Agafada al vol

Som les paraules que diem

19 de març de 2020
0 comentaris

Xit

Silenci. Despertar-se en silenci. Esmorzar en silenci. Escriure, pensar, rentar-se, cuinar, llegir, treballar… sense interferències al voltant. Viure en silenci. Que nou, això.

El confinament ens ha repartit a tots els de casa per diferents bandes de la geografia catalana. Uns cap aquí, els altres cap allà. Tenim els mòbils a mà. Estem en contacte sovint però aquí ara mateix hi regna el silenci. L’assaboreixo cada dia com un fet excepcional, com un regal. Gairebé no obro el televisor. Només he posat música dues estonetes en cinc dies. M’agrada la quietud. L’aïllament ofereix un ventall inesgotable d’opcions. M’he penjat un pòster a la paret amb divuit projectes concrets per a executar aquests dies, mentre dure l’estat d’emergència. De moment, he rentat les xancletes d’estiu i he netejat i guardat les sandàlies que tenia apilonades des de feia mesos en una lleixa. I coses més interessants, és clar.

Entro a Twitter i hi observo bàndols i al meu voltant conec situacions ben diverses també. La dels que breguen per mantenir la pau en un espai reduït ple de família, la dels que tenen un racó privat delimitat tot i tindre companyia, la dels cuidadors a temps complet d’aquells que no es poden cuidar, la dels que han de sortir al carrer per força o a la primera línia de trinxera: als hospitals, a les botigues d’alimentació, a transportar béns perquè el país no es mori del tot. Hi penso molt, en aquesta gent. Sobretot, en els que formen part de la meua vida, encara que no els puga tocar ni veure en directe. En tot cas, ara més que mai és el moment de parlar amb nosaltres mateixos. D’estar bé amb el que tenim.

Entremig de tant silenci, he buscat paraules o expressions que hi facen referència: quietud, mutisme, no dir ni piu, no badar boca, callar, calma, repòs… Però m’ha vingut al cap també una onomatopeia que usem per a reclamar-ne, de silenci, quan no en tenim:

Xit!

Després he mirat si la trobava documentada. Al diccionari normatiu DIEC2 i al DNV no hi apareix, però en una fitxa de l’Optimot queda recollida juntament amb altres onomatopeies. D’altra banda, no m’ha sorprès gens trobar-la igualment al DCVB: mai no em defrauda! I tot i que no la recull directament el diccionari d’Enciclopèdia Catalana, sí que ens ofereix el verb xitar, basat sobre aquesta mateixa forma: cridar algú sense dir-ne el nom —dialectalisme, ens diu. Pot ser mallorquí?

Per acabar, us faré un regalet discret aprofitant l’avinentesa. Un haiku que he escrit per a recordar aquest estat estrany, que oscil·la entre la consciència de privilegi i el patiment per la incertesa que ens espera.

Ningú pels graons.
Només passes felines.
De dia i tot dorm.

Gràcies per llegir-me i salut per a tothom.


Fotografia de Kristina Flour a Unsplash

Amanós
18.01.2013 | 6.47
Estall
06.12.2021 | 8.12
Xocar
09.07.2017 | 10.53

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.