Agafada al vol

Som les paraules que diem

1 d'agost de 2024
0 comentaris

Wurtzita

Jugar amb les paraules per a distraure’s sembla poca cosa. No ho és. Dins d’un cotxe que ha de recórrer llargues distàncies et pot estalviar tensió: Veig, veig! Què veus? A l’hora de la sobretaula o en una sala d’espera silenciosa t’allibera de la sensació de temps mort. Com a exercici compartit, té l’al·licient de la competició per a ser el més hàbil a l’hora de trobar paraules.

Som els hereus dels entusiastes de l’Scrabble, introduït als anys 70 per l’escriptor Avel·lí Artís Gener en l’àmbit dels Països Catalans, i escampat amb perseverança per la Federació Internacional de Scrabble en Català (FISC). Recordem-nos també que, quan llegíem diaris en paper, la secció de passatemps lingüístics tenia adaptes incondicionals. Fins i tot als extints quioscos s’exhibien en un prestatge les revistes especialitzades en aquest tipus de jocs. Aprofitant aquesta dèria, les cadenes de televisió han explotat amb èxit programes per a posar-se a prova amb la llengua: El gran dictat o Bocamoll a TV3, Pica Lletres a LaXarxa, Téntol a IB3…

Amb aquests precedents i immersos en una evolució de mitjans constant, quan al novembre de 2021 va aparèixer el joc en línia Paraulògic al web de Rodamots, es va produir un efecte dominó entre els linguòfils. Atrapaves gent jugant-hi en qualsevol racó de l’espai públic perquè aquest entreteniment estava disponible a totes hores a la butxaca o a la bossa de  mà. Va ser un fenomen social.

Ara mateix, Vilaweb ofereix el seu particular apartat de Jocs on teniu quatre opcions per a triar Paraulògic, Minimots, Mot-li! i Què sé jo?. En paral·lel, fa temps que també aixeca passions entre els aficionats a trencar-se la closca buscant la paraula amagada rere cinc lletres el joc WordleCAT, que ara s’anomena “El mot“. S’han tornat bojos aquests catalans?

Si heu provat mai de jugar-hi sabreu que totes aquestes propostes tenen un cert component addictiu. Et fan esmunyir el cervell i t’ajuden a descobrir vocabulari nou. No sé si les descobertes que hi fem són evanescents i serveixen per a assolir just la victòria del moment i prou però descobrir els límits de la galàxia de la nostra llengua sempre serà un viatge fascinant. Fins al dia que vau encertar-la al Mot-li! segurament que no sabíeu que un pinc era una embarcació medieval de vela.

Posats a imaginar, potser mai no tindreu ocasió de creuar-vos amb la wurtzita fins que aparega programada en alguna partida  d’aquests artefactes. Sapigueu que es tracta del mineral dimorf del sulfur natural de zinc. Pel que fa a la pronúncia, com que està encapçalada per una lletra que no fem anar gaire, no sabem de manera intuïtiva si l’hem de fer sonar com sona en la paraula watt [bát] o com sona en el whisky [wíski]. De què podria dependre com l’hem de dir no ho sabem però, segons el DNV, sembla que l’hauríem de pronunciar [buɾʣíta]. Tot a punt per a l’ocasió, doncs!

La vida és una tómbola i en el terreny del joc cap coneixement no ens farà nosa.

Foto de la Wiquipèdia

 

Rafal
19.08.2016 | 7.22
Prendre el cor
17.02.2023 | 6.18
Miloca
26.01.2014 | 7.56

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.