En contra:

Les clavagueres del poder

Els periodistes dels mitjans de comunicació
creuen que informen amb llibertat i autonomia, sense pressions, i
creuen que practiquen la seva professió sense ingerències.
Santa innocència!

Fent zaping en la televisió, em trobo amb una entrevista a
n’en Pedro Ruiz a TV5 i m’hi quedo. El trobo en plena forma amb la
guspira d’intel·ligència i talent que el
caracteritzava, quan treballava a la televisió i jo estava
encara a Espanya. Del que recordo, deia coses com:

• Avui, la majoria de
  polítics i funcionaris estaria treballant amb els
  franquistes, si aquests estiguessin al poder. Molts dels que
  als cau la bava parlant de democràcia i llibertats
  democràtiques, ara estarien treballant amb els franquistes
  tan tranquil·lament.

• La televisió pública és la televisió
  privada del poder

• la monarquia espanyola es una institució
  de-generadora

• la gran majoria de programes que actualment es fan a la
  televisió pateixen d’un cas Gürtel

   

Va explicar que ell prefereix la soledat amb llibertat i
independència a la comoditat del Poder amb amics (mentre
tens poder).

També va anunciar que estrena una obra de teatre el 9 del 9
del 2009 a les 9 de la nit. (un bon publicista)

Igualment va llençar als de TV-5 la primícia “algun
dia explicaré quatre veritats sobre Zapatero” i els
de TV-5 varen caure sobre la promesa d’aquest tros de carn fresca com
gossos afamats. Varen reaccionar com previst, demanant que els
expliqués al moment mateix, en el programa. Però en
Pedro Ruiz sap, com els jugadors d’escacs, que té més
força l’amenaça que l’acompliment de l’amenaça.

També ens va explicar que no li es cap esforç, ni és
cap mèrit, escollir la llibertat. Es coherència. Tampoc
no té mèrit, ens va confessar, deixar el treball
durant uns anys per a cuidar la seva mare. Deia amb falsa
humilitat que no té mèrit ja que no li costava cap
esforç, ja que és el que li agradava, el que la seva
mare hagués fet per ell. No cal dir, que segueix tenint l’art
de remoure emocions, sentiments profunds, i mantenir tot tipus de
public enganxat, inclòs des d’un programa brossa, com en el
que es va prestar a deixar-se entrevistar.

Jo observava que l’estaf de TV-5 anaven molt preparat amb les
preguntetes trampa, però en Pedro Ruiz és d’una
intel·ligència i ironia exquisida i ràpida, un
creador nat, que sap donar la volta a preguntes capcioses,
rebuscades, i les veu venir amb segons. Es un presentador i animador
d’un talent i lucidesa que un es pot quedar escoltant-ho moltes
hores. El presentador ens explica que en Pedro Ruiz te el record
Guisness de l’entrevista més llarga, de dotze hores. Però
ell li va treure mèrit amb falsa modèstia, argumentant
que ell, com els polítics, sap parlar i contestar sense dir
res, i per això pot parlar hores amb paraules maques, buides,
vanes, sense dir res, com els polítics! Un bon imitador, un
imitador que desemmascara mentre imita. I no sols imita als polítics,
imita a la política i en la vida real, mentre l’entrevisten.

El presentador, un tal Jordi Gonzalez, famós en programes
brossa, l’acomiada secament, desprès d’un concurs de maniquins
i premis en diners, que simbolitzen la merda, segons Freud. Els
diners i la merda descriuen perfectament aquests tipus de programa.

Comença el debat polític i aquí ve l’origen i
essència d’aquest article. Una de les tertulianes de TV-5,
amb molt maquillatge i poc cervell, diu al presentar-se, que ella
vol aclarir que està en contra Pedro Ruiz, ja que ella a TV-5
gaudeix de total llibertat, i que mai li han censurat res i que a la
tele 5 es pot dir i expressar el que cada un pensa. (grans
aplaudiments del public de Tv5)

Aquesta tertuliana no s’ha assabentat que a la majoria de gent
no se’ls ha de censurar, ja que xerren i no diuen res, repeteixen com
lloros la propaganda del sistema. Bé, la pobra noia no
sap analitzar ni qui la contracta, ni el perquè se la
contracta , ni qui mana en els mitjans de comunicació, ni per
a que serveixen, ni quins sons els propietaris i bancs pels que
treballa. I aquesta mediocritat és l’analista de la situació
política del país! Una persona que no sap on està
parada…

Un acudit brossa, en un programa brossa, per uns tertulians i
propagandistes brossa: tot a tirar a les escombraries i a cremar. No
crec que es pugui reciclar gaire res.

A TV-5 no haurien de permetre que es vomiti una critica contra un
invitat quan l’acaben d’acomiadar. Es de mal gust i fa fàstic
per molt correcte i oficial que sigui el sofisma repetit mil vegades
“gaudim de total llibertat d’expressió” pels funcionaris del poder. Sobretot quan en Pedro Ruiz permet
que se li critiqui a la cara el que es vulgui, i a
més li agrada contestar als adversaris. No es ètic
parlar malament d’un invitat just quan se’l acaba d’acomiadar.

Als opinants no se’ls censura, és cert. La nena del
cervellet petit te raó, sols en això. Ja no fa falta
la censura directe. Quan no parlen com lloros, no se’ls convoca.
Així de fàcil, no cal censurar, ni fer programes en
diferit. La gent serveix si sols sap repetir la propaganda oficial, o
si s’autocensuren, en cas que tinguin esperit critic. No cal la
censura. El que no vol dir que hi hagi llibertat. Donen “llibertat” a
personatges incapaços de fer-ne ús, als que repeteixen la propaganda oficial i parlen com
autòmats. I mentre es porten correctament, i no tinguin
opinions pròpies, seguiran anant als programes i treballant a
les multinacionals de la mentira. Sobretot si critiquen als
utopistes, als anti-sistema, als que no voten, als lliure pensadors.
Sobretot quan els opinants repeteixen que a la televisió hi ha
llibertat, que no hi ha censura, i es posen com exemple. Al dir que a
la televisió mai els han censurat, s’auto retraten com simples
i bones peces del poder.

És evident que a la majoria de tertulians periodistes dels
mitjans de comunicació podrien, com deia en Pedro Ruiz, seguir
xerrant i treballant exactament igual, si tinguéssim encara el
regim franquista. També utilitzant les idees d’en Pedro Ruiz,
podem dir sense por a equivocar-nos, que se’ls convoca perquè
saben xerrar de qualsevol cosa i no dir res, com els polítics.
Els tertulians son una mena de polítics frustrats. Formen
part de l ‘entreteniment, propaganda i la manipulació de
l’audiència, generalment passiva i propensa a empassar-se el
que se li diu, i sobretot a creure’s que existeix debat i llibertat d’expressió.

Vaig continuar el zaping. Volia saber si el Madrid havia perdut.
Per tan, pels que vulguin saber-ne més d’aquest programa a
TV-5, era el dia que s’estrenava el Madrid en la lliga.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!