En contra:

Sobre els difamadors i falsejadors de l’obra i
vida de Ferrer i Guàrdia. Un recull dels personatges que l’han
seguit afusellant als llarg d’aquests 100 anys. Un “museu de greuges i falsificadors”.

Sobre els difamadors i falsejadors de l’obra i
vida de Ferrer i Guàrdia. Un recull de politics i escribans que
l’han seguit afusellant . Un projecte de “Museu de greuges i
falsificadors”.

<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
H3 { margin-bottom: 0.21cm }
H3.western { font-family: “Arial”, sans-serif

Aquest any 2009 celebrem el centenari de l’afusellament de Ferrer
i Guàrdia a Montjuïc

A Ferrer i Guàrdia, tal com sentencià Anatole France (premi
Nobel de literatura i reconegut intel·lectual d’esquerres),
“El crim de Ferrer i Guardia fou haver fundat escoles laiques,
igualitaries, racionalistes”. Se’l
va assassinar per obrir als ulls sobre les injustícies i mentides
dels poders, per formar a persones autònomes, per editar llibres,
per la seva manera no directiva d’educar.

Els
assassins de Ferrer i Guàrdia pensaven que, matant’el acabarien
amb l’obra educadora de l’escola moderna. Els assassins
creien que un cop mort el fundador, les escoles tancades, els
mestres perseguits i sense feina, i adoctrinats els alumnes en les
escoles de capellans i de l’estat, eliminaven la llavor de futures
lluites, revoltes, vagues i manifestacions. No fou així, l’obra va
germinar, no varen poder-la eliminar del tot. L”educació
racionalista i lliure va resistir i va donar fruits.

Molts analistes i historiadors, consideren l’educació com a
factor essencial en l’adveniment de la República i en la revolució
de 1936, ja que despertar al proletariat, afavorir la
conscienciació del poble sobre injustícies, enganys i explotació,
i estimular l’emancipació de la classe treballadora.

En els posts que seguiran ens ocuparem de denunciar i senyalar
els polítics, historiadors, institucions que al llarg dels 100 anys
han treballat per eliminar, silenciar, censurar l’obra de Ferrer i
Guàrdia i malparlar d’ell com a “conspirador, sanguinari,
estafador de dones, incitador a la violència, insignificant pedagog
i mestre, fanàtic anticlerical, irrellevant com a personatge,
incoherent entre el que feia i pensava, sols conegut a l’estranger
per haver sigut afusellat com a cap i instigador de la Setmana
tràgica”, etc.

En aquests centenari volem recordar els 100 anys de continuades
falsificacions, tergiversacions, enganys, errors contra l’obra i
figura de Ferrer i Guàrdia. Cent anys de despropòsits, greuges i
insults sobre l’home i el seu treball educatiu.

Aquesta nova categoria “Ferrer i Guàrdia , de nou
assassinat” vol convertir-se en un Museu dels
difamadors, acusadors, dels que tiren pedres públicament a
Ferrer i Guàrdia, dels que animen a linxa’l, els que el culpen,
censuren etc. Hi anirem afegint i exposant els historiadors,
polítics, institucions, que des d’octubre 1909 a 2009 s’han
dedicat a tergiversar, falsejar i malparlar de Ferrer i Guàrdia.
Començarem amb els autors articles i llibres que han sortit amb el
centenari, i anirem afegint posts sobre aquests vergonyosos i sense
vergonya elements de l’estat.

Exemples d’alguns candidats al Museu dels difamadors:

• Exposició de la setmana tràgica a la Biblioteca de
  Catalunya. Setembre-octubre 2009

• ¿Quién mató a Ferrer i Guàrdia? Francisco
  Bergasa, Mars 2009

• Pere Gabriel. 2009, i

• Pío Mora, 2007

• Avilés Farré, J. 2006

• Josep Maria Ainaud de Lasarte. Octubre, 1989

• Ignacio Buqueras, 1987.

• Enciclopèdia Catalana.

• Ricardo de la Cierva.

• Francisco Franco, 1939

• Joan Tusquets, 1932, 1937-40

• “Ferrer, criminal conspirador”. Ryan, 1909

  Etc.

No entrarem massa en el debat ideològic o en la valoració
personal i respectable de cadascun sobre la seva obra, però si en
les falsificacions, calumnies, comentaris anecdòtics, grollers,
irrellevants, acusacions sense arguments, insults tendents a
denigrar, i depreciar a Ferrer i Guàrdia.

Molts dels acusadors actuals repeteixen i agafen com a font les
falses acusacions del tribunal militar que el va condemnar sense
proves. Tenen tendència a convertir a Ferrer en un cas jurídic “el
cas Ferrer”, en criminalitzar el personatge, tot i que alguns
d’ells reconeixen que el consell de guerra fou una farsa.
Repeteixen les raons dels assassins de Ferrer i Guàrdia, sense dir
tot el que deien els que el defensaven.

Es un elogi per a Ferrer i Guàrdia, que funcionaris i
intel·lectuals de l’estat seguexin100 anys desprès injuriant a
Ferrer i Guàrdia amb falsificacions i insults. Podem dir que mentre
l’obra de Ferrer i Guàrdia amb el temps es valorarà més, ja que
encara és massa actual, tots elque l’han estat denigrant queden en
l’oblit de lhistòria. No li arriben a la sola de la sabata, com ja
passa internacionalment.

Ferrer va desafiar a l’Estat educant als nens amb llibertat i
respecte. Va mostrar com l’estat deseduca i adoctrina, just el que
s’havia d’evitar. Per l’Estat, Ferrer i Guàrdia continua essent un
concurrent i home que molesta per l’exemple i l’obra que ha deixat.
Efectivament Ferrer i Guàrdia fou un apassionat per l’educació
dels nens, un visionari, que estava convençut quel’educació
racionalista dels nens possibilitarà construir una societat més
justa i lliure.

No ens estranya que el franquisme, la actual monarquia i el
govern subsidiari català es preocupin per deixar l’escola sense
recursos dècada darrera dècada i d’imposar un sistema educatiu a
les antípodes de la Ferrer i Guàrdia. La imposició de l’actual
LEC, aprovada pel Tripartit, n’és un exemple patent i patètic.

L’Estat no escatima esforços per a controlar el sistema
educatiu. Sap la importància de l’educació. Per això vol alienar i
des-educar al jovent per tal d’obtenir mà d’obra obedient i dòcil.
La LEC és l’educació pel país decretada pels
governants pels següents anys.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!