Agafada al vol

Anar sempre un a peu i l’altre a cavall. Voler i no poder. Tal faràs, tal trobaràs. De tant que et vull, te trac un ull. Quan una porta es tanca, se n’obre una altra. A grans mals, grans remeis.

En fi, les dites populars ens expliquen sintèticament què ens passa a la tribu, per què semblem eixelebrats, com és que ens sentim imparables.

No som els na’vis d’Avatar, però l’èpica ens acompanya. Ens hem connectat físicament i mentalment al llarg de 400 quilòmetres compartint un desig, cantant un himne, sentint-nos part d’un mateix tot. Potser alguns no poden entendre què representa aquesta teatralització ni com s’aconsegueix la disciplina de milers, milers i milers de desconeguts que s’escampen pel territori, busquen un lloc precís, s’esperen i, en un moment predeterminat, fan allò que toca. Amb bon rotllo. I després tornen a casa, feliços.

Potser alguns no ho poden entendre. És normal. Has de tenir raons poderoses per conduir-te de tal manera. Les imatges potser ajudaran a copsar què ens mou i què volem, perquè l’alegria ens acompanya i l’esperança la portem escrita als ulls.

Reptar és un verb que té molts de sinònims. Renyar, maldar, reprendre, amonestar, recriminar. Fins i tot, esbroncar, escridassar, increpar. Amenaçar ja no és ben bé el mateix, però s’hi assembla.

Durant els dies després de la Via Catalana hem sentit i llegit reaccions diverses, de dins i de fora. N’hi ha que repten el Govern perquè no sap comptar bé. N’hi ha que ens repten a tots plegats perquè consideren antidemocràtic que reclamem el dret a decidir. Cercas dixit. N’hi ha que repten els que espontàniament ens donen suport, lituans i letons, i els en fan retractar-se.

Mal rotllo. Parlant en termes d’energia còsmica, no rebem bones vibracions dels que diuen que ens ofereixen diàleg. Quina entesa hi pot haver amb els que menystenen les demandes de la gernació que es manifesta explícitament i que, en canvi, són capaços de conèixer els desitjos, la voluntat i el posicionament dels que es queden a casa?

Funciona així, la cosa? Aleshores per què no guanyen les eleccions els que no voten?

—

Foto de NacióDigital.cat – El porc del tram 161, de Josep Giribet.