En contra:

La Pajín i Aido fent-se una palla revolucionaria

Com
tothom sap, i és de sentit comú, quan més aviat es jubilin els
vells, més aviat es reduirà l’atur i menys atur hi haurà.
L’important ara és que milions de joves entrin o retornin al mon del
treball. Qualsevol pot comprendre que obligar als vells a treballar
uns anys més, quan hi han milions de joves aturats és un absurd,
una incoherència, un despropòsit, una proposta que no té a veure
amb la realitat, una palla mental de manual.

Ahir descrivia la palla de la Leire
Pajín, sobre les seves elucubracions en relació als fills de puta
populars, i sobre l’Esperança Aguirre, la creadora del fill de puta
dirigit al populista Gallardón. I al vespre mateix trobo a la Pajín
regalant-nos una altre palla, aquest cop mà a mà amb el Celestino
Corbacho. Es tracta d’una palla molt grossa, i no perquè sigui feta
a duo, sinó per d’inventiva sàdica cap als obrers.

La trama de la palla és com cardar als
treballadors, com fer-los treballar uns anyets més, com exprimir-los
fins al final, com condemnar-los uns anys més a treballar “pel
país”. Una palla recorrent i repetitiva de la patronal.

Les palles mentals es caracteritzen en
que no tenen relació amb la realitat, són desitjos, fantasies,
sovint amb cap perspectiva real. Aquests neuròtics Pajín i
Corbacho, enlloc d’estar pensant en solucionar els problemes actuals,
s’estan fent palles de com explotar més i més al treballadors i
estalviar uns dinerets a les assegurances i a als patrons.

Lo normal i de sentit comú, i de gent
responsable i progressista seria començar a jubilar més i més
vellets i que deixin lloc als milions de joves aturats. És el que ja
han fet en països progressistes, preocupats per les qüestions
socials. I funciona.

Els neuròtics Pajín i Corbacho han
estat rumiant obsessivament en com explotar encara més als
treballadors i com donar un disgust tremend a tots els espanyols que
treballen. Alguns ja anaven contant els anys que els queda per a
deixar de treballar, ara els hi han d’afegir uns quants anys més. I
amb la preocupació afegida de que , quan governin els del PP, qui,
per a no ser menys neolliberals que els socialistes, allargaran
encara més anys el dia de la jubilació. Sempre a benefici de les
assegurances i dels rics i de mantenir un bossa d’atur enorme, que ja
sabem, obliga als treballadors a acceptar treballs amb les condicions
que imposa el patró.

Aquestes palles sobre el futur incert i
ple de perills, són molt recurrents tan en els botxins com en les
víctimes. Les palles de la gent de poder tracten de que roben,
exploten, i són cada dia més poderosos i més rics, i controlen
cada dia a més gent, més institucions i fan el que els dona la
gana: acomiaden a les secretàries desobedients, a treballadors
contestataris, etc. . Desprès dormen tranquils. Són temes
recurrents. La palla del Corbatxo i la Pajín és de les pretén
mortificar a milions de treballadors.

Els socialistes a més a més gaudeixen
traint als obrers. Recordem que és un partit obrer, per a la
defensa dels interessos dels obrers, que en un temps es deia
revolucionari i tot. Dons bé, ara gaudeixen il.legalitzant els
partits socialistes abertzales, denunciant com a terroristes als
líders abertzales, i servint amb bandeja les polítiques
neolliberals per als rics. Deuen sentir un plaer especial quan
enganyen i traeixen als treballadors fent-los creure que ells sols
volen ajudar-los, que tot el que fan és per ells, que treballen per
ells, que governen per ells, i que es passen el dia rumiant i pensant
amb ells i que al final han trobat una idea genial: retardar la
jubilació a tots, i així Zapatero, quan serà reelegit podrà
augmentar-los les pensions. L’orgasme és quan s’adonen que s’ho han
cregut, que s’ho han empassat fins al fons. i aconsegueixen que s’ho
creguin (que tot ho fan pel bé dels treballadors). Un cop han fet
creure que els de l’OTAN son uns missioners, i que a les guerres
d’ocupació son missions per a alimentar als pobrets ocupats, i que
els espanyolets només hi van a ajudar a portar la pau, fer-los
creure que treballar uns anyets més els anirà bé, és pa xocat amb
oli. Quin orgasme!

Però ens adonem que els polítics no
sols gaudeixen mortificant als vells, sinó que també gaudeixen
retardant als joves al mon del treball.

Distribueixen dosis de por: un futur
incert, un present ple de perills;: no es pot sortir al carrer perquè
està ple de terroristes i immigrants sospitosos, impossibilitat de
deixar el treball perquè 4 milions d’aturats es barallarien per a
agafar-l’hi; no buscar noves relacions ja que la majoria són
malvats. Sols cal veure les informacions de dones assassinades per la
seva parella. El millor quedar-se a casa davant la televisió, i
descansar per anar al dia següent a treballar.

Com veiem a les palles dels repartidors
de dosis de por, corresponen amb les palles mentals de les majories
espantades, que senten que els persegueixen, roben, enganyen, i resen
i resen per a que Déu els aparti de tants perills reals, que han
vist a la televisió.

Veiem darrera la dictatorial palla de
la Pajin i Corbacho, la mà vibradora de l’OCDE, Banc Mundial,
Bielderberg, la internacional dels patrons.

Aquesta última palla de la Pajín té
una altre plaer afegit: l’exhibicionisme i el “menage a trois”.

Alguns dels amables lectors, que hagin
tingut la paciència d’arribar fins al final, es preguntaran qui és
el tercer actor.

Som nosaltres, els que ens llegim,
aguantem i miren l’espectacle d’aquest parell explicant, justificant
i desenvolupant les seves palles mentals en públic. Diuen en la
Moncloa que la discussió de la jubilació tardarà uns mesos abans
no convencin ben bé a la població.

Diu el mentider Zapatero que no hi ha
cap interès electoral. Fals. Els dirigents socialistes saben que si
aconsegueixen passar la llei d’educació neolliberal, i condemnen els
jubilats a treballar uns anys més , ajuden als mercenaris
nord-americans a Afganistan i a l’OTAN, i segueixen ajudant als
bancs, a l’automòvil, tindran com a recompensa un bon finançament
electoral, tan important com per a ésser reelegit.

Un llibre del professor Giacobbe

amb recetes per a deixar d’escriure palles
mentals, recomanat per a polítics i bloguers. El professor Giacobbe
es va animar a escriure’l al constatar la quantitat de parides que escrivien el seus estudiants.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!