefereixen avançar amb el present. No
volen ser definits pel que van fer en aquell moment. John Barker és
l’únic que ha escrit la seva opinió sobre aquest període en la
introducció a la nostra recent edició de llibre The Angry
Brigade.
I també a les seves memòries de les presons angleses
a Bending the Bars , publicades per nosaltres ara fa tres
anys. Anna Mendelsohn i Jake Prescott van morir fa uns mesos. Jim
Greenfield ja té una altra identitat i està sota protecció
policial per haver donat un testimoni contra uns barons del
narcotràfic Europeus. Hilary Creek resideix a Itàlia i Ian Purdie
al nord d’Anglaterra, vivint la seva vida. L’únic dels
condemnats que manté actiu és John Barker.

Coneixes de primera mà les
manipulacions, persecució, seguiments i repressió policial i
estatal contra els anarquistes. Quins consells ens pots donar per
afrontar les operacions repressives?

 

Per
respondre aquesta pregunta s’hauria d’escriure un llibre. T’envio una
ressenya de
El món que Mai va ser: Una història
real dels somiadors, els fustigadors, anarquistes i agents secrets
d’Alex Butterworth. En
el llibre veiem com les tàctiques d’infiltració policial no han
variat al llarg de l’història. T’adjunto una serie de consells de
la WEB el libertario: Veure
recuadre

 

Als 17
anys contactes amb el grup Defensa Interior de l’exili espanyol.
Com ho vas fer per entrar en contacte amb els activistes de la lluita
armada?

– Vaig conèixer anarquistes
espanyols exiliats a Bristol i els vaig dir que volia fer alguna cosa
més que manifestar-me. Els vaig oferir els meus serveis. A París,
em van assignar una missió arriscada: transportar explosius a
Madrid.

 

Què els vas contestar?

«Zut, alors! ».
Era de les poques paraules que sabia en francès.

 

Et vas espantar?

No del tot. Era divertit, d’una banda
em procurava una pujada d’adrenalina i d’altra banda era
conscient que estava fent una bona acció. Ningú ho sabia. La meva
mare es pensava que havia anat a recollir raïm.

 

Com vas passar la frontera?

Fins a Perpinyà vaig anar-hi amb tren.
I de Perpinyà fins a Figueres amb autoestop. Anava vestit amb falda
escocesa. Això va portar alguna confusió: es va dir a la premsa
d’Argentina que l’home que volia assassinar Franco era un escocès
transvestit.

 

Vaja incultura, la de la premsa
argentina! Stuart, constato que sempre t’ha agradat vestir de
manera tradicional i clàssica. Per què essent de la generació de
la contracultura, se’t veu sovint amb corbata?

Jo no vaig ser mai hyppie, ni tenia res
a veure amb els barbuts. Tenia la costum de vestir-me amb un vestit
normal… I a vegades em va salvar en les manifestacions. La policia
pensava que era un d’ells!

 

Tornem a Espanya. Com va ser que et
detinguessin?

El moviment llibertari a l’exili
estava infiltrat. Vaig ser detingut a  les primeres de canvi, en
recollir una carta de contacte a Madrid a correus.

 

Et van torturar?

No, però m’obligaren a presenciar
com torturaven el meu contacte a Madrid, Fernando Carballo Blanco.

 

A la presó, rebies informació del
que passava a fora?

Els del consolat britànic em deien que
el meu empresonament estava provocant nombroses manifestacions a
Anglaterra amb torxes i protestes, incloses les de Jean Paul Sartre i
Bertrand Russell i que es produïen manifestacions per tot el món.
El més beneficiós fou que els Mas Media estaven posant el
focus sobre la repressió de la dictadura i sobre la situació de
milers de presoners polítics, molts torturats i alguns assassinats.
El monstre Franco estava tornant a créixer. També rebia proves de
solidaritat dels companys anarquistes d’exili. M’enviaven diners
però no volien ser reconeguts, pel que firmaven amb els únics noms
anglesos que coneixien, John, Paul, George i Ringo. Les autoritats
policials van assumir que era finançat pel Beatles.

 

Veig que no perds el sentit de
l’humor. Es nota també en els teus llibres. Stuart, ¿com te les
vas arreglar als 17 anys per a ser ja un personatge mediàtic i
sortir en un dels programes de gran audiència del periodista Malcolm
Muggeridge, dedicat a
Perquè l’anarquisme?

Fou
un atzar. Em vaig presentar com un revolucionari radical anarquista.
Em va preguntar si pensava que era justificable l’assassinat de
Franco. I jo li vaig dir que sí. Sabia que aniria a Espanya, però
no sabia el perquè. Aquest programa televisiu desprès es va
utilitzar contra meu en el Consell de guerra a Madrid. El periodista
Malcom Muggeridge em va donar molt suport durant el meu
empresonament, fet inesperat i commovedor, i m’ha enviat una postal
de Nadal cada any pel resta de la seva vida.

 


Has escrit diversos llibres autobiogràfics sobre la teva vida, la
teva implicació en lluites diverses.

Originalment l’obra
consistia en tres volums de més de 300 pàgines cadascun, editats
per la meva pròpia editorial, ChristieBooks, que es
titulaven: 1. La meva iaia em va fer un anarquista, 1946-1964.
2.
El general Franco em va fer terrorista,
1964-1967,
traduït i editat a Espanya per Planeta. 3
Edward
Heath, em va fer de la Brigada del Còlera,

1967-1975.

Per
què en el títol
Franco
em va fer terrorista

utilitzes la paraula «terrorista», que els poders utilitzen per
criminalitzar-nos?

El
títol s’ha d’entendre irònicament i es refereix també a
l’expedient militar, segons el qual vaig ser acusat de ‘
Bandidatge
i Terrorisme.
Podia
haver titulat «
Franco em
va fer ‘bandit ’i ‘terrorista’!
».
És clar, per raons comercials no volien reeditar tres volums grans,
amb annexos, fotos, etc., i així, per tant van fer un compendi

dels tres per a l’edició
anglesa i per a l’edició espanyola van traduir només
Franco
em va fer terrorista.

El
subtítol
Memòries
de l’anarquista que va intentar matar Franco

és ambigu i, per mi, no correspon amb el teu excel·lent, bon i amè
testimoni dels fets.
Va ser tècnica publicitària?

Jo
no vaig triar el subtítol. Fou decidit per l’editor britànic,
Simon i Schuster i per Planeta a Madrid.
Clarament va ser
escollit per raons publicitàries, i comercials. Ignoraren
el fet, com notes, que el títol no correspon amb al text, en què
està clar que jo vaig ser simplement un enllaç.

Ens
pots presentar a Miguel García (1908-1981), un dels grans
anarquistes, amic teu, originari de Barcelona i que va obrir el bar
la Fragua el 1979, punt de reunió dels anarquistes que anaven
tornant de l’exili i els de Barcelona.

Molt aviat
s’editarà en castellà el llibre de Miguel Prisionero de
Franco
. Mentrestant aquí us
adjunto ratlles sobre Miguel que he escrit per a la presentació del
seu pròxim llibre a Espanya:

Miguel Garcia
Garcia, 20 anys a les presons de Franco

 

Què
és l’anarquisme per a tu?

L’anarquisme
es troba en la pràctica. No és una doctrina dictada per «
homes
d’idees»,
ni
una estratègia ideològica.
Es
l’autoactivitat de la gent comuna per a fer front a les injustícies
dels poder
s i per a l’adopció de tot de mesures per aconseguir més
igualtat en la nostra relació amb els altres i més llibertat en les
relacions socials que constitueixen les nostres vides.

Ens
pots dir un companys per entrevistar?

En
Joan Busquets

Gràcies.
T’esperem per Barcelona!

Stuart
Christie seguidament ens va enviar un correu breu i amable amb
l’adreça electrònica del company Joan Busquets, sense haver-li
demanat, corroborant així les seves dots d’organització i
efectivitat que es constaten al llarg de la seva vida, dedicada a la
difusió de les idees i pràctiques anarquistes.

 


 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!