Error de la directiva del Barça. L’espia Mourinho, el rei de la llotja.

 

 

 

 

 

En Mourinho gaudint de teatre-cabaret per a ell tot sol. Culets enlloc de culés.

El club Barça 0, Mourinho 1.
L’article tracta d’un error estratègia de la directiva del Barça
i d’un bon moviment tàctic del Mourinho. El portugués
és un entrenador hàbil, que sorprèn. Ha començat
a moure fitxa. Innova, fa teatre. En Murinho s’ha posat a espiar ell mateix des de la llotja del Barça, sense intermediaris,  i ens està mostrant i dient que
ja s’ha posat a preparar seriosament la champions. La directiva del
Barça relaxada de tants elogis per les victòries últimes i copes, va desfilar a
saludar a l’espia i li va donar publicitat gratis. Una bona jugada
teatral del Mourinho i tarja vermella a la directiva del Barça

El Club Barça, més que un
club, és una multinacional d’entreteniment, opi distribuït en
dosis setmanals en directe o retransmés per diferents canals. A
més a més, distribueix uns quants diaris  brossa, i samarretes a 50
euros.

Mourinho és un entrenador que
sorprèn i s’innova. Fa uns mesos va rebutjar entrenar al Madrid. Ara
s’ha fet invitar d’imprevist a la llotja del Camp Nou, on ha actuat
magistralment com a espia amb bloc i boli i cara de pocs amics. Sols
li faltava la gavardina.

No és que en Mourinho no coneixi
el Camp Nou, ni els jugadors del Barça, ni les reaccions del
públic del Barça, que de segur l’enviaran al teatre, ni que no
coneixi la personalitat i qualitats del Pep, ni sàpiga que a
can barça estan contents i ebris de tants títols i bon joc.
Tampoc es tracta que els observadors i espies habituals estiguin de
vacances o indisposats i ell de bona persona els reemplaci. Tampoc es
tracta que l’Etoo li negui informacions del vestidor i
dels entrenaments. Tampoc és que en Mourinho, al assabentar-se que no es podia el partit per televisió (a l’estranger es podien veure,
el meu fill a Nicaragua al veié perfectament, i en hores
d’estudi), com molts barcelonistes frustrats, corrigués a
l’estadi a veure el partit en directe. No és l’informació en
directe, ni les observacions de camp el que interessava al Mourinho.
En Mourinho no espiava, ho representava, ho feia veure. Segurament
en el bloc escrivia notes personals, trivials, acudits sense res a
veure amb el futbol.

Qualsevol analista, podria deduir que
hi ha alguna raó amagada, sobretot en un home tan teatral com
en Mourinho. Els clubs de futbol funcionen com empresses i una de
les funcions és analitzar la competència. És
normal que tinguin espies. El que no és normal és que
els generals facin d’espies.

La meva hipotèsi és la
següent: El troià Mourinho ha llençat una amenaça
al Barça, a l’estil del mag Helenio Herrera. L’important és
el fet d’espiar, ja que un espia és una amenaça, en
qualsevol empresa, institució, organització, estat.
El que li interessa és l’amenaça, deixar al Barça
sota amenaça, tocat. També és important per en
Mourinho deixar clar que ell és diferent, que sorprèn,
innova, que no es repeteix, i que si cal fer d’espia ja que la
situació i context s’ho mereix, fa d’espia, i mostra que el
que es mou primer té avantatges. I que el que té més
informació, més control sobre l’altre, i per resumir,  el que
té més coneixements, és el que guanya. L’influència d’un entrenador està en la preparació, l’assaig de tàctiques, en bones estratègies, en la designació de l’equip titular i dels possibles canvis, etc.

El Club Barça no hauria
d’invitar a la llotja a una persona que ve a espiar a  no ser que a la
llotja tinguin manera per a observar les seves anotacions i
comentaris, fet intrascendent, ja que tot era teatre. I si i inviten
a la llotja, que és el que pertoca davant d’un dels millors entrenadors existents,  no li haurien de donar cobertura. Per tan,
l’error de la directiva fou fer-li publicitat, que és el que
en Mourinho volia. Les televisions  catalanes no haurien d’haver
mostrat que tots anaven a saludar al Mourinyo com si fos el
president del Barça, i ell, per a més humiliació,
ni els corresponia. Asimateix els comentaristes no haurien d’haver
donat tan protagonisme al Mourinho amb tot de comentaris que obviaven
l’essencial. L’error fou donar-li publicitat gratuïta a un personatge
que està fent teatre, espiant el club i desconsiderant
conscientment a la gent de la llotja.

En Mourinho va deixar constància de la seva
prepotència, sense gastar un duro, amb els medis del Barça
(entrada gratis, llotja per l’espia, publicitat a les televisions
gratis, comentaristes com si estiguessin a sou d’ell, etc. ). Hem de
reconèixer la capacitat teatral i de manipulació del Mourinho. Ens
mostra que mentre ell va per feina, el Barça se la passa
celebrant eufònicament copes i victòries de la temporada passada i
rumiant quantes copes guanyaran aquest any. Una directiva que no s’ha
assabentat que la Champions ja ha començat.

Si no recordo malament en Murinyo va
declarar que els jugadors del Barça feien  teatre, ja que a
Barcelona hi havien molts de teatres; quan de fet era ell qui estava fent
teatre. De totes maneres és un elogi a Barcelona i al bon
teatre de Barcelona.

Aquest rebuig de diàleg
calculat, que va escenificar en Mourinho a la llotja, l’hem
d’interpretar com una provocació que té per objectiu
posar nerviosos i perplexos als del Barça, i jugar a l’espia
que es vol fer invisible.

Si el Barça no hagués
guanyat o el suec Ibrahimovic no hagués fet cap gol, l’efecte
desestabilitzador hagués sigut encara més fort. I
Mourinho hagués gaudit d’una aventatge superior.

Amb comparació al teatral i
provocador Murinyo, en Pep Guardiola és naif d’entrada, bona
persona, poètic, però sols d’entrada. És murri i
intel.ligent de sortida, se les veu venir, i sap donar la volta a les
cagadetes del club.

Tidrem lluita de Peps, el teatral
Mourinyo, contra el poètic Guardiola. L’oceànic Murinho i el mediterrani Pep.

Segur que hagues inspirat al Manolo Vasquez Montalban, com a mínim un article titulat: “Un espia a la llotja de can
barça”. Qui espii a l’espia, bon espia serà.

 

Graciès Mourinho per posar-hi
espies i picant a les dosis semanals d’opi (adormidera blau grana)
del poble.

De segur qu Mourinho motivarà a l’Etoo recordant-li l’ausència de filing del Guardiola, els titulars negatius dels diaris, els incumpliments de can Barça. I sobretot que no se li hagi reconegut la seva vàlua.

V de victòria, V de Venjança, C de Champions

Què ha fet en Guardiola per a contrarrestar en Mourinyo?

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.