Agafada al vol

Som les paraules que diem

15 d'abril de 2023
2 comentaris

Vidranya

Sobre el misteri s’han construït molts relats. Del que no en sabem l’origen, del que ens arriba per un camí que no coneixem o del que es queda mirant-nos des de la penombra, no ens en sabem avenir. Ens intriga. En veritat, les preguntes sense resposta ens pertorben. Per això som buscadors incansables de respostes.

Fa uns tres anys que m’he tornat a engrescar a escriure poemes. Els escric i queden en repòs o els ensenyo a persones de confiança perquè em diguen si se sostenen. En l’últim que he escrit hi havia usat la paraula bala; també hi havia provat bola en el sentit de “petita esfera de terra cuita, de pedra, de vidre o d’altres materials que serveix per a jugar”, tal com la defineix el DIEC2. Però en un haiku tot ha de ser molt explícit perquè la brevetat no ofereix espai per a gaires maniobres i, per tant, el risc de males interpretacions en mots tan polisèmics —bola té vuit accepcions al diccionari!— no resulta una bona aposta.

Aleshores, com qui rep un regal, em va arribar a les mans un forma equivalent per a dir aquest mateix concepte, la qual usen o usaven quan eren petits els ribetans amb qui tinc veïnatge. Es tracta d’un mot indocumentat. No apareix en cap diccionari i no sabria dir per quin camí va arribar just on l’he trobat. Vidranya té una aparença elegant, ens remet —per pura intuïció— a vidre però no en sabríem dir res més. Fent una cerca al món eteri m’apareixen un parell de referències curioses sobre aquesta paraula: a Twitter algú diu que en pallarès a les boles de vidre els deien vidranyes i, d’altra banda, segons un estudi sobre antroponímia, a Banyuls de la Marenda (Rosselló) es documenta Vidranya com a malnom. No sembla, per tant, una forma estrictament local tot i que només es conega en llocs aïllats. D’on ens devia arribar? Es tracta d’una forma híbrida resultat de creuar la paraula vidre amb una altra forma de sentit semblant? Ve d’una altra llengua: de l’occità, posem per cas?

Davant de tanta intriga, li pregunto a una amiga natural de Vilanova i la Geltrú si també jugava a vidranyes i em diu que no i, a canvi, m’ofereix altres propostes equivalents: vidrancs, si són de vidre; níquels, si són d’aquest material, i guixots, si són d’argila. A més, per si amb tota aquesta pila de propostes no n’hi hagués prou, encara vaig a la Viquipèdia, que em diu que bala té moltes altres formes paral·leles: “bolles, sambeques, cimques, mèrvels, cascarines, caliues… Al País Valencià se solen anomenar “boletes” a les menudes i “bàmbols”, “bolots” o “bolonxos” les de major mida”. De totes aquestes alternatives, només trobareu bolla al DIEC2 i boleta al DNV.

Em sento aclaparada. Entre el dubte de conformar-me amb el risc a la incomprensió dels meus versos —comptant que mai algú altre els arribés a llegir— i la indecisió que se’m presenta ara que tinc tantes possibilitats, em decanto per triar una forma precisa i enigmàtica dins dels fonemes de la qual brillaran unes entranyes multicolors.

Fotografia a Pexels

Rebombori
12.04.2013 | 6.33
Prendre el cor
17.02.2023 | 6.18
Xuruvia
27.03.2021 | 8.15

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.