Agafada al vol
Som les paraules que diem
Tralla
Saber o no saber. Aquesta és la qüestió. Hi ha vocables que se’ns escapen. Potser si els pesquem enmig d’una conversa en directe, entre braços que gesticulen i carasses que expressen aprovació o rebuig, la incomprensió es relaxa i acabem captant el sentit que se’ns volia escórrer de les mans com una llíssera.
A mi no em sona. No sé què vol dir —responen els contactes del grup d’amics si els pregunto per la paraula tralla. Diuen que no la coneixen. No els he donat context ni s’imaginen l’escenari en què me l’he trobada. En canvi, les joves del grup de família coincideixen a definir-la com a embolic —com si diguesses jaleo, puntualitzen—, també usada en situacions en què hi ha moltes coses per discutir. A ma mare també li sona en aquest sentit. Això em desquadra una mica la teoria que es tracta d’argot juvenil. Pel que fa als diccionaris, només trobem aquesta paraula amb el significat de tros de corda per a diversos usos. En canvi, si faig una petita cerca a Twitter, em surten molts exemples que m’inclinen a pensar que realment és un element argòtic que funciona entre persones joves i modernes.
Us diré on me l’he trobada jo, la tralla. L’he sentit enmig d’una cançó poema de Xarim Aresté, Indomables. Estava preparant un exercici per als meus alumnes d’un curs de català a partir de les llistes de cançons que el CPNL ha creat a Spotify. A la llista De relax, em va aparèixer aquesta composició musical tan preciosa i la vaig xuclar com si em prengués una orxata fresca al pic de l’estiu. La lletra fa goig, però la veu la transforma en un objecte preciós. Capbusseu-vos-hi quan tingueu un momentet lliure!
Perquè hi ha ombres que tenen constància
I volen en cercles sobre el camp de batalla
Haurem de trobar la talla
Però hi ha tanta tralla
Hi ha tanta tralla
I agafem velocitats no anant enlloc
Perduts al mig del rastre
I assumim la vanitat, no som herois
Només som indomables
Després de recrear tot aquest camí i d’haver desvelat el misteri de la tralla, he recordat que aquest juliol passat vaig escoltar aquesta cançó en directe al Parc de Can Robert de Sitges, en un concert conjunt de Gerard Quintana i Xarim Aresté. Va ser una efemèride extraordinària després de mesos de viure entre parets i prohibicions. Aquella actuació en viu va ser tot un regal. Però no em feu dir per què en aquell moment aquesta paraula em va passar de llarg, invisible, inoïda.
De vegades, quan hi ha tanta tralla, els nostres sentits s’enterboleixen. Calmem-nos i hi veurem millor.
—
Fotografia de Melyna Valle a Unsplash
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A casa meva, “tralla” es diu molt en context d’un concert. Per exemple: “Aquest grup porta molta tralla”. És a dir, que són bons i, a més, que són molt animats. Sóc de Valls i crec que al meu entorn tothom ho fa servir en aquest sentit.
Gràcies per l’aportació, Montse!
També es fa servir per dir que una persona té molta experiència, “té molta tralla”, o fins i tot per dir que un objecte ja està molt utilitzat i “té molta tralla” o que “està molt trallat”. A més, també seria sinònim de “donar canya” i per animar a algú es diria: “fot-li tralla”. En fi, almenys al Camp de Tarragona se li dóna molt d’ús. En castellà també s’utilitza. De fet, he trobat una explicació d’on provindria el significat: “Del llatí tragula (corda) d’on deriva l’estàndard tralla ( fuet que amb què es fustiguen les cavalleries perquè vagin més ràpid). D’aquí deriva el sentit de càstig. També el d’ànim, doncs a una cavalleria a la qual es dóna tralla va més ràpida i amb més vivesa”.
Quin complement a l’apunt, el teu comentari!
Moltes gràcies,
Teresa