Agafada al vol

Som les paraules que diem

5 de maig de 2020
0 comentaris

Tondosa

En un poema s’hi aboquen moltes energies. Cal encertar la paraula precisa, trobar la sonoritat desitjada, crear un efecte original i explotar a fons l’associació d’idees. Els versos són un acte creatiu reconegut i sovint admirat. Així mateix, els parlants exploten la creativitat innata per a posar nom als objectes nous que s’incorporen en un context en què no havien existit abans.

De fet, de les paraules noves que s’incorporen a una llengua, en diem neologismes. I tot i que hi ha diversos sistemes per a crear-ne (adaptació d’un mot d’una altra llengua o explotació dels mecanismes de la pròpia llengua), ara ens fixarem en la via de la creativitat lingüística. Un dels àmbits on més paraules hem guanyat és en el de les noves tecnologies. Quan vam començar a teclejar els primers ordinadors ens vam avesar de seguida a moure el ratolí per damunt de l’estoreta. Al començament de tot, anomenàvem mouse a aquell apèndix del maquinari, conegut aleshores com a hardware. Sense gaire esforç, ens hem anat acostumant a usar paraules adaptades a la nostra llengua en aquests dos casos; en canvi, encara se sent sovint parlar del pen drive en lloc del llapis de memòria. En tot cas, fixem-nos que la proposta mouse parteix d’una clara associació d’idees entre un estri que es mou amunt i avall i que té una coa llarga i el més popular rosegador terraqüi. En realitat, es tracta només d’una idea divertida, que ha tingut un èxit aclaparador.

Tot això ve a tomb perquè durant tants de dies de persianes abaixades de comerços i establiments diversos, els cabells de la població han anat creixent sense manies i tothom ha acabat familiaritzant-se amb rostres més o menys escabellats. Justament per posar-hi remei, a casa ens va arribar un aparell per a recuperar un aspecte més pulcre. Pel que jo en sé, l’estri en qüestió és conegut popularment com a moto, cosa que solament es pot entendre si el poses en marxa i sents el soroll que fa quan vibra. Ara bé, aquesta denominació col·loquial esdevé totalment innecessària quan vas a consultar el diccionari. Encara que potser no us ho creureu, ara mateix al Termcat ens ofereixen quatre opcions per a esmentar aquest objecte: maquineta de tallar cabells, tallacabells, tondosa o tonedora. De totes, m’he fixat especialment en tondosa perquè és un gal·licisme que ja s’usava en la indústria tèxtil per a referir-se a una màquina per a igualar l’alçada de fibres de certs teixits. Si anem a buscar tondeuse en francès ens adonem que aquest mot té un parell d’usos: per a les màquines de tallar cabells i per a les segadores de gespa. A més, està emparentada amb tondeur, el tradicional esquilador d’ovelles. Voilà, resulta que hem incorporat tondosa en català a través del francès quan simplement podíem haver batejat aquest invent com a esquiladora.

Fem moltes giragonses de vegades. Què voleu que us diga, ara que sé tot això, a mi m’agradaria molt dir-ne esquiladora perquè és una opció transparent semànticament i, sobretot, perquè la trobo més simpàtica que una moto. Patentem-la?

Podeu ampliar coneixements sobre la maquineta de tallar cabells a la Viquipèdia.

Imatge de jacqueline macou de Pixabay

Xocar
09.07.2017 | 10.53
Bacinet
28.10.2019 | 8.28
Ravalejar
23.05.2014 | 6.52

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.