Agafada al vol

Som les paraules que diem

4 de novembre de 2014
2 comentaris

Tracalet

Les paraules són accions. Totes soles no fan moure el món, és clar. Però la manera com ens adrecem als altres fa créixer o minvar l’ombra que projectem al nostre voltant.

Bàsicament, les paraules tenen una forma i un significat i ens han de ser útils. Això a part, algunes prenen un valor social rellevant: n’hi ha que ens transmeten energia positiva i n’hi ha que provoquen cataclismes. Aquest poder fins i tot ha quedat segellat en els refranys: “Les paraules no trenquen cap os i trenquen lo més gros” i, contràriament, “Les bones paraules fan menjar els malalts”.

Aquest cap de setmana he caçat una paraula preciosa, que no passa inadvertida, que desperta simpatia. Ma mare l’ha dita mentre observàvem com Claudio s’embalava dalt de la seva diminuta moto de plàstic i sense pedals, amb un casc tan balder que li tapava mitja cara.

Ai, quin tracalet!

Des de fa un parell de dècades, el poble minva sense parar. La gent s’explica els nous embarassos com una gran notícia i en alguns carrers només hi ha un sol xiquet que recordi als grans i als més vells que tenim paraules que, des de sempre, hem atorgat exclusivament als més petits.

De tracalet, el diccionari normatiu no en diu res. El DCVB ens diu que, en valencià, té dos significats: 1. Tracaleig. 2. Discussió, altercat.

Pel que fa al verb tracalejar, ens interessen aquestes dues accepcions: 1. (intransitiu) Fer sorolls secs i repetits, com els que fa un carruatge en sacsejar-se (val.); cast. traquear, traquetear. 
2. (transitiu) Sacsejar, moure una cosa repetidament d’un costat a l’altre (val., eiv.); cast. bazucar, traquetear. 

Rodamots li va dedicar una entrada interessant, en què se cita un fragment extret del llibre A paraules em convides, de Ramon Solsona, que fixa clarament el sentit d’aquest mot ebrenc:

A Gandesa, d’un nen entremaliat en diem tracalet.

També afegeix que pertany a la mateixa família de traca i que en conserva la idea d’enrenou i rebombori.

Traca, tracalejar, tracaleig i tracalet; una família moguda i sorollosa. Igual com els jocs del petit fitipaldi del nostre carrer.

Fotografia de Bernat Borrás

Papaterra
26.10.2015 | 7.04
Bocoiet
31.10.2018 | 10.30
Arruixar
19.06.2016 | 10.37

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Respon a flor de primavera Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.