En contra:

els Poders i els seus servidors

2 de setembre de 2010
4 comentaris

Falsificació històrica i i memòria silenciada dels anarquistes pel gironí Bohigas.

El convergent Jordi Bohigas denuncia
que es recordi públicament a Teresa Pons i Tomas, la primera
regidora dona de les comarques gironines, que era una anarquista de
la CNT. Protesta enèrgicament que els saltencs posin el nom a un
carrer del Veïnat de Salt a una anarquista saltenca. També critica
que en l’acte, en el que es va presentar un llibre dedicat a Teresa
Pons, hi hagi anat l’alcaldessa Pineda de Salt i hagi homenatjat a la
regidora anarquista del 36.

<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
H3 { margin-bottom: 0.21cm }
H3.western { font-family: “Arial”, sans-serif }
–>

Falsificació històrica i i memòria silenciada
dels anarquistes pel gironí Bohigas.

Aquest tal Jordi Bohigas recorda,
re-memora i alerta que l’homenatjada era anarquista, en un article
titulat “Des-memòria històrica” en el Diari de
Girona, 32 d’agost 2010
. Alerta als incauts polítics
socialistes que han posat el nom a un carrer a una dona anarquista
del 1936. Com si posar el nom a una revolucionaria del 36 fos una
apologia al terrorisme, o un greuge a les víctimes del bando
falangista i franquista. Com sembla que els franquistes encara
conserven molt del poder d’ahir, aquest noiet corra a denunciar els
fets al Diari de Girona en plan inquisidor i atacant la República
amb mentides pròpies de l’època de Franco.

 

Bohigas aprofita l’homenatge per
publicar unes quantes bretolades, falsificacions i tòpics fatxes
contra la República: “en aquell temps, la tardor del 1936,
s’aixafaven les més elementals llibertats
democràtiques, amb formacions polítiques il·legalitzades, sinó
perseguides, i en el qual els càrrecs públics s’escollien a dit
segons un repartiment d’actes que res tenia a veure amb unes
eleccions”
. En Bohigas enganya i
menteix a propòsit per argumentar el nul interes democràtic en
posar una placa a una regidora de la República. Aquest historiador
hauria de saber que a diferencia d’ara, que s’il·legalitzen els
grups polítics que a Madrid els dona la gana, i quan els dona la
gana, en la República en aquell temps no s’il·legalitzaven partits,
al menys en el cantó de la República, que era el de Catalunya. I es
llicenciat en Història! Li hem de recordar a aquest historiador que
desde que manen convergents, socialistes i conservadors al Regne
d’Espanya s’il·legalitzen partits polítics a diferència de la
resta d’Europa civilitzada. Aquest pobre xicot servirà per a
polític: inculte, obedient, i repeteix l’historia al gust i al
servei dels que manen.

 

Segons en Bohigas,
no s’ha de posar el nom a una regidora de la República sense
investigar. Ell ha investigat i ha trobat un problema:
“Que
no se sap massa bé que va fer aquesta regidora”
.
Si no ho sap el què va fer, com pot criticar-la? Es que aquest
mamarratxo sap el que varen fer els mils de religiosos i
politicastres que hi han plantificats en els carrers de Catalunya? O
és que el saber que la Teresa Pons era anarquista és suficient per
a silenciar-la i criticar-la?

 

De fet en Bohigas,
al assabentar-se que era anarquista, ho denuncia com una gran
troballa. Alerta que s’esta fent un homenatge a “una peça” que
no s’ha investigat. Sap que el govern no para de criminalitzar als
anarquistes i que denunciar anarquistes està ben pagat. A l’igual
que les ensabonades i elogis al rei i a tot bitxo que mani. I acaba
aconsellant als socialistes que abans de posar un nom a un carrer,
sigui d’un Veïnat, s’ha d’investigar el passat , s’ha de fer
memòria històrica i revisar a qui es posa.

 

Estem en un país empastifat de
carrers de sants, capellans i religiosos, de militars i borbons. Per
exemple, quin és el mèrit dels borbons per a tenir tantes plaques
en els carrers de Catalunya? Quin mèrit té el Joan Borbón que va
córrer a participar amb els feixistes, falangistes, cardenals i
militars contra la República els primers dies de l’aixecament o
croada , presentant-se com a voluntari? Sols té el mèrit d’haver
ofert al dictador l’educació de la seva cria, l’actual Rei i per
aquesta insignificança reprotxable, es miri com es miri, té dret a
estar en els carrers de Catalunya aquest Borbón? Perquè a Salt no
poden posar una destacada representant de la CNT del propi poble,
del sindicat majoritari a Catalunya, per a que recordin un moment
gloriós de la historia de Salt i un homenatge tardà a una saltenca
important a nivell de Catalunya?

Aquest Bohigas hauria de començar per
qüestionar tots els seus amics polítics de dretes plantificats en
els carrers, no elegits, ja que sembla molt democràtic,
hipòcritament democràtic, a l’hora de qüestionar les eleccions de
la República. Difícil que ho faci. Hauria de
deixar d’arrossegar-se a genolls i començar a ser independent, no
independent de boca i en dies d’eleccions, com els convergents, sinó
independent dels que el paguen.

 

Sembla que a Girona
les cries conservadores competeixin, s’esforcen i fan mèrits per a
ser reconeguts com a falsificadors i re escriptors de la nostre
Historia posant a parir a la República i als anarquistes. Els Miquel
Mir , Vilamitjana, saben que es rentable falsificar l’historia al
gust dels que manen: son publicats per les grans editorials,
reconeguts oficialment, premiats, ben pagats, i endollats a
l’Administració, sempre generosa amb els llepaculs falsificadors.
Aquests nanos semblen competir per a ser comissaris polítics o
inquisidors d’aquesta execrable dictadura de banquers i
multinacionals.

 

Txema Bofill

 

 

Us adjunto un bon comentari d’en
Miquel-Didac Piñero, que ens manté informats puntualment de les
rates revisionistes que sorgeixen per les clavegueres de Girona, que
es reprodueixen al caliu neolliberal actual, favorable a tot tipus
d’animalots que embruten i ataquen a la República i als
anarquistes.

 

I al final, l’article del Bohigas al
Diari de Girona, ex Diario de Gerona (del Movimiento Nacional).

 

Un nou cas de revisionisme històric (Contra la
companya Teresa Pons, regidora per la CNT a Salt la tardor de 1936)

Miquel-Didac Piñero,

 

Jordi Bohigas Maynegre (*) s’apunta a
la xusma revisionista d’elements gironins, com ara Miquel Mir o
Jordi Vilamitjana, que utilitzen tots els mitjans possibles per negar
l’obra constructiva del procés revolucionari del proletariat
català, l’estiu de 1936, i al mateix temps desprestigiar, d’una
manera o altra, el moviment obrer, l’anarquisme social organitzat i
també el POUM, seguint la tasca iniciada per la contrarevolució de
1937. El fet que ara es comenci a parlar de memòria històrica i del
patrimoni intangible en la cultura popular de l’anarquisme social
català posa histèrics aquests elements a combatre, doncs es tracta
de paelles brutes que intenten emplenar de brutícia la memòria
obrera llibertària. Avui, aquest llicenciat i ben endollat element
escriu una infàmia, en l’edició  del dimarts 31 d’agost
del ‘Diari de Girona’, contra la memòria de la companya de Salt,
Teresa Pons i Tomàs, la primera obrera que va ser regidora d’un
ajuntament de la demarcació gironina. La reacció histèrica del
gironí Bohigas, que rebutja la dedicació d’un espai públic de
Salt a la companya Pons, destacada militant obrera de la CNT
saltenca, en el decurs de la festa major, va lligada a la seva
condemna al fet de tapar en una paret de Girona la placa franquista
que honora la figura d’un terrorista tradicionalista que va
terroritzar la gent del carrer a trets de fusell en el decurs del cop
d’estat franquista de juliol de 1936, adherint-se a la campanya de
Vilamitjana contra aquest acte de justícia històrica, que compta
amb el suport de la CUP gironina. L’escrit de Bohigas, “(Des)
memòria històrica” sembla d’un sense senderi, ja que fa
afirmacions com ara :

Hi ha diverses maneres de
“tergiversar” o fins i tot d’esborrar la memòria
històrica, en les seves diverses expressions (epigràfica,
literària, historiogràfica…), algunes prou conscients, com per
exemple la bretolada d’esborrar la inscripció en pedra del carrer
Heroïnes de Santa Bàrbara de Girona. En Jordi Vilamitjana tractà
els autors de feixistes, en aquest diari (27-VII-10); jo no arribo a
tant. Hi ha d’altres maneres, però, més subtils i aparentment
inconscients, que s’aprofiten del desconeixement popular de què és
la memòria històrica o, fins i tot, de la ignorància sobre la
mateixa història.”

 

(**). Revisionisme històric
subvencionat per la Universitat !       

(*) Jordi Bohigas Maynegre (Girona,
1978) es va llicenciar en Història a la Universitat de Girona l’any
2002. Durant el curs 2001-2002 va ser becari en pràctiques a la
Cartoteca de la Universitat. De 2003 a 2006 ha participat com a
becari UdG en el projecte de recerca Paisatge, memòria i nació:
Catalunya en l’Espanya contemporània, integrat en el Centre de
Recerca d’Història Rural. Darrerament, ha obtingut la I Beca de
Recerca de la Selva (2007) concedida pel Consell Comarcal de la
Selva i l’Institut d’Estudis Selvatans, pel projecte La Guerra
del Francès a la Selva: l’impacte de l’ocupació napoleònica
al món rural, i la Beca Eiximenis de recerca sobre la Guerra del
Francès (2007) concedida pel Patronat Francesc Eximenis de la
Diputació de Girona, pel projecte Girona 1808-1809. Guerra, setges
i societat a la Catalunya del Nord-Est, ambdós projectes en
col•laboració amb Francesc X. Morales.

 

 

 

(**) (Des)memòria històrica

[font: Diari de Girona 31/08/2010]

JORDI BOHIGAS MAYNEGRE

 

Hi ha diverses maneres de
“tergiversar” o fins i tot d’esborrar la memòria
històrica, en les seves diverses expressions (epigràfica,
literària, historiogràfica…), algunes prou conscients, com per
exemple la bretolada d’esborrar la inscripció en pedra del carrer
Heroïnes de Santa Bàrbara de Girona. En Jordi Vilamitjana tractà
els autors de feixistes, en aquest diari (27-VII-10); jo no arribo a
tant. Hi ha d’altres maneres, però, més subtils i aparentment
inconscients, que s’aprofiten del desconeixement popular de què és
la memòria històrica o, fins i tot, de la ignorància sobre la
mateixa història. D’exemples darrerament n’han sorgit a pilons,
especialment per part de l’esquerra instal·lada en el govern: una
manera és dedicant noms de carrers a personatges dels quals l’únic
mèrit va ser la participació en el bàndol perdedor de la Guerra
Civil, aquell que sovint simplificadament anomenem “republicà”.

Quelcom semblant ha
passat darrerament al municipi de Salt amb la dedicació d’un carrer
del Veïnat a la memòria de qui va ser la primera dona regidora
d’un ajuntament gironí, la Teresa Pons i Tomàs, la tardor de 1936.
No vull discutir el seu dret a formar part del nomenclàtor saltenc,
més faltaria. El primer problema que veig és que no sabem gaire
res de la seva efímera actuació com a regidora, que a més va
durar escassos mesos, tal com es desprèn del recent llibre publicat
per l’historiador saltenc i familiar seu Jaume Prat: Sumaríssim
d’urgència 1643 (Curbet, 2010); el segon problema són les
condicions en què va ser elegida regidora, en un moment en què
s’aixafaven les més elementals llibertats democràtiques, amb
formacions polítiques il·legalitzades, sinó perseguides, i en el
qual els càrrecs públics s’escollien a dit segons un repartiment
d’actes que res tenia a veure amb unes eleccions. Davant d’això,
doncs, no crec que dedicar el nom d’un carrer a un individu pel fet
de ser del sexe que sigui estigui prou justificat, si no en sabem
res de la trajectòria política. Però encara em va sorprendre més
escoltar les declaracions de l’alcaldessa de Salt amb motiu de la
presentació del llibre de Prat, coincidint amb la inauguració del
nom del carrer. En ella, la senyora Pineda, després d’haver
assegurat que s’havia llegit el llibre sencer, va afirmar que se
sentia identificada de ple amb la regidora homenatjada. Ara bé, no
va arribar aclarir a què es referia, si perquè portava pantalons,
per compartir el gust pel teatre (que també podria ser) o perquè
l’alcaldessa resulta ser anarquista i no ho sabíem. El fet és que
el tristament cèlebre “comitè” de Salt segueix essent,
encara avui, i malgrat els estudis clarificadors de Jaume Prat i
Josep Maymí, un tema prou desconegut i amb importants clarobscurs.
Si els poders públics no volen passar pàgina d’un passat com a
mínim, complex, el que haurien de fer és fomentar la investigació
i anar una mica alerta amb els intents de rehabilitar alguns noms,
potser massa prematurament, perquè se’ns hi podria escapar alguna
bona peça.

— fi del missatge —

 

  1. Aquest Bohigas deu ser histrionador, tipus Pio Mora. Que faça, amb el també “historiador” gallec, un nou “Duo dinámico”, que ara, amb la propera visita del Papa a Barcelona, potser a la organització els hi falta teloners. No sé els adults, però els nens s’ho passarien d’allò més bé sentint les ximpleries que diuen.
    Atentament

  2. dius “en la República en aquell temps no s’il·legalitzaven partits,
    al menys en el cantó de la República”

    el Poum va ser il.legalitzat pel costat republicà:

    La repressió contra els revolucionaris del POUM i la CNT s´ha d’emmarcar en la lluita mundial establerta per l’estalinisme contra les idees leninistes de Revolució Socialista Mundial, en la lluita de l’Oposició Obrera contra la degeneració del socialisme en mans dels buròcrates que havien corromput l’Octubre Roig.  ()

  3. Francament,

    Feia temps que no veia tanta estulticia junta. Els senyors Didac Piñero i Txema Bofill han tret de lloc l’escrit de Jordi Bohigues d’una forma vergonyosa. Realment, no em puc creure que s’acusi a un historiador amb una carrera professional pometedora amb acusacions de mentir, precisament tergiversant l’història i treient les coses de context.

    Com es permeten vostès, que segurament no han acabat l’ensenyament primari, afirmar que no es van il·legalitzar partits i que no es va perseguir a ningú per les seves idees. Els milers d’afusellats a les carreteres només per ser de dreta o catòlics, són prous proves d’aquesta persecució. No oblidin que Carrasco i Formiguera fou enviat per la Generalitat a Euskadi com a delegat, on fou capturat i afusellat pels franquistes, per tractar de salvar-lo dels escamots de la CNT, que l’havien amenaçat per ser catòlic.

    Senyors Didac i Txema, per vostès el meu menyspreu més absolut com a historiador i catalanista d’esquerres. Pobre servei donen al país la gent que només sap mentir per defensar les seves idees, enlloc d’enaltir-les les enfonsen

    Lluís Buscató

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!