En contra:

L’Ajuntament de Barcelona manté ocupada i tapiada
la cooperativa de Sants “La Lleialtat” construïda pels
obrers el segle passat. Aquesta cooperativa fou espoliada als obrers
pels franquistes, els quals varen ocupar l’edifici i el varen
convertir en la discoteca Bahia. L’edifici l’ha heretat
l’Ajuntament de Barcelona que el manté ocupat i tapiat. Ni fa, ni
deixa fer. Des de 1988 està inutilitzat, tancat i últimament
tapiat. La cooperativa la Lleialtat és un dels molts edificis
espoliats, expropiats, requisats als obrers, a les organitzacions i
sindicats de la República.

<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>

És un edifici del segle passat, emblemàtic del
cooperativisme social obrer de Catalunya i de Sants en particular. La
Lleialtat fou un símbol del cooperativisme que realçava els valors
de la lleialtat, i les pràctiques autogestionaries i l’ajuda mútua.
Els obrers de Sants varen trobar una solució a la crisi i greu
situació econòmica de fa un segle en el cooperativisme. Varen crear
els fonaments d’un món diferent més just, més igualitari, basat en
la fraternitat, la lleialtat, la justícia. Fonaments que varen donar
lloc a una societat socialment cada cop més lliure, instruida i
autònoma i a la revolució obrera del 1936.

Per això, els actuals governants els costa retornar
el que fou expropiats a obrers i organitzacions revolucionaries. Per
les mateixes raons no volen recuperar la memòria històrica, a
exceptició de la dels partits democratics de la burgesia. Per
aquestes raons i segurament per altres mantenen ocupada i tapiada la
Lleialtat. La cooperativa Lleialtat esdevé un símbol del
comportament dels partits de la burgesia, els guanyadors de la guerra
civil: desmemoria històrica, usurpació del patrimoni obrer,
impunitat dels militars assassins i col·laboradors. Com deia el
Pujol “com menys es parli i es recordi la guerra civil, millor”.
Millor per la burgesia.

Durant la dictadura de Franco els ocupants varen
convertir la Lleialtat en fàbrica de torrons i desprès va passar a
ésser la sala de festes “Bahía”, nom pel que es coneix
actualment l’edifici construït pels obrers de Sants. El silenci i
deslleialtat dels franquistes envers La Lleialtat l’han continuat els
seus hereus democratitzats, i l’últim, l’Hereu, ha culminat l’obra
bruta abandonant, tapiant l’edifici.

Abandó i absència de manteniment de La
Lleialtat, edifici protegit.

L’abandó d’un edifici protegit és una
il·legalitat i un delicte contra el patrimoni arquitectònic i
històric i social de Sants i Catalunya. La Lleialtat és un
edifici desvalorat, silenciat, ignorat, però és una joia tan per
Sants com per les generacions venidores, no sols com a edifici
arquitectònic, sinó com a símbol de la lleialtat i del
cooperativisme obrer de fa 100 anys. La Lleialtat brilla envoltat de
multitud d’edificis de la ciutat, productes de la corrupció, la
especulació, el boom immobiliari, els guanys fàcils de diners, les
prebendes, les re-qualificacions, etc.

La Lleialtat fou la base, fonament i constància
que un altre sistema és viable i possible. És un símbol històric
que demostra que és possible un món basat en la solidaritat, el
compromís, i l’esforç comunitari. Sols els crims dels militars
colpistes i la força dels ocupants, varen poder acabar amb el
cooperativisme i els avanços socials de la República.

No hi ha manteniment de l’edifici. Un
edifici protegit cal protegir-lo i no deixar-lo abandonat.
Actualment ningú pot entrar-hi, ni el personal de l’ajuntament. Tot
està tot tapiat, inclòs la porta principal. Les últimes nevades i
pluges deuen haver fet mal bé teulades, terrats. Quan més tardin a
donar-li manteniment, més costaran les obres de l’edifici.
L’Ajuntament està malversant diners públics cada dia al no
ocupar-se’n. Un edifici protegit, desprès de 20 anys sense
manteniment, cal que se’n ocupi en urgència, perquè l’Ajuntament ha
de tornar aquest edifici amb òptimes condicions, tal com estava en
el moment de l’espoli.

Perill d’ensorrament. Si s’ensorra, Ajuntament en
serà totalment responsable per manca de manteniment, per abandó i
per no fer cas als reiterats advertiments. I haurà de reconstruir i
restituir la Lleialtat al moviment cooperatiu i veïnal.

Hem de donar les gràcies a l’il·lustre polític o
funcionari de l’Ajuntament que va catalogar la Lleialtat com edifici
protegit. Ja l’haurien venut o enderrocat per a esborrar-lo de
la història.

Parèntesi. Sobre l’Ajuntament “ocupa” i
moviment okupa.

Hem de senyalar que l’Ajuntament és un ocupa de la
més baixa categoria. S’apropia d’edificis dels obrers i moviments
socials amb l’ajuda de lleis, normatives franquistes i gràcies a
l’auto amnistia dels franquistes de tots els seus crims i espolis
comesos. Aquests ocupes de l’espai obrer, com l’Ajuntament de
Barcelona, prenen edificis amb vida, emblemàtics, amb història,
per a tapiar-los i abandonar-los. És la lògica de mort, la lògica
d’uns governats desagraïts i deslleials que obliden i ignoren els
avantpassats, i especulen amb guanys futurs.

Cal diferenciar-los dels okupes que entren als
edificis abandonats de la burgesia per a donar-los vida i
utilitzar-los. Escrivim amb K al moviment okupa per diferenciar-lo
dels polítics. És una lògica de vida. Els okupes viuen en
comunitat, hi fan activitats socials, i reivindiquen que preval el
dret a una casa, que els drets de propietaris que tenen les cases
durant anys abandonades, tancades (És el cas de l’Ajuntament).

Reclam popular

La cooperativa La Lleialtat és
un cas exemplar i d’actualitat, ja que els moviments socials de
Sants estan demanant al govern del Districte que desocupi la
Lleialtat, que torni a tenir vida, i es torni als moviments socials i
cooperatius de Sants.

No fa falta demanar permisos al Borbón, ni esperar
una llei de Madrid de la memòria històrica per a tornar un edifici
espoliat pels franquistes. Sols cal ésser digne i fer un treball de
memòria històrica de Sants i tornar als obrers el que és dels
obrers.

No s’està demanant conserges, directors , animadors
socials, bibliotecaris, secretaries, etc., ni finançament, sols i
simplement l’edifici La Lleialtat.

L’Ajuntament ha de tornar la Lleialtat en
bones condicions

L’Ajuntament ha de tornar l’edifici en condicions
òptimes de funcionament, per a que la Lleialtat pugui tornar a ésser
una cooperativa i centre d’esplai, animació, cultura i formació
cooperativista i aixopluc de cooperatives i moviments socials. És
un fet de justícia. No hi hauria d’haver discussió, sols diàleg i
negociació sobre les modalitats i dates del traspàs.

L’ajuntament “ocupa” presumeix molt de diàleg
en la revista gratuïta i propagandística del Municipi. Repeteixen
que l’Hereu se la passa escoltant als ciutadans i camina com ningú
pels districtes per conèixer de primera mà els problemes i reclams
dels ciutadans. Amb la Lleialtat no hi ha d’haver problema a
diferència d’altres edificis espoliats pels franquistes que estan a
mans privades, a mans d’empreses amigues dels governants o venudes i
revenudes. Sols fan falta posar-se d’acord amb les dates, condicions
i forma de traspas.

Els socis de la Lleialtat encara vius mereixen
respecte i tornar a veure la Lleialtat en funcionament.

En la fira d’Entitats, en la presentació de la
campanya “Recuperem la Lleialtat”, se’ns varen apropar
uns vellets, que de petits anaven a la Lleialtat. Era durant la
guerra. Ens varen explicar els seus records i testimonis. Un va a
anar a buscar a casa seva fotos, cupons, actes i circulars interns
de la Cooperativa, on hi apareixien els càrrecs del seu pare i avi.
Estaven entusiastes amb la campanya i ens varen donar ànims i suport
per a la recuperació de la Lleialtat. Un ens explicava amb emoció
que encara recordava nítidament a la seva germana actuant en el
teatre i ballant en l’escenari de la Lleialtat. Ens animaven a seguir
lluitant per a la recuperació de la Lleialtat, però trist ens
deia que ell ja no tornaria a veure la cooperativa en funcionament:
“Es cosa d’anys, i jo ja no ho veure”.

Sr. Hereu, vostè que escolta tant als ciutadans,
vingui a escoltar a aquests dignes vells de Sants, que volen que
s’obri la Lleialtat, que torni a tenir vida, i de segur que per
respecte a la memòria històrica de tants lluitadors obrers, no
permetrà que se’n vagin sense que hagin vist un gest de bona
voluntat del govern, o escoltat promeses fermes i vinculants.

Acte de presentació.

L’Elisenda, del Casal Independentista, ens va parlar
del somni del grup promotor: que la Lleialtat torni a obrir-se,
torni a tenir vida pròpia, on funcioni un espai cooperatiu,
autogestionat, com ho era abans i es pugui somniar en la construcció
d’un mon nou.

L’Ivan, de a cooperativa Ciutat Invisible,
ens va explicar la història de la cooperativa obrera La Lleialtat i
del cooperativisme a Sants. (Mentre ens ho anava explicant, recordo
que pensava que la gesta de les cooperatives obreres s’hauria
d’ensenyar a l’escola, i per suposat que als mestres i polítics).
Ara concloc que els polítics actuen sobretot per desconeixement, més
que per mala fe i ganes d’apropiar-se i ensorrar una cooperativa de
valor històric, que han heretat de mans ensagnades.

En Pitu, del grups de Diables, va anar al gra i
d’una manera directa va exigir als de l’ajuntament i districte les
claus de la cooperativa La Lleialtat espoliada pels franquistes. “Que
ens tornin les claus!”, va concloure.

En Carles, del col·lectiu d’arquitectes, ens va
il·lustrar amb plànols i maquetes sobre la nova Lleialtat
restaurada, proposant-nos un ús funcional i polivalent de l’espai
per a poder-se acomodar a les diverses activitats i al model de
gestió autogestionari de la nova Lleialtat.

En Jordi, del Centre Social de Sants, ens va
explicar que cap de les Entitats que reclamen l’obertura de la
Lleialtat, vol un metre quadrat per a elles, i que l’important no és
tan tenir un espai més pels moviments socials al barri, que fa
falta, sinó que l’important és recordar els principis i lluites
d’uns ciutadans compromesos en la construcció d’un mon nou; valors i
principis socials, que no hem d’oblidar. “És un edifici ple de
sang , lluites, sacrificis i valors dels mon obrer de Sants. Un
edifici històric de gran valor”, va recalcar.

En Josep, de l’Associació del Barri de Sants, ens
va explicar, en una exercici de transparència, el procés i treball
del grup animador de la campanya “recuperem la Lleialtat” i el
funcionament autogestionari i obert a la comunitat de Sants. En
acabar la seva exposició, va invitar als nombrosos assistents a un
brindis per a que ben aviat recuperem la Lleialtat i torni al poble.

La lleialtat un valor ètic, cívic, humà,
social, en desús. .

La deslleialtat dels franquistes i dels governs
democràtics fa molt més necessari que el valor de la lleialtat
resplendeixi, es promogui i es valori. Segons el diccionari Pompeu
Fabra, lleial és “la persona incapaç de trair, fidel als
companys i al poble”. La cooperativa Lleialtat va tenir un
ascens meteòric com empresa autogestionada pels obrers i lleial amb
el poble. S’hauria d’ensenyar a les escoles, i sobretot als polítics
santsencs. Per què?

La cooperativa La Lleialtat, un exemple de
gestió comunitària

Els socis de la cooperativa no sols es varen ocupar
de comprar els productes de primera mà més barats, al ajuntant-se
tot de veïns, sinó que es varen dedicar a ajudar-se, formar-se,
ajudar als aturats, assegurar als malats, i organitzar el temps
lliure amb activitats culturals i esportives. Feien d’Ajuntament.
Organitzaven balls, excursions, cursos, i ensenyaven i feien teatre.
Col·lectivitzaven els treballs i esforços de tots els socis i
s’organitzaven de manera autogestionada.

En aquest temps de corrupció, competitivitat i de
guanyar diners de qualsevol manera, el cooperativisme ensenya a viure
amb lleialtat, a cooperar en lloc de competir, a ser solidari en lloc
d’avariciós i a millorar la vida social enlloc de repartir-se els
guanys individualment. No cal dir que les cooperatives foren un
exemple de reeixida social i que Sants es va emplenar de cooperatives
autogestionades.

Valorem el nostre passat

No es pot conèixer ni comprendre la societat
d’avui, sinó coneixem el passat, en particular la lluita i revolta
dels obrers que a Barcelona i Catalunya varen guanyar a la burgesia
aliada als borbons i partits dinàstics (conservadors i lliberals)
com avui. I varen protagonitzar la revolució proletària més
important dels segle XX, segons Noam Chomsky i la majoria
d’estudiosos.

Així com a la civilitzada i burgesa França, es
valoren, s’estudien i es recorden les lluites dels obrers com a
patrimoni nacional (la revolució francesa, la Comuna, maig 68,
etc.), aquí a Catalunya s’ignoren les revolucions i gestes dels
obrers catalans d’importància mundial; es silencien, es callen,
s’obliden, i es tapien, si cal, esperant l’ignominiós oblit total.
Deslleialtat i por de la covarda burgesia catalana.

Un poble agraït i digne no ignora els habitants
que han lluitat per a millorar el poble.

Txema Bofill

Per a més informació
http://lleialtat.wordpress.com/

Pròxim acte: Dia 2
de juliol, a les 19 hores, carrer Olzinelles, 30

Xerrada sobre la
futura gestió de la “Lleialtat” amb les entitats i veïns de
Sants

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!