Agafada al vol

Jugar és una activitat universal i totes les cultures tenen formes de joc pròpies. De fet, no juguem només els humans, sinó que els nostres animals de companyia s’entretenen també amb els seus jocs enginyosos: fent córrer un trosset de fusta per les rajoles de casa, estirant un fil que penja, atrapant-se la cua…

Vet aquí perquè, quan deixem de banda les nines i els cotxets i les peces de construcció, acabem trobant algun tipus de distracció juganera: sidokus, mots encreuats, escacs o tota la gamma de videojocs i companyia. I un grupet més reduït s’entreté jugant amb les paraules.

Últimament, he estat fent una petita recopilació de paraules d’aparença semblant. Em va cridar l’atenció en una excursió una indicació que orientava cap a l’ermitori, que era el recorregut on hi havia distribuïdes diverses ermites. En els enterraments civils, llegim les paraules tanatori i oratori. I al costat d’aquestes tenim les clàssiques: dormitori, sanatori, purgatori… Aquests mots tenen en comú que designen un lloc.

També he anat espigolant pel camí casori, rebombori i desori. Que no es refereixen a cap espai físic, sinó curiosament a situacions d’una certa eufòria.

Al costat d’aquests noms, tenim una llista oberta d’adjectius més o menys moderns com ara: arbori, corpori, transitori, depilatori, inflamatori… I les seves corresponents formes femenines.

Els sufixos -tori/-tòria i -ori/-òria ens permeten fabricar peces noves quan se sumen als lexemes que ja funcionen en la nostra llengua. Ara bé, hi ha dues paraules que desentonen en tot aquest llistat perquè s’han creat a partir d’un altre mecanisme. Rebombori i desori tenen un origen molt més sorprenent.

Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, la primera perla té l’origen al segle XVI i prové de bomba. La biografia de la segona és encara més sorprenent, ja que els experts a desenterrar el passat del vocabulari han trobat que desori és un derivat d’odi i el prefix privatiu des-, que s’afegia vulgarment a mots que ja no es veien negatius (cf. desenemic, desgastar). I qui sap quan, en una rauxa improvisada o després d’errors compartits insistentment, els parlants haurien canviat la lletra d en r per dissimilació de la primera d. És a dir, com que els resultava més fàcil desori que no pas desodi, van acabar abandonant aquesta opció inicial. Triomf de la pragmàtica!

En fi, ara no està ben vist fer aquestes coses, tot i que hi ha milers de parlants que continuen inventant-se paraules cada dia o bé transformant-los la fesomia o bé canviant-los el significat estricte per un de semblant. Sort que l’alfabetització ens ajuda a ser més precisos amb el llenguatge i les lectures són una àncora per al nostre repertori lèxic.

Per cert, us recomano una altra joia lexicogràfica: el Diccionari pràctic de sinònims de Jaume Riera i Joana Raspall, publicat per Edicions 62. De la nostra convidada d’avui, rebombori, en troba fins a 26 sinònims! Tot i que alguns només són intercanviables en alguns contextos, mireu quin munt de propostes que fan per dir més o menys el mateix: desordre, avalot, tumult, batibull, desori, desgavell, saragata, confusió, caos, gesca, aldarull, trasbals… Si ens repetim, és perquè volem!

Quedaria bé posar punt final amb uns versos que aprofitessin algunes rimes fàcils que s’han reunit aquí, veritat? Una proposta simpàtica com aquesta no fa mai nosa.

ARANYA DE SOSTRE

A la biga que fa tres

del sostre del dormitori,

una aranya es fa el dinar

sense gaire rebombori.

Per primer plat ha caçat

un mosquit dels de trompeta

que porta el dipòsit ple

de sang fresca de poeta.

Per segon ha aconseguit

una mosca vironera

que venia de sucar

del femer d’aquí darrere.

I per postres vol tastar

l’ala d’una papallona

que a la nit l’ha despertat

amb uns crits com de persona.

Si no para de menjar

aquest munt de proteïnes

el metge la posarà

a règim de mandarines!

Miquel Desclot

Bestiolari de la Clara

Il·lustració de Shaun Tan