Agafada al vol

Som les paraules que diem

24 de febrer de 2013
0 comentaris

Tàrtar

Fa justament tres dies que vam celebrar el Dia Mundial de la Llengua Materna. En parlaré avui, que ja no toca. I amb aquest retard el mantindrem una mica més a la palestra. De fet, hi ha dies mundials de causes perdudes pràcticament dia sí dia no durant tot l’any. No és broma. Segons algunes fonts, 145 temes tenen dedicat un dia mundial específic; és a dir, el 40 % del nostre calendari correspon a alguna d’aquestes efemèrides.

Podríem pensar que la laïcitat de les societats actuals ens ha menat a aquesta espècie d’espiritualitat, però la veritat és que cadascun de nosaltres probablement només reparem en alguna d’aquestes celebracions.

Com que les llengües totes, i la llengua materna al capdavant, m’interessen tant, va ser com un regal que dijous -21 de febrer- tingués l’oportunitat de matricular a un curs de català una noia russa que és parlant de tàrtar.

Amb els companys, vam pensar en els bistecs tàrtars i en la novel·la de Jules Verne, Michel Strogoff. La veritat, però, és que d’aquesta llengua, no en sabíem res.

Vaig buscar-ne informació a la Viquipèdia i em va sorprendre saber que té uns 6.000.000 de parlants, que estan dispersos per Rússia, Uzbekistan, Kazakhstan, Ucraïna, Turquia, Finlàndia, Estònia, Polònia, Bielorússia, Alemanya, Bulgària, Romania, Canadà i Xina. Aquestes dades ja fan intuir algunes similituds amb la nostra llengua, però el que realment ens pot fer adonar de fins a quin punt dues llengües com el català i el tàrtar són sòcies del mateix club és escoltar el testimoni de la Lilia Khabibullina al capítol El retrobament de la llengua del programa Tot un món.

Aquest no és un fet aïllat. Descobir el valor de la llengua dels teus pares, dels teus avis i de la resta dels avantpassats pel fet d’aterrar en un país que anhela la normalitat de la llengua pròpia hauria de ser natural per a les persones que han vingut amb una identitat amagada al fons de tot del seu equipatge; una identitat que han hagut d’aprendre a camuflar a la terra d’origen.

Per tant, tenir tants parlants d’altres llengües al voltant ens proporciona còmplices per atorgar importància a la diversitat. Seguríssim que entre tots farem més desitjable la preservació del patrimoni lingüístic dels col·lectius que no han aconseguit prou hegemonia política per ser respectats sense haver de donar explicacions per tot.

Visca el Dia Mundial de la Llengua Materna, doncs.

 

Ram
01.05.2015 | 12.02
Angle
21.10.2016 | 7.15
Nesprons
17.05.2013 | 10.56

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.