En contra:

Blanca
Rivas i Roigé, 31 anys, de Lleida. Advocada laboral i responsable de
la Secretaria de Jurídica de la CGT de Catalunya. Ens trobem al bar
de la CGT a Via Laietana. És puntual. Parlem sobre les entrevistes.
Em diu és
més xulo i divertit les entrevistes en directe,
on surt el que es parla, que les escrites per Internet, més
elaborades i pensades. Blanca
s’explica fluidament i molt bé. En la seu de la CGT coneix i saluda
a tothom, i a cada quatre passes l’aturen per a donar-li informacions
d’última hora, uns fulls de propaganda, o per a parlar-li,
saludar-la, o intercanviar-se noticies. Blanca Rivas és una
activista directe, independent, cultivada, sense por a dir el que
pensa, i crítica. Lluitadora pels drets dels treballadors, precaris
i aturats. En l’entrevista, moltes coses interessants s’han quedat
sense publicar o retallades per manca d’espai, com el bon treball de
la CGT amb els immigrants, o bé, una argumentada exposició contra
la reforma laboral del Zapatero. Personalment m’ha agradat que animi
a la diversitat de grups llibertaris i anticapitalistes a lluitar
junts. Li desitgem molts èxits.

Aquí
en la CGT, la majoria són homes i gent gran,
no sols en els càrrecs de responsabilitat, sinó també en
les manifestacions. Hi han poques dones i gent jove. Com és? Tu, què
hi fas aquí….

Pel
que refereix a la masculinitat del sindicat, crec que es deu que a
l’època del fervor sindical, quan van sortir, les dones eren un
sector que no estava al món laboral. D’un temps cap aquí, quan les
dones si han incorporat, el sindicalisme ha perdut la força, ja no
és un referent de lluita. De totes maneres cada cop en som més.

 

Per
què els sindicats estan tan desprestigiats avui i ja no són un
referent de lluita?

Jo
crec que els sindicats majoritaris fa temps que no estan defensant
els drets dels treballadors i la gent pensa que “tots
els sindicats són iguals”,
es va decebent i moltes vegades hi segueix perquè li han solucionat
“x” problemes. Però hi ha un descrèdit general.

Aleshores
perquè en un sindicat anarcosindicalista, com la CGT, les dones no
s’hi apunten més?

El
món sindicalista és -se’m fa difícil utilitzar la paraula- un món
masculí, un món dur, un món, que cobreix uns aspectes del tema
laboral, que són de batalla. El mon sindicalista no recull altres
sensibilitats, no et diré femenines, però sí altres maneres de fer
les coses que potser com a dones hi podem aportar.

Per
exemple?

Quan
assisteixes a reunions, de vegades hi han actituds rígides,
autoritàries. No dic que hi hagin actituds d’homes i d’altres de
dones, però sí que no és un clima propici per poder recollir
depèn de quines sensibilitats i aportar-hi una perspectiva de
gènere.

Per
què els joves no s’afilien?

Primer,
pel desprestigi del món sindical. En segon lloc, perquè les seves
condicions precàries i inestables els fan fan tenir por. Els
afiliats t’ho expliquen, que la majoria de joves no reclamen res.

També
crec que s’ha perdut la consciència de classe.

Por
i sense consciència, com poden defensar els seus drets?

La
majoria de joves deixen precaritzar les seves condicions laborals,
accepten contractes de treball amb mobilitat geogràfica, funcional,
salaris inferiors, sense reconeixement d’antiguitat, fan hores extres
sense protestar, etc. No s’adonen que amb això són també
responsables de la precarització del món laboral.

Per
què ho accepten tot?

Et
posaré un exemple, parlant amb els delegats de la Secció Sindical
del Banc Santander de Lleida sempre et diuen que no hi ha afiliació
jove al sindicat, que “Els
joves ho permeten tot a canvi d’anar pujant”.
A ells, per ser sindicalistes i de la CGT estan vetats, normalment
són operatius d’oficina. En canvi, els directors i els
sota-directors són xavals joves, que han anat acceptant les
condicions precàries. L’esperit no és de lluita, és
d’individualisme i competitivitat…

…La
competitivitat, la base de l’educació actual, de la LEC del
Maragall. Hi han altres raons?

Segurament.
També hi ha un desconeixement espectacular dels drets laborals. Els
nostres pares i les nostres mares van lluitar per a tenir uns drets,
un estatut dels treballadors, un dret de mínims, que hem heretat i
estem perdent. Drets que al no haver-los lluitat, els joves ni
coneixen, ni valoren.

Per
exemple.

Et
ve molta gent jove que ha firmat “finiquitos”.
Ho firmen tot. Tu els dius: “Però
no t’ho vas llegir abans de signar?”.
No llegeixen les condicions, ni demanen vacances, ni res. Hi ha molt
desconeixement. Totes ens hem espavilat quan ens ha arribat la
primera patacada.

S’han
acomiadat a dos milions de treballadors, sobretot immigrants,
precaris, joves, els que eren més fàcils i barats d’acomiadar. Ara
necessiten tornar-los a contractar, ja que són els més obedients i
ho accepten tot, com expliques, però crec que abans volen acomiadar
els fixes, els que lluiten, els grans. Què en penses?

Si,
crec que les intencions van cap a contractar en precari i retallar el
pes de la negociació col·lectiva. De totes maneres, amb els anys,
l’acomiadament, sota el meu parer, ja és lliure.

Jo
el que no entenc és que ens vulguin fer creure que abaratint
l’acomiadament es creen llocs de treball. Sembla de sentit comú que
si els empresaris tenen carta blanca per acomiadar, i a més l’estat
finança part de l’acomiadament, hi haurà més gent gent a l’atur i
no al revés.

És
un engany. Els empresaris ens diuen que per a contractar més
treballadors de manera indefinida, cal que l’acomiadament no costi
diners, o en costi poc. Però això és una bajanada. No crea llocs
de treball. El que crea llocs de treball és la reducció de la
jornada, polítiques formatives, ajudes a les polítiques
productives i no a les especulatives i financeres, etc. Ara el govern
indirectament està subvencionant l’acomiadament als empresaris, un
company em deia “Tot
això facilita i serveix amb bandeja la reforma de la seguretat
social que volen fer”.
Volen reduir les prestacions de la seguretat social, reconsiderar les
ajudes a viudes, sols per a persones que puguin demostrar que
depenien del sou del marit, entre moltes d’altres propostes que
empitjoren el marc social.

I
com s’arregla tot això?

Canviant
el sistema

I
com es canvia el sistema?

És
que si jo em pogués plantejar una reforma laboral en positiu, no la
trobaria. L’estatut dels treballadors actual és un dret de mínims.
Sempre que haig de defensar treballadors, ja no demano millores, sinó
que es respecti el marc laboral vigent. En una xerrada a Lleida, els
companys de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) ens deien:
“la
gent es pensa que som molt radicals, però nosaltres l’únic que
demanaven és tenir el mateixos drets que els altres treballadors…
dos dies de descans”.

O
sigui, que ara s’està lluitant, quan es fa, per a mantenir drets…

…
Sí, per a que no ens respectin el poc que ens permeten negociar.

Ets
la responsable de jurídica del Secretariat Permanent de la CGT com
s’hi arriba a aquest càrrec?

M’han
enredat!

Com?

Estava
a la CGT a Lleida, implicada sobretot en temes d’acció social, i els
companys de la CGT m’ho van proposar. Al dir-los que si, es varen
seguir els tràmits interns: propostes, vots, presentacions, etc.

En
què consisteix la feina de jurídica?

Hi
ha el que faig, i el que m’agradaria fer…

…Comencem
pel que estàs fent

Intento
mantenir informada a tota la CGT dels canvis normatius que hi han, de
les reformes, resolc dubtes jurídic, etc. Bàsicament és informar.
També fem i/o traduïm al català dossiers i informacions d’interès
pel sindicat. I tractem els conflictes interns que ens arriben…

…Pots
concretar

No
sé… Per exemple, algú truca i explica el conflicte que ha tingut
amb un advocat, o amb un empresari, etc., doncs mirem què es pot
fer.

T’arriben
casos de corrupció interna, de delegats o càrrecs sindicals, que no
fan el seu treball, o mal us dels béns del sindicat? És el teu
treball?

Això
depèn del càrrec d’organització. Si arriben denuncies a jurídica,
les passem i informem al Secretaria Permanent, i allà es pot valorar
però les decisions es prenen a la plenària, on hi són tots els
sindicats de Catalunya. La CGT, com a sindicat llibertari, té
mètodes en principi horitzontals i assemblearis, i així intentem
treballar.

 

Hi
han casos de corrupció,

Com
a totes les cases, és clar. Mentiria si et digués que no.

 

Què
és el que t’agradaria fer a jurídica?

M’agradaria
que les jurídiques del sindicat poguessin treballar més en equip,
més traspàs d’informació, més col·laboració, etc Sobretot
perquè la defensa jurídica dels treballadores fos més efectiva. I
el que penso que ha de minvar és l’opció judicial dels sindicats…
Les batalles ja no es guanyen tan per acció sindical (lluites,
vagues, piquets, etc.) sinó per l’activitat judicial. Per exemple
una vaga com la TMB ja no ho és l’usual. Ja no hi ha l’actitud
habitual d’abans: “no
, dons parem”, “no, doncs sortim al carrer”, “no, dons et
cremem el cotxe”.
Ara, massa sovint, es demana als advocats que solucionin els
conflictes.

 

Hi
han reunions d’advocats per a intercanviar informacions,
problemàtiques?

No,
perquè no tots són advocats militants. Uns poden ésser
professionals militants o amb consciència de classe, d’altres poden
no ser militants i tan o més bons professionalment, però no tenen
per a que implicar-se més enllà en temes de la CGT. Cadascú és
del seu despatx. Bé, tenim 4 anys per anar trencant esquemes, obrint
escletxes…

 

Contractar
advocats més militants?

Doncs
jo valoro un bon professional però al nostre sindicat penso que no
tothom ens pot defensar com cal. Perquè un advocat pugui tenir la
confiança del sindicat i el defensi amb uns valors clars i
contundents ha de saber on està.

 

Ara
hi haurà una vaga general. Com analitzes la situació?

Per
la CGT, i des del primer dia, la vaga general és imprescindible. Ens
sobren els motius. Tenim raons com per una vaga general indefinida, i
per a paralitzar el país el temps que faci falta. Quin és el
problema? Estem parlant d’uns grups de treballadors desmotivats, que
no creuen en la utilitat de la vaga general ni en res. Hi ha una
situació general de descontent però es creu que la vaga no servirà
de res… doncs imagina’t el que pensen de la vaga d’un dia i d’aquí
dos mesos.

Malauradament
molts treballadors pensen que reivindicar drets i lluitar no serveix
de res. Jo crec que, si UGT i CCOO s’han hagut de menjar la reforma
laboral, és que saben que ja no tenen el poder que tenien abans. I
si no l’han signada és per no perdre la poca credibilitat que encara
tenen.

 

Com
ho veus que els sindicats majoritaris declarin una vaga a tres mesos
vista? És una anormalitat que no he vist mai, en cap època, ni país

Ells,
la vaga general ni se la creuen, ni tenen ganes de fer-la i a més
són uns venuts. La reforma no l’han firmat, perquè acabarà igual,
tant si la firmen com no. La seva proposta de vaga general és una
absurditat. Ells diuen: “la
farem a tres mesos perquè així la podem preparar més”. Això
no és una vaga general. Una vaga general és quan quan es para el
país l’endemà mateix de la proposta de les retallades. La vaga
general a tres mesos vista no servirà de res. Els treballadors no la
seguiran perquè ja tot està fet. UGT i CCOO no són sindicats de
classe, ni són res.

Què
són?

Són
asseguradores, empresses de turisme, que et fan descomptes al
dentista, els parcs d’atraccions, etc. Són una aberració,
respectant el que encara queda de decent a les bases. No es creuen la
lluita només fan les coses per no perdre descrèdit. Són una gran
empresa més i han perdut tota la consciència de classe. Per mi,
estan a l’altre costat de la barricada, perquè la seva intenció no
és canviar res. Caldria sortir al carrer ja, però des de la CGT hem
d’admetre que no tenim capacitat de paralització pels mitjans
tradicionals… A vegades penso que no podem convocar sense els
majoritaris… I a vegades penso que nosaltres hem de convocar vaga i
jornada de lluita amb els que estan al nostre costat de la barricada
i a veure que passa… Potser ens sorprendríem!

 

Estem
malament i el país també.

Sí.

 

Una
pregunta que m’ha fet arribar un amic de la CGT: quina diferència hi
veus entre els delegats de la CGT i els dels sindicats majoritaris?
Quines actituds haurien de tenir els de la CGT?

 

Crec
que els delegats de la CGT haurien de ser anarcosindicalistes,
incorruptibles, solidaris, saber treballar assembleariament i
defensors dels drets dels treballadors i les treballadores. Un
delegat nostre ha de ser també militant… però, de vegades penso
que la CGT ha crescut molt i no sempre és com a mi m’agradaria.

 

Sobre
les divisions actuals de l’anarcosindicalisme. Com ho veus?

Si
et sóc sincera, jo vinc de la CNT de Lleida…

 

…Com
va ser que et passessis a la CGT?

Al
2001, un grup de joves varem re-crear la CNT a Lleida. Era un espai
de militància sobretot un col·lectiu llibertari. Jo comparteixo
ideològicament més la dinàmica de la CNT, la dinàmica de l’acció
directa. Crec que la participació en els comitès d’empresa corromp,
i que alguna gent no milita per ideologia sinó per l’alliberament.
La posició de la CGT de dir: “si no estic en els comitès
d’empresa i no participo en les eleccions sindicals estic destinada a
no poder fer res” la valoro positivament. És adaptar-se a les
circumstancies actuals sense oblidar el que penses.

 

Nadar
i guardar la roba. Posa un exemple

Ara
la CGT participa en EROS, però no els firma, perquè no accepta els
acomiadaments a canvi de res. Però, és clar, potser anar-se
adaptant i adaptant, potser un dia firmarà EROS, i anar-se adaptant
i adaptant potser un dia… Això és en el que no estic d’acord. Per
mi caldrien canvis. Participem a les eleccions i als comitès per no
quedar fóra, fins aquí perfecte, però jo posaria limitacions com:
cap delegat hauria de tenir jornada completa d’alliberament, aquest
hauria de ser rotatiu, cada any o cada dos anys… La gent sempre ha
militat de forma voluntària, les hores s’han tret del seu temps
lliure… Cal ser valentes i demostrar que som el que diem.

 

 

T’agradaria
que els diferents sindicats anarcosindicalistes s’ajuntessin, o ja
trobes bé que es mantinguin separats.

És
perillosa aquesta pregunta. Crec que recullen sensibilitats
diferents. Crec que està bé mantenir el que ens caracteritza i
treballar amb qui i pel que volem, però treballar conjuntament en
tot el que es pugui. A Lleida sempre hem intentat treballar totes
juntes: de independentistes a llibertaris. Endavant i la CGT van fer
una campanya conjunta al 2003 i la CNT i la CGT van signar
conjuntament actes com l’1 de maig per primer cop al 2005.

 

O
sigui que vosaltres sou un exemple!

A
Lleida, sempre que s’ha pogut, s’ha apostat per la unitat de
l’esquerra anticapitalista. Jo crec que cada col·lectiu s’ha de
sentir còmode en el dia a dia, mentre es pugui treballar
conjuntament, la re-unificació no la veig ni necessària, ni
innecessària.

 

A
Barcelona, ni pel centenari s’han pogut fer accions conjuntes…

La
situació de Barcelona se m’escapa… A Lleida no tenim aquests
problemes d’aquí.

 

Quin
treball està fent la CGT amb els immigrats?

La
CGT fa molt bona tasca amb els immigrants. Fa molts anys que té
àrees d’immigració. A molts llocs treballa molt com a Terrassa, a
Lleida, a Reus. Són referents dels llocs com a immigració. La
filiació d’immigrants ha sigut bastant important.

 

Els
immigrants, a diferència dels joves, no tenen por?

Sí
que tenen por. Els immigrants conscienciats es mantenen afiliats.
Malgrat la por, n’hi van havent.

 

Què
fa la CGT pels aturats?

La
CGT és un sindicat, com tots, previst per als treballadors. És
complicat ja que avui pots ser treballador i demà aturat. La CGT
hauria de servir i saber donar cabuda als aturats, que tinguessin un
espai en el sindicat. També crec que nosaltres, la CGT, hauríem de
potenciar pràctiques anarcosindicalistes, com per exemple,
cooperatives, fer viables les pràctiques en les que creiem.

Hauríem
de tenir capacitat d’aprofitar el context per treballar en les
alternatives que plantegem.

 

 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!