Agafada al vol

La varietat estàndard prestigia la nostra llengua i ens facilita la comunicació en els àmbits formals arreu de tot el territori. És, per tant, una necessitat i una inversió de futur.  Sorprèn tanmateix l’interès de molts parlants, repetit ara i adés, per exhibir en fòrums i xarxes socials la singularitat de paraules locals, prescindibles per al conjunt de la comunitat lingüística.

Deixant de banda quin deu ser l’al·licient d’aquesta conducta, el fet és que persistim a celebrar la varietat i a compartir-la. Per això, aquest aparador exhibeix un altre exemplar rar que es mereix guanyar el reconeixement d’un grapat de benèvols lectors.

Durant els dies de vacances al poble, he tornat a sentir com uns mascles desvagats de la terrassa d’un cafè proferien una fórmula ben popular per incitar el retorn a l’activitat:

– Rompem?

– Rompem!

El verb rompre té molts significats. El DIEC2 en recull 7 accepcions, amb subaccepcions i expressions lexicalitzades diverses. Aquesta peça del nostre vocabulari funciona, a més a més, amb categories gramaticals diferents: com a verb transitiu, “Han romput la corda”; com a verb pronominal, “Es romprà el cap”; com a verb intransitiu, “Rompre el dia”.

En el cas en què ens fixem té valor intransitiu i pren el valor de l’última accepció d’aquest diccionari: Un fenomen natural, una acció física, iniciar-se, començar a manifestar-se. Traduït a un registre estàndard, més o menys equivaldria a dir:

– Som-hi?

– Som-hi!

Ara bé, tot i que cap diccionari ho explica, quan es practica aquesta interpel·lació els parlants estan de bon rotllo. Per tant, acompleix més aviat una funció expressiva que no pas conativa. No mana res. Només mostra la necessitat de posa-se de nou en moviment.

No es pot negar que, si fos més famós, resultaria un verb ben oportú per a les converses d’aquest setembre tan significatiu que vivim.

—

Fotografia de Bernat Casero